La Unitat d'Intervenció en Muntanya dels Mossos d'Esquadra va elaborar un informe sobre la mort del fundador de Mango, Isak Andic, que es va precipitar per un barranc que hi havia en un corriol de l'anomenat Camí de les Canals de la muntanya de Montserrat, a Collbató, el 14 de desembre de 2024. Els dos agents autors d'aquest informe l'han ratificat aquest divendres davant la jutgessa de Martorell i la conclusió central és que "no es pot determinar les causes que generen la caiguda ni la participació d'altres persones en els fets". És a dir no es pot concloure que la mort del fundador de Mango fos un homicidi. La jutgessa Raquel Nieto va imputar Jonathan Andic com l'autor de la mort del seu pare, amb qui anava per aquell camí. En l'informe dels Mossos, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, certament no s'apunta cap intervenció de terceres persones; només s'indica que hi ha una marca d'"una relliscada", que no quadra amb els simulacres fets. Els investigadors dels Mossos i la fiscal Teresa Yoldi van més enllà i ho interpreten com una simulació de relliscada per mantenir l'acusació del primogènit.
En l'interrogatori, els agents, però han admès algunes de les febleses d'aquests indicis, denunciats per l'advocat Cristóbal Martell, defensor de Jonathan Andic. La principal: no es va preservar la zona de l'accident, i quan van anar a fer més proves, després de les fetes aquell 14 de desembre, havia plogut. Precisament, aquest divendres també ha declarat un excursionista que va passar pel punt del camí, després que Isak Andic va precipitar-se. Va veure d'entre 10 i 12 persones allà, que segurament serien sanitaris i del servei de rescat, fet que encara reforça més que la zona no estava protegida per a conservar vestigis.
Set ocasions a la zona
En concret, en l'informe dels Mossos s'indica que s'han realitzat diferents simulacres de caiguda en el punt on es va precipitar Isak Andic, simulant diferents hipòtesis: caiguda frontal per ensopegada; caiguda lateral per relliscada, caiguda frontal per empenta des de l'esquena, caiguda d'esquena per empenta frontal. Hi van anar el dia de la fatídica caiguda i set ocasions més, i al final, indiquen que no poden determinar les causes de la precipitació. Fan l'estudi de la caiguda, recullen les pertinences del difunt. Troben les seves vambes —on duia plantilles ortopèdiques, segurament pels seus problemes als genolls— dies després entre els matolls del penya-segat, però no les consideren les causants de la relliscada.
De relliscada a petjada
El cos d'Isak Andic tenia erosions i ferides a causa de la caiguda, segons l'informe. Diverses ferides al cap, fractures a les extremitats inferiors i diverses erosions al tòrax i esquena. Les dues mans presentaven els palmells intactes de ferides i nets i només la mà dreta presenta erosions a la part exterior en els artells i dits. Un fet que els investigadors interpreten com a sospitós.
S'hi afegeix que el penya-segat per on va precipitar-se estava fora del camí. En aquest punt, es va trobar una marca d'"una relliscada", que dedueixen que és d'una petjada. En la imatge no hi ha cap marca de la sola de vamba (com les Asics que duia l'empresari), sinó terra remoguda. S'hi detalla que es van realitzar "deu simulacres per determinar la forma com es produeix l'empremta de la petjada de la possible relliscada localitzada en el punt de precipitació dels fets". També es destaca que "en cap dels simulacres s'aconsegueix desplaçar completament les petites pedres del terreny com en l'empremta original". Finalment, es conclou: "Després de repetir quatre vegades l'acció de generar la petjada fregant fortament amb la sola de les sabates, es conclou, que realitzant un sol fregament endavant simulant una relliscada, no es pot generar una petjada com la localitzada el dia dels fets". Res més. Amb aquesta afirmació, els investigadors dels Mossos s'ha apuntat que Jonathan Andic podria haver simulat aquesta relliscada. Això no obstant, els autors de l'informe han aclarit a la jutgessa de Martorell aquest divendres que no saben de qui és.