Hi ha dies en què el silenci pesa més que una discussió. Dies en què mires la persona amb qui comparteixes sostre, plats bruts i contrasenyes de Netflix, i et preguntes quan vau deixar de buscar-vos. És un cansament subtil, que no esclata com una baralla, sinó que es filtra com la humitat, sense fer soroll. Aquest fenomen, cada cop més habitual, ja té nom i diagnòstic: burnout relacional. Segons un reportatge publicat per CNN, cada cop més persones se senten esgotades dins la seva pròpia relació. No és que faltin discussions; potser n’hi ha fins i tot poques. El que falta, diuen, és energia emocional: ganes de cuidar, d’escoltar, de tornar a començar cada dia. Com si la parella s’hagués convertit en una feina extra, però sense jornada laboral definida ni dies de festa.
La psicòloga clínica Lisa Marie Bobby explica que el burnout relacional neix quan una persona sent que hi posa molt més del que rep. "És com regar una planta que no et torna mai la flor", diu. Aquest desequilibri pot acabar erosionant l’afecte, fent que estimar sembli una obligació més que una elecció.
No és una crisi puntual
A diferència d’una crisi puntual, el burnout no esclata: s’instal·la. Sovint disfressat de rutina, d’apatia, de dies que es repeteixen com un bucle infinit. I tot i que pot semblar inofensiu, l'esmentat article de la CNN alerta que pot tenir conseqüències greus: ansietat, insomni, distància emocional i, en última instància, separacions que amb molt de dol.
Sembla dur, però, què es pot fer quan estimar cansa? Els experts recomanen el que sembla obvi, malgrat ser el més difícil: parlar. No només de qui frega els plats o qui recull els nens, sinó de com ens sentim, de què necessitem, de què trobem a faltar. Recuperar la curiositat per l’altre. També és clau reservar temps per a la parella que no sigui només supervivència logística: una cita improvisada, un cap de setmana sense notificacions, un "com estàs?" sincer.
I si això no funciona, els experts recomanen buscar ajuda. Sovint, hi ha gent que creu que això equival a fracassar, però molts insisteixen en el fet que pot ser clau per salvar la relació. La teràpia de parella, segons CNN, pot ser un espai on redibuixar els límits, entendre els silencis i tornar a mirar-se amb altres ulls.
Definir les coses pot ajudar a identificar els problemes, malgrat que, de vegades, també inclou caure en obsessions. El burnout relacional no és un final inevitable, però sí una advertència. No perquè l’amor s’acabi, sinó perquè necessita ser alimentat. Perquè les relacions, són un contracte que es renova dia a dia. Potser la clau és recordar que estimar no és només sentir, sinó que inclou coses com cuidar, ajustar, o renovar.