La Generalitat fa anys que centra esforços a donar més espais a les dones als cossos de seguretat del nostre país. Es tracta d’un àmbit que històricament ha estat molt masculinitzat i, per tant, on costa més trencar la bretxa de la desigualtat. Per què és tan important feminitzar els Mossos, els Bombers o els Agents Rurals? La resposta és, aparentment, evident, però moltes vegades genera dubtes i reticències entre la societat. Avui, en parlem a ElNacional.cat amb Alba Alfageme, cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del Departament d’Interior.

Feminitzar els cossos de seguretat és essencial per construir societats més igualitàries, inclusives i segures, ja que implica no només la presència de dones, sinó també la transformació de les dinàmiques internes per reflectir la diversitat i promoure una cultura de respecte i col·laboració. Segons Alfageme, fins ara, els cossos de seguretat sempre han estat en mans dels homes i això ha fet que la perspectiva de la comprensió de la seguretat sigui molt masculina i totalment patriarcal. “Hem estat renunciant a la meitat del talent de la societat, que és el que ens aporten les dones. Per tant, incorporar aquesta feminització va més enllà de les xifres. Ens ajuda en la innovació, en la creativitat de l’organització, en la presa de decisions, en  la compenetració del treball en equip, en els lideratges… Al final, es tracta que els cossos de seguretat s’assemblin molt més a la societat”, assegura.

El primer pas: la paritat

Tot i que la feminització va molt més enllà d’igualar el nombre d’homes i de dones als cossos, el primer pas d’aquest procés és, indispensablement, afavorir que les dones s’endinsin a formar-hi part. Alfageme explica que no és una tasca fàcil, ja que la desigualtat estructural que pateixen fa que no tinguin el mateix punt de partida que els homes en aquest àmbit, ja que la masculinització històrica ha fet sentir a les dones no hi tenien cabuda. Els rols i les dinàmiques han estat sempre profundament patriarcals i això suposa un obstacle a l’hora que les possibles candidates facin el pas. 

I és que les dades parlen per si soles: als Mossos només un 22,9% són dones, als Agents Rurals, un 13% i als Bombers tan sols són un irrisori 2%. Per aquest motiu, enguany, el Departament d’Interior ha reservat un 40% de places de les noves convocatòries per a dones. La rebuda, segons Alfageme, ha estat un èxit. Per exemple, en el cas dels policies, aquest any s’ha aconseguit que el 38% dels graduats fossin dones.

“És evident que a les dones els costa molt més arribar al mateix punt que un home. Per tant, hem d'intentar ajudar. El que hem fet ha estat un reclam. No és que les dones no aprovessin les convocatòries, sinó que és que la major part de dones no s’ho plantegen en el seu univers. I no té sentit que als nostres cossos de seguretat i emergències hi hagi aquestes desigualtats tan bèsties. Per tant, apliquem mesures d'acció positiva com és la reserva de places, però en cap cas vol dir regalar places, sinó que hi ha moltes més dones que es volen presentar i, per tant, també entren moltes més dones”, explica la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals.

El Departament calcula que si no s’haguessin aplicat les mesures correctores, la paritat hauria trigat més de cent anys a aconseguir-se al Cos de Bombers i més de quaranta als Mossos.

D’altra banda, Alfageme recorda que no n’hi ha prou amb aconseguir la igualtat en els agents. Cal anar més enllà i fer que les dones també ocupin posicions de poder. “Feminitzar també vol dir transformar lideratges. Els comandaments dels cossos de seguretat i emergències han estat molt marcats per aquesta societat patriarcal. La forma de relacionar-se en moltes ocasions ha estat des de la competitivitat, amb un punt, fins i tot, de relacions des de la imposició. I això es pot millorar amb lideratges transformacionals que apel·len des de la feminització”, relata Alfageme, que defensa també la reserva de places en aquests estats. 

Més enllà de les xifres: feminitzar per transformar

La feminització, però, és molt més complexa que la paritat: significa un canvi de paradigma. Es tracta d’una transformació absolutament transversal que ha de trencar totes les dinàmiques establertes fins ara. Com es pot fer això dins els cossos? Segons ha explicat la cap de gabinet, el Departament està fent “una feina ingent” —per exemple, a través de formacions— per tal que absolutament tothom qui forma part dels cossos faci la seva feina amb les ulleres de la perspectiva de gènere posades. 

La lluita contra les violències masclistes

“Feminització també significa posar al centre, com un tema prioritari, la lluita contra les violències masclistes”. Així de clara és Alfageme, que lamenta que “històricament s'hagi considerat un tema menor i invisibilitzat“ quan, en realitat, es tracta del delicte que més pateixen les dones. Per això, afirma que des del Departament se li està donant prioritat màxima i s’està transformant el seu abordatge.

Tal com anunciaven en la campanya La por canvia de bàndol, ara, els Mossos treballen per focalitzar-se en els agressors. “Un dels problemes que hem tingut en l'àmbit social és que sempre ens hem focalitzat en les víctimes. Està clar que s’han d’acompanyar, però en moltes ocasions ens hem oblidat de l’agressor. La pressió social i policial ha de recaure en ell i han de tenir la sensació que no viuen en la impunitat”, relata Alfageme.

El Departament calcula que “a molt estirar” es denuncien tan sols entre un 7 i un 10% de les violències sexuals, el que significa que es tracta d’una gran xacra. Per aquest motiu, la cap de gabinet ha volgut recordar la importància de trencar el silenci en aquests casos i els recursos de què disposen les dones per fer-ho: “Pots trucar al 900 900 120, que és el telèfon que depèn de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes on et podran informar i assessorar sobre quins són els passos a seguir. A qualsevol comissaria dels Mossos pots demanar informació i assessorament per tenir clar què significa denunciar. A més, també hi ha un whatsapp d'atenció de Mossos d'Esquadra (601001122) i el 112, al qual pot trucar la persona afectada o qualsevol persona de l'entorn directe o alguna persona que senti alguna cosa”.