Al nord-oest de Perth, a uns 198 kilòmetres, es troba un petit poble costaner australià amb un nom ben conegut: Cervantes. Amb poc més de 500 habitants, aquest poble d’Austràlia Occidental sorprèn els visitants per una peculiaritat molt especial: molts dels seus carrers porten noms de ciutats catalanes i espanyoles.
Un nom amb història i confusió
L’origen del nom “Cervantes” prové d’un esdeveniment marítim que va tenir lloc el 1844, quan un vaixell balener americà anomenat Cervantes va naufragar prop de la costa occidental australiana. El vaixell s’havia dedicat a la caça de balenes i foques en aigües australianes. Quan el temporal el va encallar, la tripulació va haver d’abandonar-lo, i per la dificultat de reparació i la distància a grans ports, el buc va ser venut a subhasta. Posteriorment, quan es va fer el reconeixement costaner al 1847 a bord del petit veler Thetis, l’explorador encarregat va batejar un conjunt d’illes visibles des de la costa amb el nom de “Cervantes”, en referència al vaixell encallat. Aquelles illes (les Cervantes Islands) es van convertir en topònim oficial de la zona. Aquest és, doncs, l’origen veritable del nom: una embarcació balenera i no (com sovint s’assumeix) l’autor espanyol Miguel de Cervantes.
El “malentès famós”: de l’illa a la identitat espanyola
Quan es va traçar el poble i ordenar els carrers i espais públics, va sorgir un element curiós: per influència del topònim “Cervantes”, molts habitants i administradors van suposar que el nom feia referència a l’escriptor espanyol, i no al vaixell balener original. Aquest error va generar una decisió urbanística singular: batejar carrers, places i parcs amb noms de ciutats i regions d’Espanya i també noms relacionats amb la cultura hispànica. Per això avui podem trobar noms com Barcelona, Catalonia, Lleida, Sevilla, València, Mallorca, Córdoba, Pamplona, Girona, entre molts d’altres, a l’interior d’un petit poble australià, a milers de quilòmetres de la península. I encara que no hi visquin gairebé parlants de català o castellà, aquesta errada ha creat una identitat única: un racó del país a la costa occidental australiana, amb uns carrers que desperten la sorpresa de molts viatgers que hi arriben per casualitat.
Un assentament de pescadors (anys 1950)
Durant les dècades centrals del segle XX, la zona va començar a atreure pescadors, sobretot interessats en la pesca de llagosta (rock lobster), gràcies a la riquesa marítima i les aigües propícies. Uns quants pescadors van començar a instal·lar-se prop de la costa, a la zona de Thirsty Point, utilitzant cabanes senzilles i sovint improvisades. Aquell assentament informal va anar creixent gradualment, i la presència de petites comunitats de pescadors va anar creant una vida comunal vinculada al mar. La pesca i l’activitat marítima es van consolidar com a base econòmica. En aquesta època la zona encara depenia, en gran part, del parc natural del voltant, i hi havia un ús parcial com a “shack-settlement”: zones de cabanes i construccions lleugeres davant del mar, comunes en moltes zones costaneres de Western Australia abans de l’ordenament urbà.
Naturalesa espectacular
Més enllà dels seus topònims, Cervantes ofereix paisatges naturals únics. Està molt a prop del Nambung National Park, famós per les formacions rocoses dels Pinnacles, i del Lake Thetis, un llac salí amb estromatòlits, restes de vida primitiva considerades “fòssils vius”. La pesca, especialment la captura de llagosta, i el turisme són els pilars de l’economia local.
Infraestructura i evolució: el port, la pesca de llagosta i el turisme
Un element clau en aquesta transformació va ser la construcció, a partir del 1964, del que es coneix com el primer embarcador, First Jetty, per servir la indústria de la pesca de llagosta. Aquest embarcador va marcar el pas d’un assentament costaner de cabanes a una vila amb infraestructura marítima més sòlida. Amb el temps, Cervantes va consolidar la pesca de llagosta com a pilar econòmic. Paral·lelament, la seva ubicació privilegiada, a prop de platges i al costat d’un parc natural amb paisatges únics, el va convertir en un lloc atractiu per al turisme, especialment turisme de natura: busseig, snorkel, observació marítima, i visites al desert proper. Així, la població acostumava a combinar residents permanents (pescadors, treballadors) amb una certa presència de turistes, visitants, i també de propietaris de segona residència o cases de vacances, sobretot a mesura que la pesca i el valor turístic augmentaven. Segons dades recents, la població és relativament reduïda, al voltant de 480 habitants segons censos recents, i una part significativa del parc de vivendes pot correspondre a propietaris no residents habituals, cosa que reflecteix aquesta combinació de vida pesquera, turisme i residència estacional.
Un poble amb identitat pròpia
Cervantes és un exemple de com un malentès històric pot convertir-se en un atractiu singular. Tot i que la població no té cap connexió real amb Espanya més enllà dels noms dels carrers, el resultat és un poble únic: un petit racó de l'estat en ple Oceà Índic, amb una brisa marina que barreja natura australiana i records mediterranis. Un lloc per descobrir, sorprendre’s i passejar pels carrers de Barcelona, Lleida o Girona… sense sortir d’Austràlia.