El districte universitari obert per a tot l'Estat s'ha convertit en una qüestió espinosa pel que fa a l'accés a les carreres més sol·licitades, ja que molts alumnes d'una comunitat autònoma es queden sense plaça a casa seva per l'accés d'alumnes d'altres comunitats que porten millor nota i que potser no han aconseguit entrar allà d'on són o, senzillament, decideixen estudiar fora. És el cas de Medicina, on tres de cada deu alumnes de les universitats catalanes són de fora de Catalunya. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya fa temps que avisa d'això: molts alumnes catalans queden fora d'aquests estudis i, alhora, hi ha una manca estructural de professionals al sistema sanitari català. "La immensa majoria d'aquests estudiants que provenen d'altres comunitats, quan acaben els estudis, se'n van", va explicar el doctor Jaume Sellarés, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, en declaracions a ElNacional.cat. Ara, el Govern tracta de posar-hi remei i, per això, el Departament de Recerca i Universitats ha proposat al govern espanyol una reforma de l'accés a la universitat per fer-lo més equitatiu i capgirar la situació.
Tot i que el govern espanyol estableix un marc comú per a la selectivitat, després cada autonomia elabora uns exàmens diferents i presenta les seves particularitats pel que fa al currículum de batxillerat. Això implica que a voltes hi hagi diferències en el nivell de dificultat de la prova o criteris d'avaluació diferenciats. D'aquesta manera, es poden generar perjudicis entre comunitats quan després els alumnes, siguin de la comunitat que sigui, poden accedir a qualsevol universitat de l'Estat.
I el Govern català és conscient d'això: "Diversos estudis i informes d'experts en avaluació educativa han suggerit que podrien existir diferències en el nivell de dificultat de les proves, en el grau d’opcionalitat, en els criteris de correcció i puntuació i en la manera d’aplicar-los. Aquestes diferències podrien influir en les qualificacions obtingudes per l'alumnat", admeten fonts del Departament d'Universitats. Fa temps, de fet, que la qüestió és motiu de debat polític, i formacions com Junts advoquen per eliminar el districte únic, mentre que d'altres com el PP aposten per una selectivitat unificada i igual a tot l'Estat.
Per corregir aquests possibles greuges comparatius, el Departament de Recerca i Universitats, a càrrec de la consellera Núria Montserrat, ha proposat al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que dirigeix Diana Morant una alternativa per canviar com funciona l'accés a la universitat, tal com ha avançat aquest divendres el 3Cat i ha pogut confirmar ElNacional.cat de fonts de la conselleria. El nou model, que ja va posar sobre la taula l'any passat el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, consisteix en un sistema de percentils. Això vol dir tenir en compte la posició relativa en la qual se situa la nota de cada estudiant en la seva comunitat autònoma respectiva.
El sistema funcionaria de la manera següent: un estudiant de la comunitat A obté un 8,2, que el situa en el percentil 95 del seu territori. Un altre estudiant de la comunitat B obté un 8,8, però aquesta qualificació correspon al percentil 88 de la seva comunitat. Amb el sistema actual, el segon estudiant tindria prioritat perquè presenta una nota més alta. En canvi, amb un sistema basat en percentils, es consideraria que el primer ha tingut un rendiment relatiu millor dins del seu context i, per tant, podria tenir preferència en el procés d'admissió.
El Ministeri estudiarà la proposta
Aquesta proposta permetria comparar els estudiants segons la seva posició relativa a la seva comunitat i no únicament segons la nota numèrica, que pot estar esbiaixada pel nivell de dificultat que s'hagi trobat cadascú a l'examen de selectivitat o al batxillerat de la seva comunitat. Es tracta, doncs, d’un model que continua situant l’equitat en l’accés al centre, ja que compararia el rendiment dels estudiants respecte al seu propi sistema educatiu. "Es tracta d'una metodologia estadística àmpliament emprada en l'àmbit de l'educació i la psicometria, i que ja s'ha plantejat en diversos contextos d'admissió universitària, així com en convocatòries d'ajuts per a la formalització de contractes predoctorals", apunten fonts del Departament.
Segons aquestes mateixes fonts, el responsable d'Universitats del Ministeri, Francisco García Pascual, s’ha compromès a crear un grup de treball per estudiar aquesta proposta. Tanmateix, des de la conselleria catalana admeten que encara és aviat perquè hi hagi una resposta.