Es tracta d’un dels pilars més antics que el jovent ha tingut per aferrar-se al catalanisme. La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya compleix aquest mes d’abril 90 anys. Tot i haver passat per molts moments convulsos a nivell polític i social, la FNEC sempre ha tingut la mateixa raó de ser. “Va néixer i encara existeix pel fet nacional”, explica en declaracions a ElNacional.cat el seu actual president, Ferran Piqué. El pròxim 26 d’abril el sindicat celebrarà el seu norantè aniversari amb un acte a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, i servirà per reivindicar la seva vigència com a associació d’estudiants i el seu llegat històric. Es tracta, a més, d’un planter importantíssim de líders del Procés. De la FNEC han sortit polítics com Oriol Junqueras i Quim Forn, passant per David Madí, Damià Calvet, Oriol Pujol, Ramon Tremosa, Jaume Padrós, Joan Capdevila o Antoni Molons, entre d’altres.
Si d’alguna cosa pot treure pit Piqué -actual estudiant de Dret, abans d’Empresarials- és que presideix una federació que ha tingut sempre un fort caràcter transversal. “Es tracta d’una associació d’estudiants que vol ser útil pel país, i sempre hem considerat que una manera de ser-ho és no convertir-se en la pota de cap cartell”, afirma en declaracions a aquest mitjà; a més d’afegir que “si comencem a generar rivalitats polítiques a la universitat en motiu de les sigles, segur que no naixerà res positiu per al país”. La cultura i la llengua han estat sempre cavalls de batalla de la federació. Si ja ho eren fa noranta anys, encara amb més raó ho són en un context en el qual el català va de baixada.
Història
L’intel·lectual independentista Josep Maria Batista i Roca va inspirar el naixement de la FNEC l’any 1932. Faltaven pocs anys perquè esclatés la Guerra Civil, un conflicte bèl·lic que, segons la federació, sempre va ser “una guerra per l’alliberament de Catalunya. El conflicte va endur-se molts estudiants i militants homes del sindicat al front, fins al punt que l’any 1938 el sindicat només estava organitzat per dones. La derrota final i l’arribada del franquisme van suposar la il·legalització de la FNEC, cosa que va comportar l’exili de molts dels seus membres.
Estudiants a l'exterior de l'edifici central de la Universitat de Barcelona, cantonada Gran Via amb carrer Balmes; amb cartells animant els estudiants a allistar-se a les brigades de la UGT, durant la Guerra Civil
No obstant això, el sindicat va seguir treballant des de l’exili i la clandestinitat. La FNEC es va plantejar aleshores com un front de resistència estudiantil a la universitat franquista i el seu Sindicato Español Universitario. El 1966, la FNEC es va integrar al Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, cosa que va suposar un parèntesi en l’existència del sindicat nacionalista. Vint anys més tard, el 1986, un grup d’estudiants joves refunda la FNEC com a sindicat independent, amb l’objectiu de recuperar-ne l’essència i comptar amb un sindicat que lideri el combat nacionalista a les aules.
Acte de la FNEC a la Universitat de Barcelona, amb la presència del president Lluís Companys
I ara?
Actualment la FNEC conviu amb altres associacions estudiantils com és, per exemple, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), un sindicat amb “vinculació directa” amb la CUP, assenyala Piqué. Segons el líder actual de la FNEC, aquesta federació pot presumir d’un “caràcter transversal” durant tota la seva existència. “Sempre hem aconseguit que les diverses sensibilitats del catalanisme s’hi sentin incloses”, afirma en la seva conversa amb aquest diari. Tot i que durant el Procés el SEPC s’ha convertit en el sindicat d’estudiants més mediàtic, la FNEC insisteix a destacar els seus noranta anys d’existència, a més de la seva voluntat “d’aglutinar tothom”; independentment de les seves idees, sempre que sigui des de l’independentisme català.
Piqué assenyala que per a la FNEC, el Procés ha estat un dels molts moments convulsos que ha viscut el sindicat durant la seva història. “Sempre hem estat a l’avantguarda de la defensa dels grans canvis i dels interessos de la nació, i així ho hem vist quan va haver-hi la Vaga de Tramvies, la Caputxinada o l’1-O”, afirma. “I res d’això és comparable amb haver de viure a la clandestinitat per culpa del franquisme o haver d’anar al front durant la guerra”, assegura Piqué.
En els darrers mesos ha agafat força volada un debat relacionat amb l’ús de la llengua catalana a les aules universitàries del país. Són molts els catalans que s’han trobat que el seu professor ha començat a impartir una matèria en llengua castellana pel sol fet que algun alumne manifestés que no entén el català; tot i que al currículum s’especifiqués que s’impartiria en la llengua de Catalunya. Segons Piqué, si s’ha arribat a una situació com l’actual -de denúncies constants a les xarxes socials- és gràcies al moviment estudiantil que ha aconseguit visibilitzar situacions com aquestes.
L’actual president de la FNEC considera també que un dels grans èxits del seu sindicat, juntament amb altres moviments estudiantils, ha estat el d’aconseguir col·locar rectors a les universitats que estiguessin a favor del referèndum de l’1-O i “que hagin pogut explicar a l’exterior la situació que es viu a Catalunya”. Així mateix, també assenyala que des de la FNEC s’ha intentat que existeixi una millor conciliació entre la vida laboral i els estudis; així com, per exemple, poder allargar els horaris de les biblioteques. La federació arribarà aquest mes d’abril als seus noranta anys en un moment en què es vol modificar la Llei de Política Lingüística perquè el castellà també pugui ser vehicular. Una idea “inacceptable” fruit del que diuen “els tribunals castellans”, assenyala Piqué.