L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha convocat una jura de les Constitucions catalanes com a alternativa independentista a l’aniversari de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, el 6 de desembre. L’acte s’iniciarà amb una concentració a la plaça Pau Vila de Barcelona, i discorrerà pel pla de Palau fins a arribar al fossar de les Moreres, on hi ha enterrats patriotes catalans de la desfeta del 1714 a mans dels exèrcits borbònics francoespanyols, a la guerra de Successió. A la plaça Pau Vila hi ha el monument al general Moragues, un dels herois de la defensa de Barcelona. [Consulta aquí el recorregut previst].
L’ANC considera que la vigent Constitució espanyola “legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l’espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V”, segons un comunicat de l'organització independentista. Per això, consideren que les Constitucions catalanes, vigents fins al 1714, “són les legítimes constitucions del poble català”. Durant l’acte de jura, els assistents es comprometran “en la lluita i la defensa de la identitat i la llibertat de Catalunya” i rebran un document acreditatiu.
L’entitat que presideix Lluís Llach reivindica amb aquesta acció la legitimitat de les Constitucions catalanes o lleis generals del Principat de Catalunya, abolides de fet amb el decret de Nova Planta del 1716 amb què Felip V va imposar a Catalunya les lleis de Castella. El mateix va fer als regnes d'Aragó, València —ocupats el 1707— i Mallorca —el 1715—, els altres estats integrants de la Corona d’Aragó per “dret de conquesta”. L’abolició de les lleis d’aquests territoris, aliniats amb l’arxiduc i rei Carles d’Àustria (Carles III) contra Felip V, va sancionar la transformació de la monarquia hispànica, que era una entitat composta per diferents entitats sobiranes amb el mateix monarca, en un estat centralista i absolutista.
Què eren les Constitucions catalanes?
Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya i incloïen constitucions, capítols i actes de Cort resultants del pacte entre el monarca, el comte de Barcelona i rei de la Corona d’Aragó, i la Cort General o parlament medieval. La Cort, sense l’aprovació de la qual el rei no podia exercir la seva sobirania, la formaven els Tres Braços o estaments: l'Eclesiàstic (format per representants de la jerarquia religiosa), el Militar (noblesa) i el Popular o Reial (membres de les ciutats i viles del domini del monarca). Per això, es considera que Felip V va fer una abolició de fet que no de dret de les lleis que garantien els drets i llibertats històriques catalanes arran de la seva victòria militar el 1714.
Les primeres constitucions catalanes foren promulgades a la Cort General de Catalunya del 1283, en temps de Pere el Gran. Les últimes es van promulgar el 1706 durant el regnat de l’arxiduc Carles III. Tant el borbó Felip V, que com el pretendent Habsburg van jurar les constitucions catalanes. El primer a les Corts del 1701-1702 a Barcelona i el segon el 1705, amb la qual cosa va ser proclamat rei i nomenat comte de Barcelona, ja iniciada la guerra de Successió. Diversos historiadors han destacat el caràcter molt avançat de les Constitucions catalanes en aspectes com la fiscalitat reial (els subsidis al monarca havien de ser aprovats per la Cort), la inviolabilitat dels domicilis i les comunicacions o el dret a una defensa justa, entre molts altres.
Derogació dels decrets de Nova Planta
Precisament, els grups de Junts, ERC, Comuns i la CUP, van presentar a tràmit dimecres passat una proposta que insta el Parlament de Catalunya a presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats per a "la derogació expressa dels decrets d'abolició dels furs dels regnes de Valencià i Aragó, i dels decrets de Nova Planta del Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya". Els grups plantegen la proposta com “un exercici de reparació històrica i justícia institucional” que ha de suposar la derogació explícita i efectiva dels decrets de Felip V, que serien la base de l'articulació centralista i uniformitzadora de l'Estado espanyol.