“¿¡Perdona!?”, “¿Cómo?”, “¿¡Eh!?”... Són expressions que senten molts catalanoparlants habitualment. És a dir, que no t’entenguin per parlar català. Són tantes les vegades que molts catalans es troben en aquesta situació, que la polèmica ha estat en el centre de debat en els darrers mesos, i també anys. Fins al punt que s’han fet ben coneguts lemes com “Perdó per parlar català a Catalunya” i s’han impulsat campanyes com #RepteMantinc2022 de la plataforma Mantinc el català. El debat arriba en un moment en què la salut del català comença a estar en nombres vermells: sobrevivint com pot als patis de les escoles catalanes i amb campanyes de catalanoparlants suplicant a les universitats que els seus professors no es passin al castellà quan un alumne ho suplica al·legant que no entén el català.
Davant d’aquest escenari, ElNacional.cat ha fet un petit treball de camp al centre de Barcelona, per saber si els catalanoparlants poden ser atesos en la llengua pròpia del país, si són entesos en català però respostos en castellà o si, en el pitjor dels casos, s’ha de recórrer a la llengua espanyola per fer-se entendre. Amb una mostra de cinquanta establiments, hi ha casos de tota mena. Espòiler: fins i tot en un local hem tingut problemes per fer-nos entendre en castellà. El que sí que ha quedat clar és que, almenys avui, abril del 2022, el català encara sobreviu al centre de la seva capital. Són clara majoria els locals que responen en català quan el client s’adreça en aquesta llengua, una minoria els que contesten en castellà davant de preguntes en català, i una clara minoria els locals que no entenen la llengua catalana.
Durant una passejada per passeig de Gràcia i rambla Catalunya no hem fet distincions sobre tipus d’establiments: des de bars a sabateries, passant per restaurants, establiments que venen sabons, forns, botigues de roba interior, etc. Dels cinquanta locals visitats, a trenta-tres ens han respost en català quan ens hi hem adreçat en aquesta llengua. I n’hi ha hagut dotze que, davant de preguntes com “em podries servir un entrepà de pernil i un cafè amb llet, si us plau?”, “a quina hora tanqueu la cuina?”, “quin horari feu els divendres?”, “teniu calçat esportiu?”, “aquí també teniu estovalles?”, ens han respost en castellà. I n’hi ha hagut quatre -tres botigues de roba i un bar- en el qual ens han demanat que ens dirigíssim en castellà després de diversos intents amb el català. L’actitud d’aquestes persones sempre ha estat bona. I només hem registrat un cas en el qual comunicar-nos ha estat difícil: en una botiga de roba del passeig de Gràcia ha estat difícil fer-nos entendre en castellà, i la treballadora no el parlava gens bé.
L’app rastrejadora d’incidències
Tot això, però, no és cap ciència exacta. Els resultats de la nostra passejada no es corresponen exactament als que apareixen a CatalApp. Es tracta d’una aplicació impulsada per la Plataforma per la Llengua que permet puntuar els establiments en funció de la seva atenció als clients, en matèria lingüística. Cal tenir en compte, però, que als establiments hi acostumen a treballar més d’una persona, i no per tota la vida. I això fa que hi hagi opinions diverses sobre cada local.
No em canviïs la llengua
Una de les reivindicacions que es fa el dia d'avui és que davant d’una situació en la qual algú respon en castellà davant d’una frase en català, els catalanoparlants no passin a parlar amb llengua espanyola. És un tic que fan sovint els catalanoparlants, fins al punt que a vegades es fa fins i tot davant de persones que parlen català, però amb dificultats. Per això va aparèixer No em canviïs la llengua, una plataforma pensada per a immigrants que demanen que els catalanoparlants no s’adrecin a ells en castellà pel fet de no parlar perfectament el català o pel fet de tenir accent de fora.
La carta en català
En aquesta passejada pel centre de la capital catalana no hem comprovat si als establiments com bars o restaurants tenen o no carta en català. Hi ha molts casos en què no, tot i ser un dret lingüístic dels consumidors a Catalunya. Ho va posar de manifest la Plataforma per la Llengua, que va presentar-se amb desenes de voluntaris en establiments de les cadenes Five Guys i Surf House a Barcelona per demanar la carta en català. Davant la negativa d’oferir-la, una seixantena de voluntaris van demanar els fulls de reclamació. I davant també d’aquesta negativa, els activistes van voler presentar fulls de reclamacions que havien imprès ells mateixos. Els establiments no volien admetre els fulls, i van acabar presentant-se els Mossos d’Esquadra a instàncies dels establiments. Finalment, la policia va aixecar acte dels fets, que són motiu de sanció segons el Codi de Consum de Catalunya.