Què va veure realment Jonathan Andic quan el seu pare, Isak Andic, fundador de Mango, es va precipitar mortalment per un barranc a Montserrat el 14 de desembre de 2024? És una de les preguntes que els Mossos d'Esquadra han intentat respondre durant la investigació de la mort de l'empresari. Jonathan ha defensat, des del primer moment, que caminava tres o quatre metres per davant del seu pare, que s'havia quedat enrere fent fotografies amb el telèfon mòbil, i que, quan va sentir un soroll de pedres, es va girar i va veure el seu pare, o un cos, entre els arbustos, segons les diferents declaracions. Però les explicacions que ha donat durant la investigació no han estat sempre exactament iguals.
Tampoc les distàncies que els Mossos han mesurat sobre el terreny encaixen completament amb el seu relat. Ara, la interlocutòria de l'Audiència de Barcelona —que serveix per confirmar, amb divisió de criteris, la presó eludible amb fiança d'un milió d'euros—, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, analitza amb detall aquestes contradiccions, la reconstrucció policial i les limitacions de les proves recollides. Dos dels tres magistrats consideren que les diferències entre les versions de Jonathan i les dades tècniques tenen rellevància indiciària, però també reconeixen que no es pot assegurar que el fill hagués presenciat l'inici de la caiguda del seu pare o l'hagués empentat. Això no obstant, per ara es manté la imputació de Jonathan per l'homicidi del seu pare.
Fins a 15 metres de distància
La reconstrucció dels Mossos, recollida a la resolució judicial, permet posar xifres a una de les principals incògnites del cas. Segons va declarar Jonathan Andic, ell caminava tres o quatre metres per davant del seu pare quan Isak va sortir del camí i es va precipitar després d'haver caminat uns 150 metres del camí del Salnitre. Els investigadors, però, han calculat que, des de "la zona de pedres on Jonathan assegura que havia ajudat prèviament el seu pare fins al primer obstacle vegetal que podia impedir veure el punt de la caiguda, hi havia aproximadament 15,2 metres". Afegeixen que entre aquest obstacle i el punt de precipitació, la distància era d'uns 8,9 metres, mentre que entre la zona de pedres i el punt de precipitació hi havia uns 6,3 metres. Són dades que han servit als investigadors per qüestionar la separació que Jonathan afirma que hi havia entre tots dos, però que no permeten determinar exactament on es trobava cadascun en el moment dels fets. Els Mossos i la Fiscalia consideren que aquestes discrepàncies tenen valor com a indici incriminatori, una interpretació que l'Audiència analitza amb matisos, tal com s'ha sabut ara.
Tres declaracions per explicar què va veure quan el seu pare va caure
Jonathan Andic va explicar per primera vegada què havia passat el mateix 14 de desembre de 2024, poques hores després de la mort del seu pare. En aquella declaració va assegurar que caminava aproximadament tres o quatre metres per davant d'Isak, que s'havia quedat enrere fent fotografies amb el mòbil. Segons recull la interlocutòria, va manifestar que el seu pare va quedar fora del seu camp de visió i que, quan va sentir un soroll de pedres, es va girar i va veure un cos rodolant entre els arbustos. Pocs segons després, va sentir un fort cop i un gemec de dolor.
La segona explicació va arribar el 31 de gener de 2025, quan Jonathan va ampliar la seva declaració davant dels investigadors, com a testimoni. Va mantenir que caminava davant del pare i que Isak el seguia, però va modificar la descripció del que havia arribat a veure. Va explicar que va sentir un soroll de pedres, es va girar i va observar una cosa que li va semblar un embalum, seguit d'un impacte i un gemec. En aquesta ocasió va precisar que no havia vist directament com es produïa la caiguda. Preguntat expressament, va respondre que "no va veure ni com ni quan va caure", que no podia aportar informació sobre què havia provocat la caiguda i que tampoc no va veure el seu pare cridar ni demanar ajuda. La tercera versió és del 19 de maig de 2026, quan Jonathan, per primer cop, va declarar com a investigat d'homicidi, assistit per Cristóbal Martell, el seu advocat. Va reiterar que caminava davant del seu pare, d'esquena a ell, però va assegurar que va sentir un soroll intens de diverses pedres que queien i que, en girar-se, va veure el seu pare desaparèixer entre els arbustos, segons el seu càlcul, a una distància de tres o quatre metres.
Els Mossos han intentat determinar en quin moment Jonathan va perdre el contacte visual amb Isak i què va observar realment quan es va girar. En la resposta de l'Audiència de Barcelona al recurs de la defensa, la majoria de la sala considera que les explicacions presenten "divergències rellevants", però admet que no permeten concloure automàticament que Jonathan hagués vist l'inici de la precipitació. Una cosa és haver observat el pare quan ja queia pel barranc i una altra, haver presenciat el moment en què va perdre l'equilibri o es va precipitar, una distinció que resulta important per valorar les contradiccions del seu relat.
