Si enviar àudios per WhatsApp és o no la millor pràctica comunicativa, és una de les preguntes que tothom s’haurà plantejat algun cop en rebre aquell podcast de mitja hora de l’amic que t’explica pas per pas totes les vivències i experiències del passat cap de setmana. Alguns ho celebren, d’altres, en canvi, agafarien el mòbil (o l’amic) i el tirarien per la finestra.
Els experts coincideixen que és complex oferir una resposta que es posicioni a favor o en contra de la pregunta que planteja el titular, perquè dependrà de cada context, de les normatives que s’han establert o del missatge que es vulgui enviar. Té molt de sentit enviar un número de telèfon o una adreça per àudio? I explicar aquella cita Tinder que has tingut per escrit amb 10 paràgrafs? Les respostes, per a tots els gustos!
Vivim permanentment connectats
Ens trobem en un procés d’hiperdigitalització. “Un procés d’innovació continuada, que s’accelera, però que tindrà un límit ―en aquest cas incert―, i que ens canvia les formes de fer”, apunta Mireia Fernández (Barcelona, 1972), coordinadora del grup de recerca de Communication Networks & Social Change (CNSC) de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3) de la UOC.
La Mireia davant la seu de Poble Nou de la UOC / Foto: Guillem Maneja
L’experta en usos dels dispositius digitals reflexiona com amb les tecnologies “estem permanentment connectats amb tot i amb tothom, un fet, però, que no significa que hàgim d’estar interactuant permanentment”. La investigadora apunta com les xarxes socials, a dia d’avui, les utilitzem per a tot, “ara bé, cada persona hi fa la vida d’una manera diferent”.
Però, quin és el límit de la inclusió d’aquestes tecnologies? Fernández recorda la famosa frase que va sorgir d’un 30 minuts on es parlava de les limitacions de les noves tecnologies, concretament, fent referència als assistents de veu: “Jo vull parlar-li en català a la torradora!”. Una cita que es va fer popular perquè “hi ha moltes minories, com l’idioma, l’edat, etc., que queden excloses quan es dissenyen les tecnologies, que pretenen arribar a tothom”.
Arribarem a parlar en català a la torradora? / Font: Pixabay
Per què WhatsApp triomfa a l’estat espanyol i en altres països no?
En el context de les comunicacions digitals, a l’estat espanyol l’ús de WhatsApp com a eina comunicativa és clau, a diferència d’altres indrets, on el seu ús no és tan habitual. “Estem regits per la indústria, que pot decidir fer estratègies de competició o de cooperació per anar cap a un lloc o cap a un altre. La indústria condiciona com ens comuniquem”, apunta l’experta de la UOC, que exposa com “en parlar de pràctiques comunicatives, hem d’entendre la vessant cultural, però també el context de la indústria, dels preus de les comunicacions mòbils, que ens condicionen les decisions que prenem”.
La indústria condiciona com ens comuniquem
Però, alerta! “No és que WhatsApp no costi diners, és que va inclòs a una tarifa plana, i mentalment pensem que allò no en costa diners”, diu Fernández, que recorda com les tarifes mòbils al mercat espanyol fan que enviar un SMS tingui un cost addicional, però amb l’arribada de les tarifes planes, “arriba la barra lliure dels missatges!”. I un altre fet que hi contribueix és que, en el mercat actual espanyol, en sobrepassar el límit de les dades contractades, s’augmenta el temps de càrrega, però no hi ha un sobrecost com passa en altres països. Un altre motiu pel qual WhatsApp fa que aquí tingui l’èxit que té.
A Espanya l’ús del WhatsApp lidera (89,5%) davant les altres xarxes socials i eines comunicatives / Font: Informe Digital 2021. Per ‘Hootsuite’ i ‘We Are Social’
La polèmica dels àudios de WhatsApp
Les notes de veu per WhatsApp s’han convertit en una opció que a alguns els resulta més còmoda, més pròxima i, per tractar segons quins temes, més adequada, però és fàcil que puguin anar-se'n de les mans. Així doncs, quina és l’extensió màxima tolerable per a aquest tipus de missatges? Una resposta que recau en el temps que el receptor estigui disposat a destinar-hi.
