El Ple del Tribunal Suprem (TS) ha fixat en una sentència que en una agressió mútua entre un home i una dona que tinguin una relació de parella o exparella, la violència que ell exerceix sobre ella s'ha de considerar de gènere o masclista.

En la sentencia, el TS ha recalcat també que els actes de violència que exerceix l'home sobre la dona en una relació afectiva de parella constitueixen "actes de poder i superioritat amb independència de quina sigui la motivació o la intencionalitat" i constitueixen un delicte de violència de gènere.

Així, el Suprem ha revocat una sentència de l'Audiència Provincial de Saragossa que, després d'una agressió mútua, va absoldre una parella del delicte de maltractament, i ha considerat que "no és precís acreditar una específica intenció masclista a causa que quan l'home agredeix la dona ja és per si mateix un acte de violència de gènere amb connotacions de poder i masclisme".

Els fets van succeir el 2017, quan una parella va iniciar una discussió sobre el moment en què se n'havien d'anar a casa. Durant la discussió "es van agredir recíprocament, de manera que l'encausada li va clavar a ell un cop de puny al rostre i ell li va donar un mastegot amb la mà oberta a la cara, rebent ell una puntada de peu clavada per ella, sense que consti la producció de lesions. Cap dels dos no denuncia l'altre".

L'Audiència de Saragossa va confirmar la sentència d'absolució de la parella d'un jutjat penal "en no quedar acreditada la intenció de dominació o masclisme de l'home a la dona". Però el Ministeri Fiscal va recórrer l'esmentada absolució davant del TS en apreciar delictes de maltractament.

Ara, el Suprem, en sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Vicente Magro, ha recordat que "qualsevol agressió d'un home a una dona en la relació de parella o exparella és fet constitutiu de violència de gènere".

I que "no existeix base ni argument legal per degradar a un delicte lleu una agressió mútua entre home i dona que siguin parella o exparella, ja que no és precís acreditar una específica intenció masclista a causa que quan l'home agredeix la dona ja és per si mateix un acte de violència de gènere amb connotacions de poder i masclisme".

Provada l'agressió, "el fet és constitutiu de violència de gènere i, si hi ha agressió mútua, com en aquest cas, ambdós han de ser condemnats, per violència de gènere l'home i familiar la dona", han sentenciat els magistrats.

A l''home se li ha imposat la pena de 6 mesos de presó amb ordre d'allunyament i les seves accessòries i a la dona a una de 3 mesos amb iguals accessòries i allunyament.

La sentència ha inclòs el vot particular de quatre dels 14 magistrats, els de Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro, Juan Ramón Berdugo i Carmen Lamela. Els quatre rebutgen que es condemni per violència de gènere a l'home i creuen que ambdós van haver de ser condemnats com a autors d'un delicte de lesions, i davant de l'escassa gravetat dels fets, ser aplicada la pena inferior en grau.

Han argumentat que els fets provats no permeten entendre que l'agressió de l'home a la dona es va produir en el marc d'una relació de "dominació, humiliació o subordinació". "Les agressions mútues van tenir lloc en un nivell d'igualtat, en el que dos éssers humans, amb independència dels rols personals i socials que cada un pugui atribuir a l'altre, s'enfronten fins a arribar a l'agressió física, tenint com a base una discrepància sobre un aspecte intranscendent de la seva vida," continua dient el vot particular. L'esmentada discrepància "podria haver-se produït i tractat entre qualssevol altres dues persones, sense implicar superioritat inicial de cap sobre l'altra," afegeixen.

Aquests magistrats, no obstant això, han reconegut que la matèria tractada és "una qüestió discutible" en la qual al propi Suprem i altres tribunals han mantingut dues tendències jurisprudencials diferents, la de la sentència majoritària i la del vot.

Però creuen que s'ha perdut una oportunitat "d'interpretar i aplicar la protecció la dona contra la violència de gènere, la conveniència de la qual no sembla ser discutida, dins dels seus autèntics límits."

Han considerat també que s'ha d'evitar "estendre el tracte desigual a l'home i a la dona (...) d'una forma excessiva i mecànica o automàtica en tots els casos en els quals, en l'àmbit de les relacions de parella, actuals o passades, l'home maltracti d'obra la dona".