La unitat de Muntanya dels Mossos
Per comprovar el relat que ha donat l'acusat, els investigadors de la Unitat d'Intervenció en Muntanya (UIM) dels Mossos d'Esquadra van tornar, fins a set cops, al lloc de la mort i van examinar el camí, la vegetació, els obstacles i les condicions de visibilitat —ho recull tot un informe, avançat per ElNacional.cat—. Les diligències, recollides en un informe fotogràfic i en les mesures efectuades sobre el terreny, van permetre identificar un primer obstacle vegetal que podia impedir veure el punt exacte de la precipitació.
La dada dels 15,2 metres és una de les més rellevants de la reconstrucció. Els investigadors van mesurar aquesta distància entre la zona de pedres on Jonathan va explicar que havia ajudat el seu pare i el primer obstacle vegetal. A més, van situar el punt on es va iniciar la precipitació a uns 6,3 metres de la zona de pedres. La reconstrucció també incorpora que la separació visual entre els dos homes hauria pogut augmentar en molt poc espai de temps, en un terreny de sorra, pedres i pendent. Aquestes mesures plantegen dubtes sobre la distància de tres o quatre metres que Jonathan assegura que mantenia respecte del seu pare i generen dubtes als investigadors de la comissaria de Martorell. Els Mossos han construït part de la seva hipòtesi a partir de la comparació entre els 15,2 metres que Jonathan hauria pogut recórrer fins a perdre la visibilitat i els 6,3 metres que separaven la zona de pedres del punt on Isak es va precipitar. La fiscal Teresa Yoldi ha assumit aquesta interpretació policial com un dels indicis incriminatoris contra el fill de l'empresari.
La majoria de la sala, però, introdueix matisos importants en aquesta reconstrucció. Considera que les dades aporten un contrast objectiu amb la separació declarada per Jonathan, però també reconeix que no es poden acreditar amb precisió les distàncies que asseguren els Mossos que separaven pare i fill en el moment de la caiguda. Tampoc no es pot donar per fet que l'investigat hagués recorregut necessàriament 15,2 metres mentre el seu pare n'avançava 6,3, tal com planteja la hipòtesi policial. Les dades, segons l'Audiència de Barcelona, qüestionen la versió de l'acusat, però no permeten concloure que mentís sobre la distància ni que fos en un lloc des del qual hagués de veure necessàriament la precipitació. "Aquesta discordança no demostra per si sola que l'investigat es trobés en una posició diferent de la declarada ni que hagués presenciat l'inici de la precipitació", apunta la Secció Novena de l'Audiència de Barcelona. Tot i aquestes limitacions, les dues magistrades que formen la majoria consideren que les discrepàncies tenen valor indiciari quan s'analitzen conjuntament amb la resta d'elements de la investigació, recull la interlocutòria.
Les explicacions al SEM tampoc encaixen
Un altre element que ha cridat l'atenció dels investigadors és la primera explicació que Jonathan va donar als serveis d'emergències després de la mort del seu pare. En una comunicació mantinguda amb una infermera del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), poc després dels fets, va manifestar que havia vist el seu pare caure i cridar. El que va dir al 112 no coincideix plenament amb les declaracions posteriors, en què va assegurar que no havia observat directament la caiguda inicial i que només havia vist un embalum o el seu pare desaparèixer entre els arbustos.
Els magistrats creuen que la comunicació amb el SEM té rellevància, especialment perquè es va produir immediatament després dels fets, però reconeixen que es tractava d'una conversa en un context "de màxima gravetat i tensió emocional". Per això, la mateixa sala assenyala que aquella manifestació "no permet desconèixer que la situació podia afectar l'ordre, la precisió i la selecció dels detalls que el recurrent era capaç de comunicar".
El president de la sala qüestiona la reconstrucció dels Mossos
Aquestes limitacions sobre la reconstrucció dels Mossos són les que esgrimeix el president de la Secció Novena de l'Audiència de Barcelona, Andrés Salcedo, per justificar el seu vot particular, en què demana, al contrari que la majoria de la sala, formada per les seves dues companyes, aixecar la presó a Jonathan Andic malgrat mantenir les altres mesures cautelars. Considera que les distàncies calculades pels Mossos no permeten reconstruir de manera concloent què va passar. El magistrat recorda que no es disposa d'una mesura directa de les posicions exactes de pare i fill en el moment de la precipitació i que les estimacions es basen en una reconstrucció posterior.
Tampoc no es coneix amb precisió la velocitat a què avançaven ni la reacció del Jonathan quan va sentir el soroll de les pedres, fet que fa impossible situar en llocs exactes els dos protagonistes d'aquesta tràgica història. Salcedo creu que, tot i que tampoc no es pot acreditar que el fill estigués a tres o quatre metres del seu pare i que, per tant, no es pot descartar que estigués més a prop en el moment dels fets, aquesta possibilitat no és suficient per atribuir-li una participació en la mort d'Isak Andic. El fet que pogués trobar-se a una distància inferior a la declarada no demostra, per si sol, que hagués provocat la caiguda.
Segons el magistrat, "no és un indici prou intens per atribuir participació en el fet investigat". Amb tot, el magistrat, juntament amb els seus col·legues, aprova que la jutgessa de Martorell continuï investigant si la mort del fundador de Mango va ser un homicidi o una caiguda accidental.