El Departament de Justícia ha interposat un recurs contenciós administratiu contra el govern espanyol per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. El Ministeri de Justícia ha incorporat el coneixement de llengües estrangeres en una llista de mèrits puntuables a la prova, però ha obviat el del català.

El català i l'aranès "es tracten pitjor que una llengua estrangera", ha dit la consellera de Justícia, Ester Capella, durant la comissió al Parlament. "Es tracta d'un menyspreu que no necessita qualificatius. I després ens pregunten per què volem que Catalunya sigui una república i tinguem un estat que ens garanteixi tots els drets", ha plantejat de manera contundent Capella just abans d'anunciar el recurs contenciós adminsitratiu davant l'Audiència Nacional. Segons la consellera no hi ha hagut cap altra manera d'afrontar-ho. "Ens hem trobat amb un cop de porta sonor" del Ministeri de Justícia, ha dit la consellera.

Les llengües cooficials continuen sense ser necessàries per presentar-se a les oposicions de l’administració de justícia, un greuge encara més evident després que, per primera vegada, el Ministeri reconegui les llengües estrangeres com a mèrit. Fins ara les oposicions de funcionaris de jutjats constaven d’un únic examen i no hi havia cap fase de mèrits. El coneixement del català es podia acreditar igualment un cop aconseguida la plaça.

El Govern ha interposat el recurs després de demanar que el català puntués per l’accés al cos de funcionaris. El Ministeri de Justícia, però, s’hi va negar amb el pretext que el procés de selecció ha de garantir “les mateixes condicions d’igualtat, mèrit i capacitat per a tots els aspirants de tots els àmbits territorials”.

La Generalitat considera que la solució passa perquè el Departament de Justícia convoqui les oposicions per a les places de Catalunya i determini que el coneixement del català sigui un requisit per poder presentar-s’hi.

Danès i alemany, sí; català, no

El Ministeri puntua el coneixement del danès o l’alemany però no valora el de català. Segons els criteris establerts per l’equip de la ministra Dolores Delgado, per a l’accés al cos de funcionaris el català no és ni un requisit, ni un mèrit. Una llengua pròpia i oficial té menys consideració que llengües estrangeres com el danès, el francès o l’alemany. Els aspirants, per tant, sumaran punts per tenir idiomes com l’alemany o el danès però no per saber català, tot i que vulguin treballar a Catalunya. 

L’ús del català als jutjats cau fins a un 7,7%

La llengua catalana a l’administració de Justícia té un ús residual, que no es correspon amb la realitat sociolingüística de Catalunya. L’ús del català als jutjats ha caigut per 14è any consecutiu i ha tocat fons. Només s’escriuen en català un 7,7% de les sentències. És el mínim històric.

La Generalitat alerta que els treballadors de l’administració tenen el deure de saber català, i que els ciutadans que s’adrecen a la justícia tenen el dret d’utilitzar-lo. L’article 33 de l’Estatut indica que els professionals de l’àmbit judicial han d’acreditar “un nivell de coneixement adequat i suficient” de les llengües oficials —també de català— per prestar els seus serveis a Catalunya i garantir el dret d’opció lingüística. En canvi, la llei estatal permet que jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari dels jutjats de Catalunya no tinguin cap coneixement de la llengua catalana.