Pagar centenars d’euros per tenir accés durant unes hores a una terrassa ben orientada, trobar habitacions d’hotel que han multiplicat gairebé per set el preu habitual, buscar unes ulleres homologades que comencen a desaparèixer de les òptiques o reservar aparcament per assegurar-se l’entrada en un poble de muntanya. La bogeria per l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost ja ha començat i, a només tres dies del fenomen, ha deixat de ser només astronòmica per convertir-se també en turística, comercial i logística.
El privilegi de poder observar la totalitat des de les comarques de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent, durant aproximadament entre un minut i un minut i mig segons el punt, ha convertit el sud i l’oest de Catalunya en destinacions especialment buscades. Tot plegat coincideix, a més, amb una de les setmanes de més ocupació turística de l’any, carreteres habitualment tensionades i un moment especialment delicat pel risc d’incendi. Catalunya no veu un eclipsi total de Sol des de fa més d’un segle i aquesta excepcionalitat ha creat una tempesta perfecta.
Ulleres exhaurides i allotjaments disparats
Una de les primeres expressions visibles de la febre és a les òptiques. Durant els últims dies, la demanda d’ulleres homologades per observar el Sol s’ha disparat i en diferents municipis ja hi ha establiments que han esgotat les existències o disposen de molt poques unitats. També s’han acabat alguns repartiments gratuïts organitzats pels ajuntaments, mentre que la Generalitat preveu distribuir 150.000 ulleres homologades als punts oficials d’observació.
Les administracions insisteixen que unes ulleres de sol convencionals no serveixen per mirar directament el Sol. Tampoc són segurs els vidres fumats, radiografies, CD, ulleres 3D o altres invents casolans que aquests dies tornen a circular per les xarxes. Les ulleres específiques han de complir la normativa per a l’observació solar i l’allau de compres d’última hora també ha incrementat l’atenció sobre productes de dubtosa procedència comercialitzats per internet.
Si aconseguir les ulleres s’ha convertit en una cursa, trobar on dormir encara ho és més. Al Priorat, la Costa Daurada, les Terres de l’Ebre i altres zones pròximes a la franja de totalitat hi ha establiments que acumulen reserves des de fa mesos i alguns ja tenien llista d’espera un any abans. La pressió arriba en ple agost, quan molts hotels, càmpings i cases rurals ja haurien tingut una ocupació molt elevada sense necessitat de cap eclipsi.
Els preus reflecteixen aquesta febre. Un seguiment de més de 5.500 allotjaments de municipis situats dins la franja de totalitat ha detectat increments que en alguns casos s’acosten al 700%. A Sòria, la mediana d’una habitació per la nit de l’eclipsi ha arribat als 879 euros davant dels 116 d’una setmana convencional, un 658% més. A Lleó, l’augment és similar: de 59 a 445 euros. En establiments concrets, habitacions que normalment costen poc més d’un centenar d’euros han arribat a superar els 1.000.
Balcons de pagament i centenars de milions en joc
Quan els hotels estan plens o els preus es disparen, qualsevol metre quadrat amb una bona vista pot convertir-se en negoci. A la costa de Tarragona han aparegut anuncis de particulars que ofereixen balcons, àtics i terrasses només durant les hores de l’eclipsi. A Roda de Berà s’ha arribat a anunciar un petit balcó per 1.000 euros per persona, mentre que a Salou s’han ofert terrasses i àtics per centenars d’euros i algunes ofertes s’han acostat als 2.000. El fenomen ha convertit així un balcó orientat cap a ponent en una mena de llotja VIP per unes hores.
I les xifres van molt més enllà del lloguer d’una terrassa. Un estudi d’Analistas Financieros Internacionales calcula que l’eclipsi podria generar fins a 421 milions d’euros de valor afegit brut a Espanya. Les estimacions del Govern són diferents però igualment importants: situen l’impacte econòmic en uns 347,6 milions d’euros i calculen prop de 446.000 visitants addicionals atrets específicament pel fenomen.
