Quan arriba el novembre, el món del clima gira els ulls cap a la ciutat que acull la cimera anual de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la coneguda COP. Enguany, els focus es desplacen fins al nord del Brasil, a Belém, on el president Luiz Inácio Lula da Silva vol que l’Amazònia –el pulmó verd del planeta– sigui el centre simbòlic i polític d’aquesta nova trobada global.
Però, després de trenta edicions, la sensació de déjà-vu és inevitable. Un cop més, els governs prometen “passar de les paraules als fets”, mentre les emissions continuen augmentant i els objectius del pacte de París semblen lluny de complir-se. A més, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha tornat a posar en dubte el compromís dels Estats Units amb l’Acord de París, del qual ja s’ha retirat per segona vegada.
Després que la COP29 de Bakú completés el reglament tècnic del Pacte de París, molts experts es pregunten si aquestes cimeres encara tenen un paper real. Tanmateix, figures com Debbie Hillier, responsable de polítiques climàtiques a l’ONG internacional Mercy Corps, defensen la seva vigència: “Pot ser frustrant, però el canvi climàtic és un repte global. Necessitem un espai on tots els països puguin treballar junts.”
Les seves paraules troben ressò en Cosima Cassel, del grup de recerca climàtica E3G: “Abans de l’Acord de París anàvem camí d’un escalfament de 4 °C. Ara estem en 2,7 °C. No és prou, però és un progrés real”.
L’“Adaptation COP”
Sense un gran tema central com en anys anteriors, la COP30 s’entreveu com la “COP de l’adaptació”. Amb 3.600 milions de persones altament vulnerables als impactes del clima –inundacions, sequeres, incendis o huracans–, la necessitat d’adaptar-se s’ha tornat urgent. Tanmateix, els fons destinats a aquesta tasca han caigut: de 26.000 milions d'euros el 2022 a 24.000 milions d'euros el 2023, segons l’ONU. Els experts calculen que caldria multiplicar aquesta xifra per dotze o catorze per cobrir les necessitats reals.
El Brasil vol aprofitar la cimera per impulsar un acord global sobre els indicadors d’adaptació –unes cent mètriques per mesurar els avenços– i per renovar el compromís financer assolit a Glasgow, on els països rics van prometre duplicar l’ajuda per adaptació fins als 37.200 milions d'euros. Aquesta promesa expira enguany, i els països en desenvolupament demanen triplicar-la per arribar als 279.000 milions d'euros anuals el 2030.
El repte financer i l’agenda dels boscos
La realitat, però, és que els països donants arriben amb les arques buides i amb creixent escepticisme polític. “Cap líder occidental ha tingut el coratge d’explicar que l’ajuda climàtica és una inversió, no una despesa”, lamenta Rob Moore, també d’E3G.
El Brasil intentarà contrarestar aquest desencís amb una iniciativa pròpia: el Tropical Forest Forever Facility (TFFF), un fons per premiar els països que protegeixin els seus boscos. Amb el suport del Banc Mundial, es busca reunir 23.300 milions d'euros en capital inicial i atraure fins a 93.000 milions d'euros del sector privat.
“El fet que la COP se celebri a Belém posa els focus sobre la desforestació i la pèrdua d’ecosistemes”, afirma Toby Gardner, de l’Institut del Medi Ambient d’Estocolm. “És una oportunitat per canviar de paradigma: pagar per conservar el que encara tenim". Potser la COP30 no és la cimera que salvi el món, però sí que podria ser la que recordi que adaptar-se també és resistir, i que el futur de la humanitat, com el de l’Amazònia, encara depèn de la voluntat d’actuar.
🌳 Estàs compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GREEN, on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.