El Tribunal Suprem ha denegat el recurs d'Izquierda Unida i del PCE contra l'arxivament de la querella que van interposar contra Joan Carles I per tretze delictes, entre els quals constitució de grup criminal, fonamentada en les revelacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein en una conversa amb l'excomissari José Villarejo en què implicava el rei.

Els fets els va investigar l'Audiència Nacional en una peça del cas Tándem, anomenada Carol, en què només era imputat Villarejo i que va acabar arxivant perquè no hi havia indicis de delicte i que els fets haguessin tingut lloc en un període en què el rei emèrit estava emparat per la inviolabilitat. I també davant de l'absència de cap dada documental que justifiqués les manifestacions de l'amiga del rei emèrit.

Precisament és l'arxivament d'aquesta investigació, que no va ser recorregut, l'argument principal que va fer servir el Suprem per arxivar la querella, subscrita també pel fòrum d'Advocades i Advocats d'esquerres.

Arran d'aquest arxivament els querellants van presentar recurs de súplica que ara també desestima el tribunal perquè entén que la seva decisió no vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, ja que van emetre una resolució "fundada en dret".

La sala recorda una vegada més que els fets van ser investigats i arxivats pel jutjat d'instrucció número sis de l'Audiència Nacional, que no va elevar al Suprem cap exposició raonada en què "es posés de manifest l'existència d'indicis de criminalitat contra algun aforat davant d'aquest òrgan".

En la seva resolució anterior, l'alt tribunal va recordar als querellants que el seu desacord amb l'arxivament de la investigació a l'Audiència no es pot traduir en la presentació d'una nova querella pels mateixos fets "pretenent la incoació d'un altre procés penal davant d'un òrgan jurisdiccional diferent en què es pugui obtenir un resultat més conforme amb les mateixes pretensions."

La querella també es va adreçar contra l'amiga del rei emèrit Corinna Sayn-Wittgenstein, l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, Villarejo i els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.

Els querellants van basar el gruix de les acusacions en els enregistraments fets per l'excomissari Villarejo a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en què aquesta donava a entendre que Joan Carles I tenia comptes a Suïssa, que la va utilitzar com a testaferro en un terreny al Marroc i que va cobrar comissions per l'adjudicació de l'AVE a la Meca, a l'Aràbia Saudita.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat