Era una llarga reivindicació, per no dir històrica, que aquest dimecres al Parlament per fi ha vist la llum. L'Estatut de Municipis Rurals ha estat aprovat aquest dimecres al Parlament amb un amplíssim suport, tot i que no unànime, ja que Vox hi ha votat en contra. Es tracta d'un avenç molt important que es calcula que beneficiarà a fins a 608 municipis de menys de 2.000 habitants, és a dir, 2 de cada 3 pobles que hi ha a Catalunya, i per aquestes viles el nou marc legal és considerat una eina clau per a revertir el despoblament rural que amenaça bona part del país: mentre les grans ciutats, començant per Barcelona, creixen, aquests municipis es van buidant.
L'ambient era de dia gran al Parlament, amb les butaques de convidats a l'hemicicle plenes de gom a gom i amb l'auditori també habilitat perquè els representants dels pobles que volien seguir el ple ho poguessin fer. Entre els convidats hi havia Pere Aragonès, ja que durant la seva presidència el Govern va aprovar la mateixa llei, però va decaure quan va convocar eleccions. També hi havia els presidents de les Diputacions, Oriol Junqueras o els representants de les entitats i associacions d'aquests municipis, entre d'altres. Un cop Salvador Illa va arribar al Govern, va ser la primera llei que va aprovar i també la primera de la legislatura que ha estat aprovada a la cambra catalana seguint el procediment ordinari. De fet, en l'acord d'investidura signat entre ERC i el PSC, que ara és escrutat amb lupa, hi havia un apartat que recollia l'agenda legislativa que havia de seguir el nou Govern i entre les normes hi havia l'Estatut dels Municipis Rurals.
El repte, el desplegament
La ponent relatora de la llei, la republicana Marta Vilalta ha destacat durant el debat que es tracta d'un fet històric que marcarà "un abans i un després al país". Més enllà de l'alegria generalitzada entre els grups davant de la imminent aprovació de la llei, tots ells han volgut destacar que ara no s'acaba el seu repte sinó que tot just comença amb un desplegament que la faci efectiva i que realment els habitants i els ajuntaments d'aquests municipis petits, de menys de 2.000 habitants, que sovint es troben amb moltes traves administratives i amb un sistema que no està adaptat a les seves necessitats, ho puguin notar. La demarcació on més municipis rurals hi ha és la de Lleida, ja que de les 231 viles, 193 no superen aquesta xifra d'habitants, més d'un 75%. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha tret pit que el país viu amb l'aprovació de la llei "un dia històric", ja que servirà per fer-lo avançar, amb el compromís explícit de desplegar-lo.
En nom de Junts ha intervingut la diputada Anna Feliu, que al mateix temps és alcaldessa d'un dels pobles que es veuran beneficiats per la mesura, L'Albi, a les Garrigues. Després de reivindicar la llei, ha avisat a l'Executiu que no n'hi ha prou amb aprovar-lo, sinó que cal anar més enllà: "No pot ser una declaració d'intencions, sinó que ha de ser una eina transformadora". Juan Fernández, portaveu el PP, també ha celebrat que es "faci justícia" amb aquests municipis del món rural, ja que considera que són els més castigats per la inacció política. Des dels comuns, Lluís Mijoler, que en el passat havia estat president de la Federació de Municipis de Catalunya, com a alcalde del Prat, ha reclamat que l'Estatut sigui una "eina concreta per fer realitat els drets i la vida digna als pobles", que pot ajudar a mitigar la desigualtat territorial. El diputat cupaire Dani Cornellà també ha posat el focus en el desplegament de la llei i ha avisat al Govern que la CUP serà "exigent" en el control. S'hi ha desmarcat el diputat de Vox, partit que ha votat en contra de la llei, assegurant que el projecte s'ha quedat desdibuixat pels interessos de partit.
Gràfic elaborat per l'Agència Catalana de Notícies