La caiguda sobtada de la branca lateral del Pi d’en Xandri s’hauria produït per una combinació de factors, segons expliquen els arboricultors. La responsable de Parcs i Jardins de Sant Cugat del Vallès, Joana Astals, assenyala que l’orientació horitzontal de la branca ja generava una tensió estructural sobre l’arbre, que s’hauria vist agreujada per l’estrès hídric dels darrers mesos. L’excés d’aigua ha reduït l’elasticitat de la fusta i ha afavorit un creixement més intens de fulles, cosa que ha incrementat el pes en una zona especialment vulnerable. A tot això s’hi afegeix l’inici d’un procés de podridura que ha acabat debilitant la branca fins a fer-la cedir. Tot i això, l’estat general de l’arbre és bo i ara s’hi aplicaran mesures per estabilitzar-lo i assegurar-ne la conservació.
L’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha remarcat que, malgrat la pèrdua de la seva branca més emblemàtica, el Pi d’en Xandri —reconegut l’any passat com a Arbre Monumental de Catalunya amb motiu del seu 250è aniversari— es manté com "un símbol encara més fort de la ciutat".
Segons Vallès, la "resistència" demostrada per aquest pi al llarg dels segles reflecteix també la voluntat del municipi de protegir el seu entorn natural i d’evitar-ne qualsevol urbanització: "No volem que s’hi construeixi ni una sola casa", ha subratllat.
Els tècnics intentaran reequilibrar l'arbre
Un cop establertes les causes de l’incident, els tècnics treballaran ara per "reequilibrar" i reforçar l’arbre. Entre les actuacions previstes hi ha podes per reduir la càrrega de la resta de branques, així com la instal·lació d’un cablejat dinàmic per disminuir el risc de noves trencadisses.

També es revisarà la malla protectora d’una ferida antiga al tronc i el sistema de puntals que en garanteixen l’estabilitat. Pel que fa al terreny, es continuarà amb l’aportació de triturat i s’hi col·locarà un tancat perimetral per evitar l’accés directe de les persones a l’arbre.
La Generalitat va declarar, el març passat, el Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès com a Arbre Monumental de Catalunya, un guardó que destaca exemplars amb valor monumental, històric o científic. La seva localització i la controvèrsia sobre intents de tala i crema l’han convertit en un autèntic símbol de la identitat santcugatenca i de la protecció del patrimoni natural de la serra de Collserola. L’any 2024 es va commemorar el 250è aniversari de la seva germinació, i el consistori de Sant Cugat n'havia reclamat el reconeixement com a Arbre Monumental, que arriba ara, trenta anys després que fos declarat arbre d’interès local i comarcal.