La transició energètica avança amb força a Espanya i al conjunt d'Europa. L'energia eòlica i la solar guanyen pes any rere any en el mix elèctric, contribuint de manera decisiva a la reducció de les emissions de CO₂ associades a la generació d'electricitat. No obstant això, aquest avenç planteja un repte fonamental: garantir que aquesta energia estigui disponible en el moment precís en què la demanda ho requereix.
A diferència d'altres fonts, les energies renovables depenen de factors naturals variables. El sol no brilla de nit, el vent no bufa de manera constant i les precipitacions necessàries per a la generació hidràulica són estacionals. Aquesta diferència entre els moments de producció i els pics de consum converteix l'emmagatzematge en un element clau del sistema elèctric. Avui, no n'hi ha prou a generar més energia renovable; és imprescindible poder conservar l'excedent i alliberar-lo quan resulta necessari.
L'emmagatzematge, una peça estratègica del sistema elèctric
La magnitud del desafiament és considerable. Segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), la capacitat mundial d'emmagatzematge haurà de multiplicar-se per cinc d'aquí al 2030, passant dels 272 GW registrats el 2023 a més de 1.500 GW. Espanya també s'ha marcat un objectiu ambiciós en l'actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC 2023-2030): assolir els 22,5 GW de capacitat d'emmagatzematge a final de la dècada, enfront dels aproximadament 6 GW actuals.
Per complir aquestes metes, el país necessita solucions capaces d'emmagatzemar grans volums d'energia durant llargs períodes. Juntament amb el desenvolupament de bateries, una de les tecnologies més consolidades i amb major capacitat instal·lada en l'àmbit mundial és el bombament hidràulic, que actualment representa prop del 85% de l'emmagatzematge elèctric existent al planeta.
Com funciona el bombament hidràulic
El bombament hidràulic es basa en un principi senzill i eficaç. Consisteix en dos embassaments situats a diferent altitud. Quan la demanda elèctrica és elevada, l'aigua emmagatzemada a l'embassament superior es deixa anar i descendeix a través de canonades, movent turbines que generen electricitat. En canvi, quan hi ha un excés de generació renovable —per exemple, en hores d'alta producció solar o eòlica—, aquesta energia s'utilitza per bombar l'aigua des de l'embassament inferior de tornada al superior, emmagatzemant energia en forma de potencial hidràulic.
“És una de les solucions més viables i eficients per a l'emmagatzematge energètic a gran escala i durant llargs períodes”, explica Carlos Gutiérrez, gerent de Tecnologia de Repsol Renovables. Segons detalla, aquesta tecnologia aporta una flexibilitat excepcional per gestionar les fluctuacions pròpies de la generació eòlica i solar, assegurant un subministrament elèctric estable i continu.
Un altre dels seus grans avantatges és la durabilitat. Mentre que les bateries tenen una vida útil aproximada d'uns 15 anys a causa de la degradació dels seus materials, les centrals de bombeig poden operar durant diverses dècades. Un exemple és la planta de Niederwartham, a Alemanya, inaugurada el 1930 i encara en funcionament.
Aguayo II: un projecte clau a Espanya
En el context espanyol, el projecte Aguayo II, a Cantàbria, reflecteix el potencial del bombament hidràulic per acompanyar la transició energètica. La repotenciació de la central hidroelèctrica Aguayo I, operativa des del 1983, permetrà multiplicar per gairebé quatre la seva capacitat fins a assolir els 1.360 MW.
“En aquesta ampliació aprofitarem tant els embassaments existents com gran part de les infraestructures ja construïdes, cosa que permet optimitzar recursos i reduir les afectacions associades a l’obra”, assenyala Luis González, subdirector del projecte a Repsol. Aquesta reutilització d’infraestructures existents reforça el paper del bombament com una solució integrada en el territori.
Un cop finalitzat, Aguayo es convertirà en una de les majors instal·lacions de bombeig d'Europa. La seva capacitat permetrà generar anualment electricitat equivalent al consum mitjà de més de 500.000 llars, i serà una peça fonamental per integrar els volums creixents d'energies renovables previstos de cara al 2030.
Una tecnologia madura per a un sistema més flexible
El bombament hidràulic demostra que la transició energètica no depèn d'una única solució, sinó de la combinació de tecnologies capaces de treballar de forma coordinada. Gràcies a la seva capacitat, flexibilitat i llarga vida útil, aquesta tecnologia es consolida com un aliat estratègic per garantir l'estabilitat del sistema elèctric i acompanyar el creixement de les energies renovables.
En aquest camí, projectes com Aguayo II reforcen el paper d'infraestructures clau que permeten transformar l'energia del present en l'electricitat que necessitarem demà.