Els bisbes espanyols han començat l'assemblea plenària a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per escollir el nou president. Dimarts els 87 electors començaran a votar per trobar nou president, vicepresident, i presidents i membres de les comissions i els consells.
El cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, i el de València, Antonio Cañizares, són els principals candidats. Omella complirà 74 anys a l’abril i és considerat proper al Papa Francesc, mentre que Cañizares en farà 75 a l’octubre i és l’actual vicepresident de la CEE. L’assemblea ha començat amb l'últim discurs del president de la CEE, Ricardo Blázquez, que ha advertit que les eleccions "no són per acumular prestigi sinó per mostrar disponibilitat al servei".
Antonio Cañizares / EP
Blázquez ha estat al càrrec el màxim de mandats possibles, que són dos, en concret des del 2014. Després de les paraules de Blázquez hi ha hagut la salutació del nunci apostòlic a Espanya, Bernardito C. Auza, que ha assistit per primera vegada a una assemblea després del seu nomenament el desembre passat.
Sistema electoral
A les eleccions per vot secret hi participen 87 electors, entre els que hi ha 4 cardenals, 12 arquebisbes, 48 bisbes i 18 auxiliars, així com 5 administradors apostòlics o diocesans. Aquest dilluns a la tarda hi haurà una votació no vinculant de sondeig que serveix com a informació pels bisbes i que pot obrir la porta a altres candidats a part dels dos que es consideren principals.
La primera votació per escollir president i vicepresident serà el dimarts al matí i s’espera que el resultat es conegui durant el dimarts o sinó dimecres al matí. El nou president escollit serà el novè des de la creació de la CEE, el 1966.
L’elecció dels càrrecs de la CEE requereix de majoria absoluta, la meitat més un dels presents a cada votació. Si no hi ha la majoria necessària a la tercera votació només hi concorren els dos més votats, i si hi ha empat l’escollit serà el de més edat. Escollits el president i vicepresident s’escolliran els membres de la comissió executiva, de cada comissió episcopal, de les subcomissions, de la junta s’assumptes jurídics i del consell d’economia, per aquest ordre. Els càrrecs seran escollits per quatre anys, excepte el secretari general, que s’escull per cinc anys.
Nous estatuts
La renovació de càrrecs es farà conforme als nous estatuts i la nova estructura de la CEE, que ja ha rebut l’aval de la Santa Seu. Els nous estatuts donen més protagonisme a les Províncies Eclesiàstiques com la de Barcelona i la de Tarragona, que són les que hi ha a Catalunya. També es pretén augmentar l’agilitat reduint el nombre de comissions de 14 a 10 i millorar la col·laboració entre els organismes. Els càrrecs, que fins ara eren per tres anys, passen a ser de quatre.
Entre els punts de l’ordre del dia, a part de l’elecció dels nous càrrecs, hi ha l’estudi de la situació dels treballs relatius a la prevenció, actuació i atenció pastoral davant els abusos de menors i persones vulnerables en l’àmbit de la CEE, així com la renovació de les normes per la formació dels diaques permanents. Entre d’altres, també s’aprovarà un document sobre l’acompanyament en la mort i el dol.
Negociacions amb el govern espanyol
El pròxim cap visible de l’església espanyola arribarà pocs mesos després de la constitució del nou govern espanyol de coalició entre el PSOE i Unides Podem.
Alguns dels punts calents de les converses poden ser la tramitació de la llei d’eutanàsia que rebre la llum verda del Congrés el passat 12 de febrer, la supressió de l’assignatura de religió del currículum escolar que forma part de l’acord programàtic de l’executiu espanyol o l’anunciada revisió de les immatriculacions que s’han dut a terme en diverses diòcesis.
En canvi, la lluita contra el canvi climàtic o la política d’immigració podrien ser temàtiques amb més punts en comú en la línia que ha mostrat el Papa Francesc els últims anys.