"Vaig intervenir en tot moment per complir el mandat del Parlament, a qui jo em devia". Així, sense sortir del guió, seguint la mateixa línia de la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia durant el seu judici, Artur Mas s'ha tornat a fer responsable del 9-N.

Avui l'expresident ha declarat com a testimoni en el judici a Francesc Homs a petició de la defensa. El fiscal no ha preguntat res, igual que va fer el fiscal Emilio Sánchez Ulled a Barcelona quan Homs va comparèixer com a testimoni en el judici de Mas.

Durant una compareixença curta de 25 minuts, Mas ha tornat a repetir els arguments que ja va exposar durant la seva declaració com a acusat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ha exposat que cap dels poders de l'Estat va actuar per aturar la consulta. "Hi va haver molt temps perquè algú s'enrecordés que allò podia ser un gran delicte i ningú se'n va enrecordar. Ni abans ni després", ha sentenciat.

"Calia fer alguna cosa que permetés escoltar la veu de la gent", ha exposat Mas per explicar el mandat que tenia del Parlament, que és qui el va elegir com a president, i amb qui tenia el compromís. 

Amb la llei de consultes anul·lada "calia fer alguna cosa que permetés escoltar la veu de la gent. No es van prendre decisions unilaterals, com es diu", ha justificat l'expresident. "Vam entrar en un procés conflictiu des d’un punt de vista polític. Aquell esquema va quedar alterat pel TC a petició del govern espanyol", ha relatat Mas, que ha volgut concretar exactament quina sortida es va donar al compromís per al procés sobiranista: "Ni la consulta suspesa pel TC, ni el procés participatiu que es va idear en substitució de la consulta, ni un ni l’altre tenien efectes legals integrants. Estàvem apel·lant a drets fonamentals: Participació, llibertat d’expressió, llibertat ideològica... El que fèiem tenia, evidentment, conseqüències polítiques però no conseqüències vinculants legals".

Artur Mas ha criticat el fet que el TC no respongués el recurs que va presentar el Govern per aclarir que és el que s'havia de suspendre exactament i ha denunciat que hi va haver un "abús de poder del govern de la nació". 

L'expresident ha recordat que la junta de fiscals de Catalunya, el 17 de novembre, va fer un informe per unanimitat certificant que no hi havia indicis de delicte en el procés participatiu. Justament a aquest escrit que figura en el sumari, el Tribunal estudia tenir-lo en consideració abans de dictar la sentència de Francesc Homs.

Novament Mas ha recuperat un dels arguments de les defenses del judici del 9-N a Barcelona exposant que la providència no recollia l'advertiment que l'Advocacia de l'Estat va demanar per ordre de l'executiu de Rajoy. Així la providència obviava avisar el Govern que si no suspenia el procés participatiu podia haver-hi conseqüències legals.

Les tres diferències

Artur Mas ha volgut ser molt pedagògic i no ha desaprofitat que estava davant dels set magistrats del Tribunal Suprem per explicar com el Govern va canviar el rumb amb la primera prohibició del Suprem respecte la llei de consultes. 

La consulta "tal com la teníem ideada no la podíem fer per la prohibició del TC", ha explicat, i per aquest motiu es va "canviar el format" i "com a Govern ens vam quedar força sols".

L'expresident ha estat clar i concret. Ha diferenciat punt per punt la consulta prevista en un principal del procés participatiu que es va acabar fent.

Les tres diferències que ha exposat Mas són: El cens, que es va construir a partir dels participants. La durada: la consulta s'havia de fer en un dia i el procés participatiu va començar el 9-N i es va acabar el 25 de novembre. I els organitzadors, que en la primera consulta estava en mans del Govern, i en el cas del procés van ser 42.000 voluntaris els que es van fer càrrec de la logística última. "Sense ells no hauria estat possible", ha dit Mas. 

"Aquelles coses que tens gravades a la memòria"

Artur Mas ha reproduït la reacció del Govern durant tot el procés previ al 9-N. L'expresident ha explicat que un cop anul·lada la llei de consultes i sense unitat política, "la primera reacció de Rajoy quan va comprovar que s'havia trencat la majoria parlamentària va ser dir 'és una notícia excel·lent".

És una d'"aquelles coses que tens gravades a la memòria", ha dit l'ex president. Però "a vegades les notícies excel·lents duren poc", ha explicat Mas que va dir. I ha recordat com Rajoy, després, "va fer befa, se'n va riure, i va menysprear" el procés participatiu, qualificant-los "d'una ocurrència més". 

"Durant força dies es va menystenir amb una burla continuada", ha exposat.