La Guàrdia Civil ha iniciat una investigació després de trobar diversos cadàvers d'immigrants lligats de mans i peus a les costes de les Illes Balears. Per ara, només s'ha pogut saber que alguns dels cossos s'han localitzat a Formentera i que serien de persones que durant el darrer mes haurien viatjat a bord de pasteres amb destí a les illes, segons han avançat veus de l'Institut Armat a Europa Press. La presidenta del govern balear, Marga Prohens, s'ha mostrat preocupada davant la situació i ha titllat d'"esgarrifosos" els detalls de la investigació. "És la cara més cruel del que hem denunciat, que és la consolidació de la ruta entre Algèria i Balears", ha lamentat. Per tot, la presidenta ha demanat a l'executiu espanyol que no miri cap a una altra banda i desplegui més protecció a la frontera. "No ens deixeu sols. Un país que és incapaç de protegir les seves fronteres s'ho ha de fer mirar", ha afegit. Tot plegat, ha ocorregut en un cap de setmana marcat per una nova onada d'immigrants il·legals a les costes de l'Estat. 

Prohens exigeix reforçar les fronteres

Aquesta no és la primera vegada que Prohens, del Partit Popular, demana ajuda al govern estatal per fer front a l'arribada d'immigrants il·legals a les costes de les illes. En una compareixença a principis del mes de juny, va demanar a l'executiu de Pedro Sánchez un "canvi dràstic" en la política migratòria per solucionar d'arrel el problema. "És una petició d'auxili. Ens estan deixant sols en una situació amb la qual ja no podem més", va alertar, subratllant que l'Administració que dirigeix no disposa dels mitjans necessaris per fer-ho. A banda, la líder popular va mostrar-se en contra del repartiment de menors immigrants no acompanyats procedents de Canàries i Ceuta, argumentant manca de capacitat.

Així es repartiran els menors immigrants a Catalunya i l'Estat

El Consell de Ministres va aprovar a mitjans del mes de març un reial decret llei per automatitzar el repartiment de menors estrangers no acompanyats a les diverses comunitats autònomes cada cop que n’arribi un de nou a l’Estat espanyol. La iniciativa, un acord entre Junts i el govern espanyol, estableix que qualsevol repartiment haurà de ser aprovat a partir d’ara de forma unànime a la Conferència Sectorial d’Infància i Joventut, i compta amb l'oposició del govern manxec d’Emiliano García-Page, que ha acordat recórrer la normativa al Tribunal Constitucional. En cas que les negociacions no donin fruit, s’han establert uns criteris per fer els repartiments, entre els quals hi ha la capacitat i l'esforç que ha fet el territori fins al moment. Segons les dades del ministeri, Catalunya va tancar el 2023 amb 5.149 menors no acompanyats i Madrid, en canvi, només 1.584. Com que Catalunya és la comunitat que actualment fa un esforç més gran, li tocarà ser el territori que absorbeixi menys menors al futur, segons la llei. Agafant d'exemple les dades de 2023, dels 4.400 que hi ha actualment a les Illes Canàries, se’n quedaria només 26.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!