Alerta científica a la zona zero de la DANA. Una recerca liderada per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València (UV) ha detectat una trentena d'agents infecciosos amb capacitat de ser patògens pels humans a la zona afectada pel temporal del passat 29 d'octubre del 2024, en mostres ambientals d'aigües, fangs i sòls durant les tres primeres setmanes des de les inundacions. Davant la troballa, una de les primeres conclusions és que hi podria haver epidèmies d'aquí a no gaire.
Segons l'estudi publicat a la revista One Health aquest dimecres, s'han trobat virus, bacteris, protozous paràsits i amebes oportunistes, així com grups vectors transmissors com mosquits, flebotomins i mol·luscs. També detalla que els microorganismes detectats són de diferent tipus de transmissió, des de directa fins a zoonòtica, o de vies d'infecció, des d'oral fins a transcutània a través de ferides, entre d'altres. A més, la contaminació fecal ha mostrat taxes elevades de fonts, des d'humanes fins a animals, amb reservoris potencials tals com ovelles, cabres, porcs, èquids, gossos i gats, tal com ha assenyalat el catedràtic de Parasitologia Santiago Mas-Coma en una roda de premsa.
E. coli i epidèmies el 2026
Mas-Coma ha destacat que continuaran analitzant mostres a la zona durant els pròxims dos o tres anys perquè els riscos potencials d'infeccions individuals o d'epidèmies "seran a llarg termini", dos o tres anys després de les inundacions —és a dir, que si ja fa gairebé un any d'aquell fatídic dia, les epidèmies podrien començar el 2026. Aleshores, els resultats de l'estudi pretenen servir per "reaccionar prou de pressa" davant una futura epidèmia, en "posar en guàrdia tots els centres que es dediquen a l'atenció de diagnòstic de malalties infeccioses per tenir una capacitat de resposta ràpida" i un model "que pugui ser útil per a catàstrofes d'aquesta mena". En aquest sentit, l'expert ha donat molta importància a la xarxa de clavegueram en les zones afectades per la DANA.
Pel que fa a la gravetat dels agents infecciosos, els investigadors han remarcat que "depèn" de cadascun. "Alguns poden arribar a ser mortals i altres no van més enllà de provocar diarrea, depèn de les soques, de com s'han combinat i si tenen una situació epidemiològica d'una mena o una altra", han indicat. En qualsevol cas, l'agent infecciós més freqüent ha estat el bacteri Escherichia coli, que pot provocar diarrea i vòmits en humans, i que ja s'ha localitzat en altres catàstrofes d'inundacions. De fet, dues dones residents a la zona de la DANA han explicat a la roda de premsa que hi ha casos de vòmits i diarrea entre els veïns des del temporal, així com infeccions a la zona vaginal. Mas-Coma ha assenyalat que hi han localitzat el Vibrio cholerae, que provoca el còlera. Ara bé, "el causant del còlera té diferents formes i les trobades sembla que són les silvestres, que solen ser poc patògenes per a humans". "El problema és que pot arribar a combinar-se i arribar a donar més patogenicitat més endavant", ha conclòs.