Catalanitzar-se el nom o el cognom amb la forma ortogràfica correcta en català o en aranès, o incloure la conjunció i entre els cognoms, és un dret que tenen els ciutadans, sostingut per un decret del 1998 del Govern de Catalunya que en facilita la traducció. Per fer aquest tràmit, es pot contactar primer amb l’Institut d’Estudis Catalans per al certificat sobre la forma correcta que els correspon i anar al Registre Civil. El que hauria de ser un tràmit burocràtic relativament senzill, a vegades es converteix en una missió impossible. Així ho ha constatat Plataforma per la Llengua, que des del 2021 ha rebut més de 20 denúncies de famílies que s’han trobat amb traves burocràtiques per exercir aquest dret a Catalunya i el País Valencià. En total, l’entitat ha estat coneixedora de 47 queixes relatives als registres civils de Catalunya, 19 de les quals per vulneració de drets lingüístics en la catalanització de noms i cognoms. Per la seva banda, del País Valencià n'ha rebut 5 (3 per vulneracions en la catalanització dels noms i cognoms). A més, n'ha conegut 4 provinents de les illes Balears, per bé que relacionades amb altres supòsits. Segons Plataforma per la Llengua, existeix un patró de funcionament que vol boicotejar els drets lingüístics de la ciutadania, i per això reclamen a les administracions competents que actuïn sobre la impunitat dels funcionaris dels registres civils i les seves actuacions arbitràries. Al mateix temps, també fan una crida a les persones afectades a denunciar casos similars i evitar que aquestes situacions quedin impunes, ja que creuen que els casos detectats només són la punta de l'iceberg, perquè no tothom denuncia i n’informa a l’entitat.

El cas del nounat Garcia, a la justícia

Recentment, el porter del Barça Joan Garcia va reconèixer públicament a El Larguero de la Cadena SER que el seu nom es pronuncia “Garsia, en català”, la qual cosa va provocar una allau de reaccions catalanòfobes. I aquest cognom, Garcia (en català, sense accent) i García (en castellà, amb accent), és precisament el protagonista del cas que Plataforma per la Llengua ha denunciat com una clara vulneració dels drets dels pares d’un nounat per part del Registre Civil, en un acte “de pura catalanofòbia” que ha decidit recórrer judicialment.  Els fets es remunten a l'abril del 2025, quan aquesta família de Barcelona va inscriure el seu fill acabat de néixer amb el cognom del progenitor, Garcia (amb l'escriptura catalana), tal com consta al seu DNI, al passaport i als certificats de naixement i matrimoni. L’entitat explica que la sorpresa va venir al mes següent, quan la família va rebre per correu electrònic la certificació literal d'inscripció de naixement. Els pares van detectar un error en aquest document: la discrepància consisteix en el fet que el primer cognom del menor hi apareix registrat amb accent (García), quan documentalment hauria de constar sense l'accent. 

L’opinió de la RAE, per davant del criteri de filiació

Aquell mateix mes de maig de 2025, la família va presentar la corresponent reclamació al Registre Civil perquè esmenessin aquest error injustificat. La resposta que van rebre en una primera resolució administrativa va ser una negativa. Lluny de reconèixer l'error, al·lega que l'ús de l'accent compleix amb les normes de la Reial Acadèmia Espanyola, i que, per tant, el cognom de la criatura havia de ser amb accent. “No escau accedir al que s’ha sol·licitat, atès que d’un examen de la prova practicada no es desprèn l’existència de cap error, ja que s’ha de complir íntegrament l’ús de l'accent quan la paraula en qüestió vagi accentuada d’acord amb les normes gramaticals de la Reial Acadèmia Espanyola, en virtut de la Instrucció de la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública de data 9 d’abril de 2013”. En aquest cas, l'opinió de la RAE passava a davant del criteri de filiació, que és l'únic criteri legal que determina els cognoms dels nascuts, segons l'article 49 de la Llei 20/2011 del Registre Civil i l'article 109 del Codi Civil. “Per tant, la normativa ortogràfica no té aplicació en aquest cas: si el cognom del progenitor consta oficialment com a "Garcia" sense accent, l'Administració no pot legalment invocar normes gramaticals per denegar-ne la rectificació. La correcció sol·licitada no era una qüestió ortogràfica, sinó una simple correspondència registral entre el cognom del progenitor i el del fill, dins de l'àmbit de la filiació, i reflecteix una circumstància registral consolidada”, assegura l’entitat. 

Un argument fals, resposta administrativa

Davant d'aquesta situació, la família va demanar l’assessorament de Plataforma per la Llengua, que ha portat el cas a la via judicial, un cop el Ministeri de Justícia espanyol ha denegat també el recurs interposat a la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral. En una primera exploració de la resolució, l'entitat va corroborar que “l'argument exposat és fals, ja que no existeix cap resolució de la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral (anomenada en aquell moment Direcció General dels Registres i del Notariat) del mes d'abril de 2025 en la resolució impugnada que faci referència a l'ús de l'accent”. L’entitat considera que “el fet és especialment greu en un òrgan especialitzat com l'aleshores Direcció General dels Registres i del Notariat, responsable de garantir la seguretat jurídica: invocar una resolució inexistent posa clarament en dubte la diligència de l'òrgan i posa en qüestió la confiança en la seva rigorositat”.  

Recurs judicial, l’única via

Amb l'exhauriment de la via administrativa, la família es veu ara obligada a recórrer a la via judicial per aconseguir la rectificació del registre i eliminar l'accent incorrecte del cognom del menor. “Aquesta serà, doncs, l'única manera de garantir que el registre reflecteixi fidelment la filiació i que els documents oficials del menor siguin coherents amb els del progenitor”, manifesta Plataforma per la Llengua. Per això, denuncia “una catalanofòbia consentida per una administració que no actua”. A parer seu, el cas del petit Garcia exemplifica “un fenomen de catalanofòbia institucional subjacent: l'Administració nega una rectificació estrictament basada en la filiació, per raó de les normes ortogràfiques del castellà, tot i que la documentació oficial del progenitor i, per tant, del fill, reflecteix clarament la forma correcta sense accent”.

El Govern nega que en tingui constància 

L’advocada de Plataforma per la Llengua, Marina Pellín, ha explicat a El món a RAC1 que hi ha molta infradenúncia i demana a la Generalitat que actuï. “No s'ha de posar la responsabilitat a la ciutadania, sinó a una administració que no vigila, ni fiscalitza ni detecta les mancances que té". El Govern de la Generalitat, en canvi, nega que tingui constància de les traves burocràtiques per catalanitzar-se el nom o els cognoms. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha assegurat en el mateix programa de Jordi Basté que les queixes que ha rebut la Generalitat sobre aquesta qüestió els últims mesos són testimonials. Tot i això, Vila diu que demanaran les dades a Plataforma per la Llengua per analitzar-les.