Es calcula que a casa nostra hi ha més de 150.000 persones que conviuen amb demència, i es preveu que els casos d'Alzheimer augmentaran a Catalunya durant les pròximes dècades, que estaran marcades per l'envelliment de la població. En aquest context, a l'Observatori de l'Alzheimer i les Demències, impulsat per la Fundació Pasqual Maragall, s'han preguntat com s'ha de preparar el país davant d'aquest nou escenari i han elaborat un informe sobre l'abordatge de la malaltia. En poques paraules, la conclusió principal és que cal situar l'Alzheimer com una prioritat de país, amb una estratègia integral i dotada dels recursos necessaris, i preparar el sistema de salut per incorporar els avenços científics i la innovació.
🧠 Alzheimer: una nova era per detectar, prevenir i tractar millor la malaltia
Més concretament, l'informe recull cinc conclusions principals. D'una banda, recomana "impulsar, planificar i finançar una estratègia integral de l'Alzheimer i altres demències a Catalunya", fet que inclou situar la malaltia entre les prioritats polítiques. "Aquesta estratègia ha de connectar la recerca científica amb la planificació sanitària, social i comunitària, reforçar i ampliar els instruments existents, establir una governança interdepartamental i disposar de prou finançament, objectius definits, terminis d'execució i indicadors que permetin avaluar-ne el desplegament i l'impacte a tot el territori", diu l'informe.
Incorporar la innovació
D'una altra, aconsella "preparar el Sistema Català de salut per a la incorporació de la innovació científica i la transformació del model assistencial actual". L'informe es refereix, per exemple, a les noves proves per diagnosticar la malaltia de forma precoç o els primers medicaments contra el deteriorament cognitiu —uns tractaments que, precisament, el Ministeri de Sanitat s'ha negat a finançar. Aleshores, demana "reforçar el paper de l'atenció primària en la prevenció i la detecció precoç, reorganitzar els circuits assistencials, enfortir les unitats especialitzades i planificar els recursos professionals, diagnòstics, tecnològics i hospitalaris necessaris per garantir un accés segur, equitatiu i eficient a la innovació".
Seguidament, proposa "avançar cap a un model integrat d'atenció sanitària i social". El cas és que la malaltia genera unes necessitats sanitàries, socials i due cures que fan que calgui un model que "superi la fragmentació entre sistemes". "Cal articular un itinerari d'atenció continu des de les primeres fases que permeti identificar de manera precoç les necessitats, facilitar la coordinació i l'intercanvi d'informació entre els professionals implicats i garantir que els recursos i els suports evolucionin al mateix ritme que les necessitats de cada persona, evitant discontinuïtats i buits assistencials", precisa.
Acompanyar les famílies
També demana "garantir l'equitat en l'accés al diagnòstic, l'atenció i les cures", ja que ni el lloc de residència, ni la situació econòmica, ni la disponibilitat d'una xarxa familiar no haurien de determinar l'accés al diagnòstic, als tractaments, a l'atenció especialitzada o als serveis de suport. "Catalunya ha de planificar territorialment els seus recursos, establir protocols comuns i elaborar un mapa actualitzat de capacitats i mancances que permeti corregir les desigualtats existents", diu, i conclou: "L'equitat ha d'abastar tant la innovació sanitària com els serveis socials, comunitaris, domiciliaris i de cures de llarga durada".
Finalment, l'informe considera que cal "acompanyar i donar suport a les persones afectades i a les seves famílies durant tot el procés". Això vol dir que el diagnòstic hauria de ser l'inici d'un procés continuat d'informació, orientació i suport, i que les persones afectades haurien de participar en la precisa de decisions. I no només això, sinó també poder planificar el seu futur preservant la seva autonomia durant el màxim de temps possible. D'altra banda, recorda que les persones cuidadores necessiten formació, suport emocional, recursos de respir, orientació social i mesures que redueixin l'impacte econòmic i laboral de les cures, i parla de les associacions i entitats especialitzades: "Presten serveis essencials en l'atenció i la cura, per la qual cosa se n'ha de promoure la coordinació amb la resta de recursos del sistema".