Molts coincideixen que optar per enviar notes de veu és una opció més fàcil per a l’emissor ―aquell qui l’envia o qui la fa―, però no per al receptor, que li suposa dedicar uns minuts ―o en casos extrems, hores― a descobrir entre riures, silencis, pauses i bromes, el nom del carrer on et proposen per quedar a fer el cafè. I que n'és de fàcil i pràctic tenir-ho per escrit, oi?
“És molt més difícil recuperar informació d’un àudio que d’un text que pots veure escrit”, apunta Fernández, l’experta en usos de dispositius mòbils de la UOC, que assenyala que “una informació donada oralment es gestiona diferent que una informació textual. Per exemple, per donar informacions molt concretes, la transmissió per escrit és més eficaç perquè es pot recuperar amb més facilitat, però també és cert que via escrit es perd part de la comunicació que envolta el missatge”.
Un noi enviant un àudio per WhatsApp / Foto: Unsplash
Fernández apunta que “com ho faig jo, sempre està bé”, referint-se a aquella sensació que es té quan el que fem nosaltres sembla que sigui el millor model a seguir, perquè és el que a un li agrada. Malgrat tot, l’experta considera que és necessari passar per un procés de negociació per tal d’arribar a un pacte col·lectiu del que és acceptable i del que no.
Les normes que es construeixen a partir de l’ús
Pel que fa a les converses o grups de WhatsApp, “cada un en fa les seves pròpies normes negociables, que tenen a veure amb els valors i amb les seves pràctiques”. Segurament no ens comunicarem de la mateixa forma i a les mateixes hores en un grup de feina que en un grup d’amistats. “La negociació és molt important, perquè no hi ha res que estigui intrínsecament bé o intrínsecament malament”, diu l’experta, que assenyala com es tracta d’una negociació tàcita, que “en molts casos es fa de forma inconscient i es crea a partir dels costums”.
Un dels segments que des de l’IN3 han estudiat i analitzat, ha estat l’ús dels dispositius que en fa la gent gran. “WhatsApp és per a ells la primera xarxa social on els grups són d’iguals a iguals. A Facebook, per exemple, els grups acostumen a ser intergeneracionals”. Un fet que ha contribuït que s’aproximin a aquest entorn d’una forma fàcil, intuïtiva, on hi poden socialitzar. Des de l’IN3 han pogut constatar com “les persones grans no només fan servir els mòbils o l’internet per apuntar les cites del metge, sinó també per socialitzar”.
El futur de les comunicacions
La investigadora de l’IN3 fa un recorregut per com s’ha evolucionat des dels inicis de les primeres comunicacions a partir de dispositius digitals, i exposa com “el text, abans d’aparèixer els mòbils, tendia a perdre’s, en arribar els SMS, es va recuperar i amb el WhatsApp o amb els mails escrivim més que mai”. Fernández considera que ara “sembla que tendim a anar cap a la veu. Existeix certa tendència cap a una activitat síncrona, perquè les capacitats tècniques ho permeten i perquè sembla que l’usuari busca una dimensió més propera que es troba amb el directe”.
Moltes plataformes ofereixen l’opció del ‘live’ per retransmetre en directe / Font: Unsplash
La investigadora de la UOC recorda quan, anys enrere, feia fotos als restaurants on s’indicava "Prohibit utilitzar el telèfon mòbil", i ara, no se’ns acut un espai on estiguin prohibits. “Les normes socials al voltant de l’ús de les tecnologies canvien amb el temps perquè ens les apropiem”.
Fernández conclou com, amb la pandèmia del coronavirus, s’han accelerat molt els processos. “En els mesos de confinament i en el darrer any, s’ha avançat el que s’hauria fet en 5 anys en canvis i usos digitals”, uns avanços que, tal com assenyala l’experta, no sempre tenen per què ser positius.