Albert Castellet és Delta-0. És el màxim responsable de l'estratègia en l'extinció d'un incendi. Fa només un any que és cap de guàrdia i n'ha estat 5 de sotscap. Fa 43 guàrdies a l'any de 24 hores, de 7 del matí a 7 del matí. "No vinc de bomber de l'escala bàsica, vaig entrar directament de sotsinspector".
Qui coordina la sala de control de cada regió és el cap de coordinació territorial. I el cap territorial és el Delta-0, i és qui surt i comanda tota l'extinció del foc.
El Delta-0 es desplaça al territori en funció de la complexitat del servei, i el més habitual és que en el cas d'un foc forestal, surti per comandar tots els recursos que hi ha desplegats. Des de l'helicòpter Albert Castellet té una sala de control i visió privilegiada per prendre totes les decisions: "Definim com s'ha d'actuar. És a dir, si cal prioritzar el flanc esquerre o flanc dret, cap a on haurien d'anar a actuar els mitjans aeris. Si ens fan falta més recursos... som el màxim comandament d'aquella emergència".
"Si l'emergència és prou gran pot venir el cap operatiu". Només n'hi ha dos en tot Catalunya, que assumiria el comandament en el cas que fes falta més d'un cap de guàrdia.
"Tots els incendis forestals que són un pèl grans acostumen a ser complicats. Perquè hi ha un caos inicial que costa d'organitzar", explica mentre perd la mirada tot fent memòria dels incendis que ha viscut aquest darrer any com a màxim responsable de coordinació de tots els equips. I la prioritat és la ja coneguda de primer salvar persones, després béns i finalment apagar el foc, i per tant totes les decisions que es prenen segueixen aquest ordre.
Delta-0 és qui manté també el contacte amb els alcaldes de la zona.
El punt de trànsit i el CCB
La porta d'entrada a l'emergència és el punt de trànsit. "Tots els recursos que venen cap a l'incendi no es van incorporant sense ordre ni concert, sinó que passen pel punt de trànsit i se'ls dirigeix". El punt de trànsit no és més que un vehicle on hi ha els comandaments.
Però quan l'incendi creix arriba el centre de comandament avançat.
El CCB, el Centre de Comandament de Bombers, és el punt de referència del comandament de l'emergència, fa funcions de control i de suport. "Part de la feina que es fa des del control que es fa al CCB per descongestionar una mica la sala". Hi ha operadors, la guàrdia de suport que ajuda el Delta-0. "Si necessitem gent que estigui amb un ordinador mirant la cartografia, això és la guàrdia de suport, són uns sergents que hi ha al CCB".
Els comandaments intenten que en aquest centre de control no hi entrin els polítics. Ni els alcaldes de la zona afectada ni els responsables d'Interior, però no sempre ho aconsegueixen. Per a ells tenen el Centre de Comandament Avançat on se'ls informa.
Prendre decisions i fer-ho ràpid
Delta-0 ha de prendre moltes decisions, ràpides i que afecten centenars de persones. L'incendi de Calafell de l'estiu passat, tot i no ser gaire gran va ser un dels més complicats per a l'Albert. "Era al costat d'una urbanització que s'havia de preveure si desallotjar o no... has d'estar volant, coordinant un munt d'efectius, prioritzar flancs, hi havia focus secundaris...", explica.
L'inici del foc tampoc no ho va posar fàcil: "Semblava que era provocat. Hi havia dos punts d'inici diferents que al final es van ajuntar".
"Són focs d'aquells que en el primer moment hi ha força caos i costa d'organitzar tot, i la teva principal funció és prioritzar i organitzar de manera que al cap de dos o tres hores pugui estar la situació controlada", diu l'Albert.
La simultaneïtat d'incendis no afecta directament el Delta-0 d'un foc, però si que el condiciona pel que fa als mitjans: "Tenim la tendència de voler-ho tot per nosaltres, perquè és la manera fàcil de solucionar-ho. És el problema que vam tenir l'any passat".
I és que l'estiu del 2016, quan els bombers tenien un sol foc l'atacaven bé i ràpid, però en el moment que se'n declarava un altre, "com que tenien els recursos en un incendi, l'altre se'ns escapava". Fins i tot en la fase de remullada. "Això també ens hipoteca recursos".
"Tenim un sistema d'extinció que és prou eficient si tenim un o dos focs, però a la mínima que tenim simultaneïtat és un risc. No ho podem assumir tot".
L'abans i el després d'Horta de Sant Joan
Abans de l'incendi d'Horta de Sant Joan l'estiu del juliol del 2009, el Delta-0 no tenia cap control sobre els GRAF. En aquest incendi van morir cinc bombers dels GRAF de Lleida, a qui el foc va atrapar en un canvi de vent. El Delta-0 estava fent una roda de reconeixement sobre el terreny en aquell moment amb un vehicle i va acabar imputat per les morts.
Això ha canviat, "no podia ser que anessin a la seva", diu Castellet. "Ara per molt que el GRAF opini que s'ha de fer una crema, si no ho veiem clar, no es fa", explica.
Actualment els GRAF pengen directament del cap de comandament del foc. "A vegades la responsabilitat quedava diluïda. Tu has de saber qui tens per sota, qui has de comandar i també saps qui tens per sobre".
"El GRAF és una unitat que té força llibertat i actua força independentment, però sempre sota el cap de la intervenció", concreta Albert Castellet, que matisa que "ara sempre sabem què fa".
"Ningú no és dur de pelar. És bastant fluid tot", diu rient.
Però de cop arriben les ADF. Cossos de voluntaris forestals que ajuden a apagar el foc, però que no depenen directament dels bombers. "Si entren a la zona calenta, depenen de nosaltres. Aquí és un dels conflictes que tenim, perquè no és fàcil controlar totes les ADF que venen, perquè són molta gent i aquests sí que no passen pel punt de trànsit, t'entren per tot arreu".
Però com tot també hi ha l'altra cara de la moneda: "És un avantatge, perquè el fet que siguin tan àgils fa que arribin molt ràpid, petits punts que comencen els apaguen de seguida, però la veritat és que costa molt controlar qui tens allà dins".
Els bombers i les ADF fa dos anys que treballen conjuntament per mirar de trobar la manera de com controlar tota la gent que intervé en un incendi, i dins el CCB hi ha ADF que informen constantment de qui hi ha dins.