A Catalunya vivien, a finals del 2024, 8 milions de persones. Això són 1,7 milions més que l'any 2000, quan el país tot just superava els famosos 6 milions de veïns. Aquest creixement espectacular de població, que no sembla que s'hagi de frenar i el Govern de la Generalitat ja ha posat en marxa el seu pla dels 10 milions tot i que entre moltes suspicàcies de l'oposició i el vistiplau dels Comuns, ha situat Catalunya entre els països que més creixen de la UE i ho fa, bàsicament, per l'arribada d'immigració, ja que el creixement natural en aquest quart de segle és negatiu. Segons les dades recollides per l'ACN, aquest creixement d'1,7 milions d'habitants en 25 anys situa Catalunya entre els països que més han augmentat de població, només per darrere de Luxemburg, Malta, Xipre i Irlanda. La variació és del 27,9% entre la població de l'any 2000 i la del 2024, molt per sobre de la mitjana de la UE (4,9%) i també superior a l'espanyola (20,3%).
Amb aquestes xifres, els immigrants, en boca de tothom, representen avui un 25% de la població catalana, instal·lats, sobretot, a Barcelona, la seva àrea metropolitana i ciutats i municipis a la costa. Tot i que sigui en aquesta zona on es concentra el creixement, aquest ha estat generalitzat i des de principis de segle només hi ha tres comarques que han perdut habitants: la Terra Alta és la més afectada, amb un 6,1% menys de població. La segueixen el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%). Per contra, el Barcelonès ha guanyat més de 250.000 habitants i en té 2,35 milions. En termes relatius, la comarca que més habitants ha guanyat és el Vallès Oriental, amb un 38% més de població. Cal recordar que les previsions de l'Idescat són que Catalunya continuarà creixent i es preveu més de mig milió de veïns més en 10 anys, fins a arribar als 8,55 milions d'habitants, posant la directa cap a la Catalunya dels 10 milions amb la qual treballa al Govern, malgrat que diferents partits adverteixen que el país no està preparat per assumir aquesta arribada de persones nouvingudes. A més a més, l'Idescat també apunta que el creixement natural serà negatiu (més defuncions que naixements), motiu pel qual aquest creixement es continuarà donant pel saldo migratori.
Ara bé, els 1,8 milions més d'habitants en 25 anys no ha frenat el despoblament dels pobles catalans, que cada cop tenen menys veïns i més dificultats per a sobreviure. La gran majoria de viles de menys d'un miler d'habitants han perdut veïns. Dels 219 municipis que han vist reduït el seu cens, 194 són els anomenats micropobles, un 40% del total. Una de les grans iniciatives que ha vist la llum aquest any al Parlament, i amb una gran majoria cara de veure en el context de fragmentació actual, és l'Estatut de Municipis Rurals, que ha de beneficiar a dos terços del país amb més finançament i inversions, tot i que encara s'ha de desplegar per veure'n els fruits.
Gràfics elaborats per l'Agència Catalana de Notícies