Conèixer gent, buscar connexions, fer amics sembla una cosa fàcil quan som petits. A l’escola n’hi ha prou amb seure al costat d’algú, compartir una joguina o descobrir que ens agrada el mateix joc. Anar al parc, alguna extraescolar... Però què passa quan ens fem adults? Entre la feina, les obligacions, les mudances i les relacions de parella, trobar persones noves amb qui construir una amistat pot convertir-se en una tasca molt més complicada. Ja no hi ha extraescolars, i fer activitats i trobar aficions pot resultar una mica més complicat.
La investigadora Jaimie Krems coneix bé aquest camp. L’any 2008, quan tenia uns vint anys, va descobrir accidentalment unes converses entre una de les seves millors amigues i la seva companya de pis. Totes dues parlaven d’ella a través del Gchat —el servei de missatgeria de Google— i el contingut no era precisament agradable. L’experiència la va afectar profundament i, segons explica en un article recollit per la CNN, la va portar a voler entendre per què dues persones que eren amigues podien actuar d’una manera tan dolorosa amb una tercera. Avui Krems dirigeix el Center for Friendship Research de la UCLA i estudia precisament això: com es formen, es mantenen i es trenquen les amistats entre adults.
Necessites dues coses per fer amics
Segons exposa la CNN, a partir de les investigacions de diversos experts, hi ha dos ingredients fonamentals perquè una amistat arribi a formar-se: interacció freqüent i atracció mútua. Sí, atracció també en amistats.
El primer és especialment important perquè, a diferència del segon, està en bona part sota el nostre control. Coincidir sovint amb les mateixes persones augmenta les possibilitats que aparegui una connexió. No cal que sigui en un context extraordinari: pot ser anar cada setmana al gimnàs o a una classe concreta, apuntar-se a una classe d’art o coincidir habitualment en una cafeteria.
Un "mercat d'amistat"?
La sociòloga Janice McCabe, de la Universitat de Dartmouth, parla dels anomenats “mercats d’amistat”: espais on moltes persones estan obertes a conèixer gent i on existeixen oportunitats regulars per interactuar. Els clubs esportius, les activitats culturals o les comunitats d’expatriats en són alguns exemples.
La idea és senzilla: si es vol fer amics, no n’hi ha prou amb esperar que aparegui algú. També cal situar-se en espais on sigui possible coincidir repetidament amb altres persones.
Demanar ajuda també pot unir
Una altra de les idees que pot resultar contraintuïtiva és que demanar un favor pot ajudar a construir una amistat. Quan coneixem algú, sovint intentem no molestar ni semblar una càrrega. Però la investigació citada per la CNN apunta que permetre que una altra persona ens ajudi pot reforçar la relació. Fer un favor ens fa sentir útils i pot generar una sensació positiva envers la persona que l’ha demanat.
No cal que el problema per afrontar sigui el més difícil del món; pot ser demanar una recomanació, preguntar per una recepta o la resolució d'una qüestió quotidiana. La clau és deixar espai perquè l’altra persona també pugui contribuir a la relació.
Obrir-se, però sense córrer massa
La vulnerabilitat també té un paper important. Alison Nagel, investigadora de la Universitat de Virgínia, explica que compartir alguna cosa personal pot afavorir que l’altra persona faci el mateix. Aquesta reciprocitat ajuda a generar confiança.
Això no significa explicar la nostra vida a qualsevol persona que acabem de conèixer. Nagel recomana avançar progressivament i mantenir uns límits adequats al grau de confiança que existeix en cada moment.
Una amistat necessita temps per créixer
En altres paraules, una amistat necessita temps per créixer. Mostrar una mica més de nosaltres mateixos pot ajudar, però també és important no exigir a una relació nova més del que pot donar. També hi ha la creença que, per mantenir amistat, cal disposar de molt de temps. Krems defensa justament el contrari. Segons recull la CNN, cinc minuts de conversa genuïna poden ser més valuosos que aquella trucada de dues hores que fa setmanes que intentem trobar el moment de fer.
La recerca sobre les relacions socials ha relacionat les connexions amb altres persones amb diversos beneficis per a la salut i el benestar. Per això, fer amics de grans potser no té tant de misteri (tot i que sí certa dificultat). Cal coincidir, donar oportunitats a la relació, atrevir-se a demanar ajuda, compartir una mica de nosaltres mateixos i, sobretot, no esperar sempre el moment perfecte per mantenir el contacte; si més no això és el que diu Krems