L'Audiència Nacional té aturada la investigació als ajuntaments que van aprovar mocions de suport a la resolució del Parlament de Catalunya per a la ruptura de l'Estat espanyol, que va prosperar coincidint amb l'aniversari de la consulta del 9-N. El Tribunal Constitucional la va anul·lar però no va poder aturar els suports de les administracions locals que es van posar al servei del Parlament per garantir el procés. I es va activar la maquinària judicial contra els ajuntaments.

Però cinc mesos després, la investigació que dirigeix el magistrat del jutjat número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, està paralitzada, segons ha pogut saber El Nacional de fonts judicials. L'Audiència diu que li falta part de la documentació que haurien d'haver aportat els Mossos. 

Tampoc avança el cas de l'únic regidor imputat pel procés, Joan Coma Roura, de Capgirem Vic, després que Josep Anglada, de Plataforma Vigatana, el denunciés a la Guàrdia Civil. El seu cas segueix una via paral·lela però tot va a parar a allà mateix, perquè se'l va imputar per la seva intervenció al ple on s'aprovava la moció de suport al Parlament. 

Sense notícies als Ajuntaments 

Amb l'aprovació de la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya el 9 de novembre del 2015 va començar un degoteig de mocions de suport dels Ajuntaments que es posaven a disposició de la cambra per a fer el que calgués per a la desconnexió. 

El Tribunal Constitucional va anul·lar la declaració i amb l'anul·lació arribava la prohibició implícita de donar-hi suport. Però lluny d'aturar els suports institucionals dels ajuntaments, els plens municipals van seguir aprovant les mocions animats en alguns casos per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que van fer arribar als grups municipals una moció i els van oferir assessorament legal si arribava el cas que els començaven a investigar.

Al mes de març van començar a arribar els primers requeriments de l'Audiència Nacional a alguns municipis. Al mateix degoteig que hi va haver a l'hora d'aprovar les mocions, el va succeir un altre degoteig de visites dels Mossos d'Esquadra als consistoris demanant l'acta dels plens on s'havien aprovat les mocions i les gravacions de la sessió, si n'hi havia. Alguns ajuntaments van lliurar la documentació, d'altres van remetre la policia al seu web on tenen publicades les actes dels plens i es poden descarregar fàcilment. L'Audiència Nacional va utilitzar dels tres cossos policials que té al seu abast per fer les entrades als ajuntaments, el dels Mossos d'Esquadra, la policia nacional de Catalunya. 

Però un mes després de començar el setge als ajuntaments, a l'abril, ni l'Audiència Nacional ni la Fiscalia sabien a quants consistoris s'havia demanat informació i quants l'havien donada i quants no. I cinc mesos després, la investigació està aturada. No hi ha imputats. Ni alcaldes, ni regidors ni secretaris municipals.

L'Audiència Nacional passa la pilota als Mossos

Els motius de l'aturada del cas són, segons l'Audiència Nacional, per les gestions derivades dels Mossos d'Esquadra. "Falta documentació d'alguns ajuntaments", diuen fonts judicials a El Nacional, i concreten que la policia els hauria d'enviar el que falta.

La policia catalana, que va haver de fer el paper d'anar a requerir les actes i gravacions dels plens per mandat judicial, diu que "hi ha uns terminis perquè els ajuntaments aportin la documentació" i aquests terminis s'han de respectar. Fins que no s'esgota el temps que tenen els consistoris per aportar la documentació que se'ls demana, no s'informa l'Audiència Nacional. I en aquest punt està la policia catalana, que ha evitat des del principi posar-se a primera línia de foc de les pressions judicials al procés. 

Un total de 280 ajuntaments van aprovar la moció de suport al Parlament. Segons l'AMI, "tots els que han aprovat la moció, tard o d'hora han rebut la notificació" de la policia per lliurar l'acord de ple. La gran majoria ha facilitat la informació, tal com ha recomanat des del primer moment l'AMI, entre altres coses, perquè és una informació pública que tenen publicada a la web.

L'AMI té comptats 47 ajuntaments que han rebut els requeriments i que estarien investigats, però creuen que en realitat ho són tots els que van aprovar la moció.

 

 

El cas de Joan Coma

El regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura és l'únic càrrec polític municipal imputat en el setge als Ajuntaments. Igual que els milers de regidors dels consistoris catalans que van aprovar la moció de suport al Parlament, Coma va fer un discurs de línia rupturista amb l'Estat espanyol, i igual que els regidors de la CUP de la resta d'ajuntaments, va fer un al·legat a la desobediència.

Per què el seu cas arriba a l'Audiència Nacional i els altres no? Perquè Josep Anglada, de Plataforma Vigatana, regidor també a l'Ajuntament de Vic, el va denunciar, va fer arribar el seu discurs a la Guàrdia Civil i es va iniciar un procés paral·lel. L'Audiència va imputar Joan Coma Roura però encara no l'ha citat a declarar. Fonts de l'Alt Tribunal expliquen a El Nacional que s'ha traslladat el sumari a totes les parts i que estan esperant la petició d'alguna d'elles per citar-lo.

El que ja està clar és que el regidor de Vic no haurà d'anar a declarar a Madrid. Es farà en un jutjat de Vic i està per decidir encara si es farà per videoconferència amb l'Audiència Nacional o bé davant un jutge i després es traslladarà la transcripció i la gravació a Madrid. 

Joan Coma ha exposat a El Nacional: "Jo estic molt tranquil". Està segur que no passarà res. Ni a ell ni a ningú.

Foto: Capgirem Vic