El govern manxec d’Emiliano García-Page ha acordat aquest dimarts recórrer al Tribunal Constitucional el decret llei de l’executiu espanyol per repartir menors immigrants que es troben a les Illes Canàries a la resta de comunitats autònomes. El govern socialista s’ha sumat d’aquesta manera a les comunitats autònomes del PP, amb l’excusa de “falta de finançament”. Es tracta del repartiment, precisament, que té en compte l’esforç previ que ha realitzat històricament Catalunya —el territori més acollidor d’aquest tipus de menors— i que en aquest decret se situava a la cua d’autonomies perquè fos compensada en la nova reubicació.
La portaveu de l’executiu manxec, Esther Padilla, ha assenyalat aquest dimarts que les autonomies necessiten recursos per assumir la tutela de menors i ha lamentat que aquest decret "vingui a més sense compensació econòmica". El cert, però, és que el govern espanyol preveu invertir 100 milions d’euros per ajudar les comunitats autònomes a acollir aquests menors, però encara cal tancar els detalls de l’operació. La consellera del govern de Page, però, ha reivindicat que "la solidaritat no entén de límits geogràfics i menys quan estem parlant de nens i nenes", en referència al fet que aquesta vegada Catalunya seria la comunitat que menys menors absorbiria, obviant que és el territori que històricament ha estat més acollidor.
A mitjans del passat mes d’abril, el Congrés dels Diputats va convalidar el decret llei pactat entre el govern espanyol i Junts per poder reubicar urgentment els 4.400 menors migrants que es troben amuntegats a les Illes Canàries i Ceuta. La clau de l’acord entre socialistes i independentistes és que en aquesta reubicació es tindrà en compte l’esforç previ que ha fet cada comunitat autònoma. És a dir, es compensarà l’hospitalitat que Catalunya ha donat a aquests nens i nenes en els darrers anys i es convertirà en l’autonomia que aquesta vegada n’absorbirà menys; aquest cop hauran de ser Madrid i Andalusia els territoris que facin els deures.
El text reforma l’article 35 de la llei d'estrangeria: s’articula un mecanisme permanent de reubicació dels joves que han migrat sols des de zones d'arribada quan els seus recursos d'acolliment arribin al 300% de la seva capacitat. La modificació estableix que qualsevol repartiment haurà de ser aprovat a partir d’ara de forma unànime a la Conferència Sectorial d’Infància i Joventut, composta pel govern espanyol i per representants de cadascuna de les autonomies. Si no s’arriba a cap acord, s’estableixen els següents criteris, amb les seves respectives ponderacions, per fer els repartiments: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d’atur (15%), esforç anterior (6%), dimensionament estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%).
És el que va passar a la Conferència Sectorial d’Infància i Joventut celebrada el passat mes de maig, que va ser infructífera. No hi va haver cap acord. Ara aquest repartiment es troba encallat. Perquè hi ha comunitats autònomes que no han entregat correctament les dades de menors que acullen actualment; sobretot l’Aragó, que s’ha negat a entregar dades i això ha provocat que el govern espanyol hagi portat aquesta autonomia al Constitucional.