La lingüista i professora Carme Junyent va morir aquest diumenge per culpa d'un càncer de pàncrees als 68 anys. Aquest dilluns al migdia, els seus familiars, a través del perfil de Twitter de la pròpia Junyent, han anunciat quan es farà la cerimònia de comiat. Segons publiquen en un missatge, la data fixada per dir adéu a una de les lingüistes de referència de Catalunya, és aquest proper dissabte 9 de setembre a les 11 del matí a la Sala Polivalent de Masquefa, la seva localitat natal.
Els familiars de Carme Junyent han assegurat que tothom és benvingut a la cerimònia de comiat i han compartit un enllaç on es facilita l'adreça exacta de la sala on es farà la cerimònia. Nascuda el 1955 a Masquefa (Anoia), Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya, i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). És autora d'una vastíssima obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Junyent va ser també presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019 "per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món".
El gènere en la llengua
A més de la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües arribades a Catalunya a través de la immigració, Junyent va reflexionar sobre l'ús del gènere desdoblat. El 2010 va organitzar la jornada 'Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana', actes que Grup 62 va recollir en format de llibre. El document va ser un punt clau per a la defensa de l'ús del gènere no marcat, o masculí genèric, com a inclusiu, del qual se'n va publicar nombrosos articles divulgatius. El 2021 va editar el volum 'Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou' (Eumo), un volum que va despertar certa polèmica i debats encesos a les xarxes socials a propòsit de la conveniència dels desdoblaments o l’ús del tercer gènere.
El llibre recull l’opinió d’una setantena de lingüistes sobre el llenguatge inclusiu i del seu ús amb arguments sobre el llenguatge i el gènere des dels àmbits de l’administració, com l’educació, la universitat, la correcció i la traducció, la informació i l’entreteniment. Un dels seus últims llibres és 'Els colors de la neu. Les llengües, les persones i el món' (2021), conjuntament amb Pere Comellas.