“Mentre l’Espanya opressora commemora la seva Constitució, nosaltres reafirmem la nostra fidelitat a una tradició pròpia. Per això, avui jurarem les constitucions catalanes, de més de 700 anys d’història”. Així començava l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquest 6D del “res a celebrar”, que coincideix amb la l’aniversari de la constitució espanyola a Madrid, que ha commemorat amb una marxa en la qual han participat desenes de persones.  "Avui 6-D no tenim res a celebrar. No ens representa cap Constitució espanyola", ha indicat l'entitat, que ha reivindicat les "constitucions catalanes, de més de 700 anys d'història" davant d'una "Espanya opressora que commemora la seva Constitució". La marxa ha finalitzat amb la lectura d’un manifest i la jura de les constitucions catalanes de 1585, 1702 i 1706.

La marxa ha tingut un recorregut ple d’història: un inici a la plaça Pau Vila, davant del pal i la senyera del monument al General Moragues, “on fa 310 anys, després de ser executat i esquarterat, les tropes borbòniques van exposar públicament el seu cap durant 12 anys en una gàbia”. A continuació, la marxa ha continuat el recorregut pel pla de Palau, “on ens desprenem de tota la simbologia espanyola, que representa la repressió i la colonització que patim des del 1714 per part de l’Estat”. I finalment, la marxa ha finalitzat al fossar de les Moreres. “No hi ha lloc més escaient que el memorial dels caiguts el 1714 per llegir el manifest final i jurar les constitucions catalanes de 1585 1702 i 1706”, relatava l’ANC a través de les seves xarxes socials. Molts dels participants han cremat banderes espanyoles.

Però que tenen d’especials aquestes constitucions? Són les constitucions vigents fins al 1714, que l’ANC considera les “legítimes constitucions del poble català”, en contraposició a la vigent Constitució espanyola, que “legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l’espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V”. Són les constitucions celebrades per l’independentisme perquè exemplifiquen el constitucionalisme català avançat, la defensa dels furs i privilegis propis en un model pactista, i la resistència a la centralització borbònica, amb especial èmfasi en la de 1706 com a símbol de sobirania nacional i protofederalisme (conservació lleis i institucions pròpies en un marc de lleis comunes o federals) enfront de la monarquia borbònica.

Tal com explicava ElNacional aquest dimecres, les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya i incloïen constitucions, capítols i actes de Cort resultants del pacte entre el monarca, el comte de Barcelona i rei de la Corona d’Aragó, i la Cort General o parlament medieval. La Cort, sense l’aprovació de la qual el rei no podia exercir la seva sobirania, la formaven els Tres Braços o estaments: l'Eclesiàstic (format per representants de la jerarquia religiosa), el Militar (noblesa) i el Popular o Reial (membres de les ciutats i viles del domini del monarca). Per això, es considera que Felip V va fer una abolició de fet que no de dret de les lleis que garantien els drets i llibertats històriques catalanes arran de la seva victòria militar el 1714.