Els professors de secundària fa temps que ho avisen: prolifera un discurs reaccionari i nostàlgic del franquisme entre un nombre creixent d'alumnes que evidentment no van viure la dictadura, però sí que estan exposats als continguts que penja la maquinària comunicativa de l'extrema dreta a les xarxes socials. No és estrany que nois, ells més que elles, es facin ressò de falsedats i mites o tiren directament del tòpic que amb Franco es vivia millor. Així, constatat el fenomen, el Departament d'Educació ha impulsat un pla per contrarestar aquests discursos i fer exercici de memòria democràtica a les aules.
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, aquest dijous la conselleria que dirigeix Esther Niubó ha posat a disposició dels centres educatius una sèrie de materials didàctics per contrarestar els missatges negacionistes o de blanqueig de les dictadures a les aules. 50 raons de per què amb Franco no es vivia millor, és el títol del document per desmentir afirmacions de lloança a la dictadura franquista i desfranquitzar els nois. Un document que vol desmuntar "mites" en diversos aspectes com ara llibertats democràtiques, drets socials o progrés econòmic. I que també inclou activitats per instar els alumnes a reflexionar sobre què va suposar la dictadura i advertir discursos en favor d'aquesta en contingut a youtubers i tiktokers.
El document aborda i tracta de contraargumentar algunes de les narratives habituals de l'extrema dreta al voltant de la dictadura i la Guerra Civil: que la República va ser un fracàs i un caos que va portar inevitablement a la guerra, que en prendre el poder el dictador va portar pau, estabilitat i prosperitat econòmica o altres discursos lloant la dictadura com que "no hi havia corrupció"; que es podia emprar el català amb normalitat; que va crear la seguretat social i les vacances pagades; o també sobre els habitatges de protecció oficial, els pantans o les fosses comunes.
Èmfasi en la repressió
Així, des d'Educació volen transmetre als alumnes qüestions com que Franco va arribar al poder amb un cop d'estat militar contra un sistema democràtic legalment establert i que va tenir el suport del feixisme italià i el nazisme durant la Guerra Civil. També que va desplegar tot un sistema "de terror" contra els republicans i allò que considerés contrari al règim amb persecucions, afusellaments i un càstig sistemàtic: camps de concentració, presos polítics, treballs forçats, tortures policials, exiliats i morts en cunetes, així com repressió dels discursos dissidents, identitats diverses —com la Ley de Vagos y Maleantes aplicada al col·lectiu LGBTI— i la censura. O que la corrupció al règim era habitual, però que la nul·la separació de poders l'amagava.