Prades es prepara per ser envaït i es blinden espais naturals
Un dels exemples més evidents de la pressió que poden patir els petits municipis és Prades. La població s’ha convertit en un dels punts més buscats per veure l’eclipsi i s’ha preparat per rebre milers de persones en poques hores. S’hi ha habilitat una zona d’observació amb capacitat per a unes 6.000 persones i aproximadament un miler de places d’aparcament amb reserva prèvia per intentar impedir una entrada descontrolada de vehicles.
La principal preocupació no són tant els visitants que ja ho tenen tot planificat com aquells que decideixin presentar-s’hi el mateix dimecres sense reserva. Un municipi petit pot multiplicar durant unes hores la seva població habitual, amb el consegüent impacte sobre carreteres, aparcaments i serveis.
Aquesta mateixa preocupació explica el blindatge del Parc Natural dels Ports i del Parc Natural de la Serra de Montsant, on es restringirà l’accés motoritzat des de la nit de l’11 d’agost fins al matí del dia 13. L’objectiu és evitar que milers de persones busquin a última hora un mirador improvisat en plena natura i garantir que els accessos continuïn lliures per als serveis d’emergència. Amb temperatures elevades i risc d’incendi, una concentració descontrolada de persones i vehicles en zones boscoses afegeix un perill que va molt més enllà de les simples aglomeracions.
Arribar-hi serà complicat; marxar-ne pot ser pitjor
La mobilitat és, probablement, la incògnita que més preocupa les administracions. L’AP-7 serà un dels punts més sensibles, perquè una via que ja suporta una forta pressió a l’estiu haurà d’absorbir part dels desplaçaments vinculats a l’eclipsi. Entre les 17 i les 24 hores del dia 12 hi haurà restriccions per a determinats vehicles pesants en sentit sud entre Martorell i Ulldecona, i també es preveu una vigilància especial en altres carreteres que porten cap als principals punts d’observació.
La Generalitat desplegarà més de 700 Mossos d’Esquadra, amb patrullatge, regulació del trànsit, controls d’accés i vigilància amb drons i helicòpters. Però una de les principals dificultats és calcular quanta gent es mourà i, sobretot, quan ho farà. Molts visitants poden arribar amb un o dos dies d’antelació, mentre que d’altres intentaran desplaçar-se el mateix dimecres, amb el risc de trobar-se atrapats abans d’arribar al lloc escollit.
El problema pot ser encara més evident a la tornada. L’anada es pot repartir durant hores o dies, però una vegada acabat l’eclipsi milers de persones poden decidir agafar el cotxe pràcticament al mateix moment. El fenomen s’acabarà per a tothom en qüestió de minuts i aquesta concentració de vehicles pot generar un pic de trànsit difícil de comparar amb una operació sortida convencional. Per això les administracions recomanen anticipar els desplaçaments i evitar tant com sigui possible els moviments d’última hora.
Els núvols, l’últim factor capaç de canviar-ho tot
Hi ha, però, una variable que cap dispositiu pot controlar: la meteorologia. Uns núvols que qualsevol altre dia passarien desapercebuts poden arruïnar un viatge preparat durant mesos i, per això, les previsions s’han convertit aquests dies gairebé en una segona obsessió. Persones que tenen reservat un hotel des de fa un any poden acabar replantejant-se el lloc d’observació poques hores abans si el cel s’ennuvola.
Aquest és també un dels grans riscos per a la mobilitat. Si dimecres a la tarda la previsió empitjora en algun dels punts més populars, es poden produir desplaçaments improvisats de persones que intentin trobar una zona amb el cel més net. Centenars de vehicles canviant d’itinerari al mateix temps i seguint des del mòbil l’evolució dels núvols poden alterar en pocs minuts qualsevol previsió de trànsit feta amb antelació.