Què és el cas Imelsa? I l'Operació Taula? Quants imputats hi ha? Quina és la implicació de Rita Barberà?

Aquí expliquem 5 preguntes amb resposta per entendre la trama de corrupció que esquitxa el PP valencià. Un cas pel qual s'investiga Ajuntaments, empreses i càrrecs públics i que apunta ara cap a l'exalcaldessa i actual senadora Rita Barberá. 

1- L'origen

El cas Imelsa irromp l'any 2010 a partir d'un informe de l'Agència Tributaria. Imelsa (Impulso Económico Local S.A.) és una empresa pública valenciana que depèn de la diputació de València. La investigació surt a partir d'una de les empreses del cas Gürtel. Imelsa li hauria pagat 34.829 euros. A partir d'aquí s'obre una investigació, i l'any 2015 la diputada d'EUPV, Rosa Clavijo, denuncia irregularitats i s'imputa la cúpula de l'empresa pública per presumptament desviar fons públics mitjançant empreses pantalla. El 26 de gener del 2016 la Guàrdia Civil posa en marxa l'Operació Taula, en la qual es detenen 24 persones. Entre elles hi ha l'expresident de la diputació de València Alfonso Rus.

2- Els imputats i els delictes

Hi ha 115 imputats, tant persones físiques com empreses, per diversos delictes contra l'administració pública, entre ells els de prevaricació administrativa, malversació de fons públics, tràfic d'influències, suborn, frau, falsedat i blanqueig de capitals, en relació amb una trama de corrupció infiltrada en diverses administracions públiques del País Valencià. Els integrants de la trama es servien dels llocs de responsabilitat per arreglar contractes i cobrar comissions il·legals a canvi d'adjudicacions fraudulentes. S'investiguen contractes des del 2003. El cas esquitxa de ple l'Ajuntament de València. 

En el centre de la investigació hi ha l'expresident de la diputació i del PP valencià Alfonso Rus. Hauria cobrat suculentes comissions per adjudicar contractes de la diputació a través d'Imelsa. L'altre imputat de la trama central és l'exvicepresident valencià Máximo Caturla. Els dos estan en llibertat amb càrrecs amb les fiances més altes, de dos milions d'euros cadascun. 

3- El PP, imputat

El cas té una peça separada amb 48 imputats, entre els quals hi ha el mateix PP, com a persona jurídica. És la primera vegada que s'imputa un partit polític per les donacions que va rebre per blanquejar diners de suposada procedència il·lícita. Segons la investigació el PP de València, hauria blanquejat 50.000 euros.

4- Les gravacions telefòniques

Igual que al cas Gürtel, bona part de la base del cas està en les gravacions telefòniques. Són trucades punxades autoritzades pel jutge i també un gran paquet de trucades gravades per l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, aficionat a enregistrar les seves converses amb polítics. A partir d'aquestes converses s'ha anat dibuixant tota la trama i imputant diferents empresaris i càrrecs polítics, fins arribar a Rita Barberà.

5- La declaració de Rita Barberá

Les converses telefòniques porten a Rita Barberà, que ha acceptat declarar voluntàriament. La senadora del PP hi anirà amb advocat i podrà exposar la versió dels fets. En aquest tipus de declaracions cap part interroga, tot i que poden fer algunes preguntes. Barberà, a més, té l'opció de presentar un escrit al·legant el que consideri oportú en relació amb els fets investigats i a la possible participació en ells. Aquesta declaració no és vinculant. És només per tenir més informació a l'hora de decidir si se la imputa. I en el cas que se la imputi, l'organisme competent és el Tribunal Suprem, perquè és aforada. 

A més de Barberà, hi ha un altre aforat. Es tracta de l'exregidor Miguel Domínguez. Domínguez ja no segueix a l'Ajuntament, però anava a la llista del PP a les Corts Valencianes en les eleccions autonòmiques i va aconseguir escó. 

La declaració voluntària dels aforats està recollida a l'article 118 bis de la llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta, segons recull la interlocutòria d'Instrucció 18, d'un tràmit que busca garantir el dret de defensa “perquè els investigats puguin donar a conèixer fets i circumstàncies de possible interès per a la causa i manifestar la seva defensa en relació amb la investigació, que aparentment els implica", abans de decidir si se'ls imputa.