La plataforma Sixena Sí ha programat per al pròxim 24 d'octubre una jornada de "memòria i veritat" sobre "l'arrencament i espoli" de les pintures del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, coincidint amb el 90è aniversari de les actuacions del patrimonialista català Josep Gudiol a la sala capitular del dit monestir. Es consuma d'aquesta manera l'últim moviment per desacreditar i difamar la tasca de Gudiol, artífex del Comitè pel Salvament del Patrimoni Artístic que va arribar al Monestir de Sixena després que aquest fos cremat per grups revolucionaris i anarquistes, on es va posar a plorar davant les destrosses i es va afanyar per poder salvar el que quedava d'aquella joia del romànic aragonès, tomba reial i patrimoni compartit a banda i banda del Segre.
Segons indica la plataforma convocant dels actes, es pretén "esclarir uns fets històrics que, noranta anys més tard, continuen sent objecte d'interpretacions interessades i d'una creixent campanya de desinformació". En aquest punt, ataca alguns mitjans de comunicació catalans per parlar "acríticament" de la figura de Gudiol, sobre qui assenyalen la seva actuació "en context de guerra i de confiscació de béns" i la seva "doble condició de funcionari i marxant d'art". Sense adonar-se, tal vegada, que presentar Gudiol com un simple marxant d'art que es va dedicar a l'espoli d'art sense parlar de la seva feina de restauració, també fonamenta la desinformació i les "interpretacions interessades" arran del que va passar.
Gudiol, en la seva faceta de membre incansable del Comitè pel Salvament del Patrimoni Artístic, viatja per Catalunya, i després per l'Aragó, fent inventari i recollint els béns artístics que poguessin córrer perill de caure en mans de la fúria revolucionaria immediatament posterior al cop d'estat de juliol de 1936, però també de l'enemic colpista. Els seus viatges el duen a Vic o a Manresa i, més tard, demana entrar a l'Aragó. L'octubre del 36 arriba a Sixena i va quedar sobtat pel risc que patien les seves riques pintures i policromies després que un incendi cremés bona part del que hi havia. "No vaig poder contenir les meves llàgrimes davant de les cendres d’un dels millors monuments del món", escriu el mateix Gudiol en un diari del viatge, recuperat per la Comissió de la Dignitat. "Després del cop rebut a la vista de Sta. Maria del Mar incendiada, aquesta ruïna de Sixena va ser la meva impressió més gran d’aquests tres anys de tragèdia", insisteix.
Posar en dubte el seu ànim patrimonialista
La Generalitat republicana li va lliurar 4.000 pessetes i, amb l'ajuda del Comitè de Vilanova de Sixena, que van dir al mateix Gudiol que estaven disposats "a fer tot el possible per salvar alguna cosa si era possible de les pintures de la sala capitular" i van lliurar el que ells mateixos havien aconseguit salvar del seu patrimoni. La seva gesta a Sixena, que va fer possible el rescat i la restauració d'un patrimoni únic al món, de la joia cromàtica del segle XIII aragonès, és titlla des de la plataforma com una confiscació i un espoli, així com la labor de la Generalitat republicana per preservar el patrimoni del país. Ja ho diu la jutgessa del cas en la seva sentència: "Tampoc es pot afirmar quin va ser l'ànim concurrent en Gudiol, si purament lucratiu o de salvaguardar les pintures", assegura, tot i els testimonis que el mateix Guidol va deixar per escrit sobre la seva emoció i ganes de salvar-les.