Els regidors d'ERC de Badalona, Oriol Lladó i Agnès Rotger, acusats d'obrir l'ajuntament el 12 d'octubre passat, han presentat avui una qüestió prejudicial on al·leguen que "la Constitució no és ja el marc de validesa de les normes comunitàries" i que, per tant, trasllada al Tribunal de la Unió si és competent per obligar treballadors i funcionaris a no treballar un dia determinat.
L'Ajuntament de Badalona va decidir l'any passat no tancar l'atenció al públic el 12 d'octubre i no reconeixia el dia com a festiu. En un acord previ, el consistori va pactar amb els treballadors poder treballar aquell dia a canvi d'un altre.
La denúncia del PP va fer entrar el jutge en joc, que va ordenar el tancament de les instal·lacions. Lluny d'acatar, el matí del 12-O, els regidors van obrir les oficines municipals i van deixar entrar els ciutadans que volien tramitar instàncies. De l'atenció al públic se'n van encarregar directament els regidors, deixant al marge els treballadors municipals que sí que s'havien ofert voluntaris per treballar.
El cas està encara en un jutjat de Badalona. El jutge número 4 el va arxivar, però el TSJC va ordenar reobrir-lo i ara els acusats d'ERC juguen la carta d'Europa.
Avui s'ha presentat una qüestió prejudicial, que pregunta directament al Tribunal de la Unió Europea si l'Ajuntament de Badalona podia o no obrir posant en dubte les competències de l'Estat espanyol per fer tancar les oficines el 12 d'octubre.
L'argumentari que acompanya el text que s'ha presentat al jutge i que l'obliga a traslladar la consulta a Europa defensa que "quan la incompatibilitat es produeix amb una norma interna que és anterior a la norma de la Unió Europea, la norma de la Unió Europea fa inaplicable tota disposició nacional contrària a la mateixa".
Els arguments
El recurs es basa en un dictamen que conclou que "la Constitució no és ja el marc de validesa de les normes comunitàries"; que "l'operació de cessió de l'exercici de competències a la Unió Europea i la integració consegüent del Dret de la UE al nostre propi imposen límits inevitables a les facultats sobiranes de l'Estat"; "que la Constitució ha acceptat, ella mateixa, en virtut del seu article 93, la primacia del Dret de la Unió en l'àmbit que a aquest dret li és propi"; "que el dret de la UE es va integrar en l'Ordenament espanyol com un sistema normatiu autònom, dotat d'un règim d'aplicabilitat específic, basat en el principi de prevalença de les seves disposicions pròpies enfront de qualsevol ordre intern amb les que puguin entrar en contradicció"; "que la nostra jurisprudència ha vingut reconeixent pacíficament la primacia del Dret de la UE sobre l'intern en l'àmbit de les competències derivades de la Constitució, l'exercici Espanya ha atribuït a les institucions comunitàries"; "que el mateix Tribunal Constitucional reconeix aquesta primacia de les normes de l'Ordenament de la UE, originari i derivat, sobre l'intern, i el seu efecte directe pels ciutadans, assumint la caracterització que de tal primacia i eficàcia efectuï el TJUE"
I "que els tractats i acords internacionals als quals es remet l'article 10.2 de la Constitució constitueixen els criteris hermenèutics del sentit i abast dels drets i llibertats que la Constitució reconeix, de manera que hauran de prendre's en consideració per establir el sentit i abast de l'específic dret fonamental que es tracti".
Segons el mateix dictamen, que avala el recurs a Europa, "el poder central i les comunitats autònomes han perdut el seu poder de decisió respecte de múltiples matèries que abans eren de la seva competència i que ara són regulades per les institucions europees".
"D'altra banda, si es tracta d'una norma interna —diu el dictamen— posterior a la norma comunitària, l'òrgan jurisdiccional ha d'aplicar la norma nacional —sense haver d'esperar que sigui derogada o plantegi d'inconstitucionalitat— i aplicar la de la Unió Europea, ja que la vigència de la norma comunitària impedeix la formació vàlida de nous actes legislatius nacionals incompatibles amb les normes de la Unió Europea".