Acord tou a la Unió Europea per reduir les emissions el 2040 després de 24 hores agòniques, a les portes de la imminent cimera del clima COP30 que les Nacions Unides organitzen a Belém (Brasil). Els països del bloc comunitari han assolit aquest dimecres una entesa política per reduir les emissions de diòxid de carboni en un 90% d'aquí a 15 anys respecte del 1990, tot i que aquesta reducció queda prou diluïda per les mesures pactades per concedir més flexibilitat als estats membre. L'acord ha comptat amb una majoria qualificada i amb els vots en contra d'Eslovàquia, Hongria i Polònia, tal com s'ha vist en la sessió pública del Consell de Ministres de Medi Ambient de la UE.
En virtut del pacte, el bloc comunitari també es comprometrà a reduir el 2035 entre el 66,25% i el 72,5% de les emissions de diòxid de carboni respecte del 1990. El text definitiu encara s'ha de negociar amb el Parlament Europeu, idealment abans que acabi l'any. L'objectiu de CO₂ per al 2040 és un pas intermedi entre la reducció del 55% compromesa per al 2030 i la neutralitat climàtica promesa per al 2050, i representa el marc legal sobre el qual s'aniran construint normes per assolir-lo. Aquestes normes haurien d'afectar tots els sectors econòmics, com ara la indústria, el transport, l'agricultura i la producció d'energia.
Per què no s'arribarà al 90%
Les flexibilitats esmentades inclouen la possibilitat de completar un 5% de la retallada comprant drets d'emissió a tercers països fent servir fons europeus, i un altre 5% amb fons nacionals, segons han precisat fonts europees. En el cas espanyol, el 90% era una línia vermella i es volia limitar els crèdits internacionals a l'equivalent del 3% de les emissions netes de la UE en 1990. La compra de crèdits d'emissió plantejada per Itàlia comportaria que l'esforç real de reducció es quedi en el 80%, lluny del 90% acordat i que veu necessari el consell d'experts independents que assessora a la Comissió Europea en les polítiques climàtiques. En qualsevol cas, els crèdits es podran fer servir a partir del 2036, i com a projecte "pilot" entre el 2031 i el 2035.
Els estats membre també han pactat revisar l'objectiu general cada dos anys, en funció dels avenços científics i tecnològics. A més, per acontentar Polònia, els Vint-i-set han acordat endarrerir fins al 2028 l'entrada en funcionament del sistema de comerç d'emissions ETS 2, dissenyat per posar un preu al CO₂ del transport rodat i els sistemes de calefacció dels edificis. La meta de la UE també tindrà en compte l'evolució dels "embornals de carboni", de manera que si els boscos, prats o aiguamolls absorbeixen menys CO₂ del que s'havia projectat per culpa de l'avenç de les temperatures i la manca de pluja... no s'obligarà els països a compensar el dèficit en altres sectors econòmics.
Imatge principal: la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, amb el secretari d'Estat alemany per al Medi Ambient, Jochen Flasbarth, i el ministre del mateix país Carsten Schneider, reunits a Brussel·les / Efe