L’aplicació de la llei d’eficiència judicial, que s’havia d’acabar d’implantar el 31 de desembre passat, continua sent “progressiva” en els jutjats de Barcelona davant el volum de canvis de personal que implica. La reforma principal és que desapareixen els jutjats unipersonals, que són substituïts per Tribunals d’Instància. Els jutges continuen fent la mateixa feina, però ara han de compartir funcionaris, unificats en unitats i serveis de tramitació i execució. En una compareixença conjunta, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i la presidenta dels tribunals de Barcelona, Cristina Ferrando, han destacat que segueixen treballant braç a braç per tal que aquest canvi estructural no repercuteixi a la ciutadania, i que al final signifiqui una justícia més àgil i eficient. No han amagat que hi ha hagut disfuncions en aquest gran canvi organitzatiu i que la implantació de la llei en totes les jurisdiccions no es podrà assolir abans del 31 de març. Per què? Doncs, sobretot pel "moviment massiu de funcionaris i interins", en paraules de Ferrando, que alhora ha comportat un “important nombre de places de funcionaris i vacants per cobrir", a més de "formació” per als empleats en els seus nous destins. També hi ha zones de la diàfana Ciutat de la Justícia on es treballa "amuntegats", en opinió de jutges, per fer espai a altres òrgans, com ara la nova secció de Violència contra la Infància i l'Adolescència de Barcelona.
L'endreça dels edificis judicials ha comportat xifres macro: el canvi laboral ha afectat uns 7.543 funcionaris i interins dels jutjats a tot Catalunya. El Departament de Justícia ha invertit uns 13,7 milions d’euros (9,2 en personal, 2,6 en adequacions TIC, amb uns 400 ordinadors nous, i 1,8 en adequacions d’espais) per tal d'aplicar la llei 1/2025. La reorganització d'espais ha implicat la reubicació de més de 53 quilòmetres lineals de documentació en paper, 21 dels quals d'expedients en tramitació; i uns 345.000 quilos de paper destruït (un 28% més que el 2024) amb la digitalització de les jurisdiccions.
L'espai de l'escola judicial
Aquesta sacsejada de personal i de creació de nous tribunals que ha portat la llei d'eficiència també ha evidenciat que la Ciutat de la Justícia de Barcelona s'està quedant petita, setze anys després de la inauguració d’aquesta gran infraestructura judicial, amb edificis de diferents nivells i colors, dissenyada per l’arquitecte britànic David Chipperfield i inaugurada per la consellera socialista Montserrat Tura el 2009. La societat URBICSA, és la concessionària de l’obra pública de la Ciutat de la Justícia per 35 anys en assumir la seva inversió, que va pujar uns 320 milions d’euros.
La secretària general de Justícia, Maite Casado, ha admès que el Departament vol negociar amb la concessionària de la Ciutat de la Justícia per poder tenir nous espais. En aquesta àgora judicial, l’únic edifici que queda (a la dreta en la foto principal. I el D, en el plànol adjunt) és ara ocupat per oficines i serveis, com el torn d'ofici de l'Advocacia barcelonina. Precisament, el pròxim juliol és previst que l’Escola Judicial, amb un centenar de futurs jutges i fiscals, es traslladi a aquest edifici, ja que el centre situat a la muntanya de Collserola estarà de reformes. Per a Ferrando seria una magnífica oportunitat, que l'espai de l'escola, després sigui destinat als jutjats de Barcelona. Hi ha altres edificis propers (de color negre, ocupats per societats), però a un preu força elevat.
Actualment, la Ciutat de la Justícia de Barcelona és formada per set edificis units en una plaça, i dels quals quatre es connecten entre ells interiorment a través d’un atri (Civil, Penal, Instrucció i Fiscalia). A banda, en aquesta illa judicial hi ha un edifici, seu de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, i un altre bloc, on el 2015 es van traslladar els jutjats Socials, que aviat va quedar amb estretors. I, travessant un carrer està l’edifici dels jutjats de l’Hospitalet de Llobregat. Ferrando ha desvelat que “els Socials ja no tenen espai” per fer els serveis comuns, que imposa la llei d’eficiència.
Més de 200 vacants, a punt de cobrir
Per ara, les jurisdiccions que ja treballen com a Tribunals d’Instància són el Contenciós Administratiu (17 jutjats), Mercantil (13 jutjats), “són el nostre referent”, ha confessat la presidenta dels tribunals d’instància de Barcelona, ja que ja treballen de forma col·laborativa, i Família, en comença. Quedaran les jurisdiccions de Civil (50 jutjat), Social (33 jutjats, que assumeixen casos de la província), Penal i instrucció (33 jutjats), aquest darrer amb el problema que s’ha d’implantar l’expedient digital, del qual ara Justícia ha engegat diverses proves pilots.
Ferrando, a més "d’agrair la col·laboració dels companys jutges” per buscar solucions als canvis, també ha indicat que “hi ha certs problemes informàtics, que segur que es resoldran”, però ha posat èmfasi que el canvi de llocs de treballs ha implicat la constatació de la “falta de formació” de nous tramitadors o executor en les noves funcions. Ha posat l’exemple que dels 24 funcionaris en l’àmbit de Família, només tres coneixen el procediment; o que hi ha jutjats d’instrucció, en procés de transformació, que s’han quedat només amb un o dos funcionaris de tramitació, i ha posat l’alerta en els casos “dels jutjats d’instrucció 1 i 15 de Barcelona”.
En aquest sentit, la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, que ha pilotat aquesta transformació -obtenint un suport elevat dels representants sindicals- ha detallat que l'oferta per canviar de llocs de treball ha estat opcional, i que un 80% l’ha mantingut, i només un 20% ha demanat canviar-lo. En el cas de la Ciutat de la Justícia, on treballen uns 2.800 funcionaris i interins, han canviat de lloc uns 560 treballadors.
Això no obstant, Aguilar ha admès que s'han detectat uns 200 llocs vacants a la demarcació de Barcelona, dels quals 77 llocs ja s’han cobert i la resta de places es cobrirà al febrer amb la nova convocatòria feta. També ha precisat que es mantindrà la formació del personal, on ja han participat unes 9.400 persones. A més, Justícia ha encarregat un estudi sobre l’impacte de la llei d’eficiència, quan faci sis mesos de la seva entrada en vigor.
Finalment, el conseller Espadaler ha insistit que aquest canvi organitzatiu “ha vingut per a quedar-se”, i que no oblida el compromís d’exigir més jutges per al país, tal com ha reivindicat diversos cops al ministre de Justícia, Félix Bolaños, i que n'espera tenir noves "ben aviat".