Unes 1.400 persones, segons els Mossos d'Esquadra, i 2.000, segons l'organització, s'han manifestat aquest diumenge a la ciutat de Lleida contra els macroprojectes energètics i en defensa dels municipis rurals i l'equilibri territorial. La manifestació, convocada per 16 entitats, ha començat a les 11 del matí des de la plaça Ricard Vinyes i ha aplegat persones de les comarques de Lleida, les Terres de l'Ebre, l'Anoia i el Penedès. Els protestants han fet camí per Prat de la Riba cap a la seu del departament d'Agricultura, on han abocat sacs de compost i matèria orgànica en una acció de rebuig a les empreses que promouen iniciatives energètiques. La manifestació ha seguit el seu recorregut per la ciutat després d’aquest acte i ha acabat davant de la delegació del Govern, on s’ha llegit el manifest i s’han fet parlaments per part de les entitats convocants, que han reclamat a l’executiu català una moratòria dels projectes que hi ha en marxa actualment per denunciar una “colonització dels espais agraris”.
Un tractor i una gran pancarta han encapçalat la manifestació en defensa del món rural i per denunciar la proliferació d'iniciatives que segons les entitats convocants, no fan cap servei al territori. Al llarg del recorregut s'han sentit consignes com "el biogàs em toca el nas", "la màfia de Dinamarca contamina la comarca" i "Ponent es resisteix". Així mateix, els manifestants han dut pancartes a favor de la preservació del territori i contra les iniciatives especulatives. "El dels macroprojectes energètics són un problema que afecta tot el món rural. La terra ens dona moltes coses i si nosaltres no la defensem, qui ho farà?", ha dit Rita Baliu de l'entitat Preservem l'Anoia, fent referència a la problemàtica amb les plantes fotovoltaiques en aquesta comarca. En la mateixa línia s'ha expressat Gerard Batalla, membre de Pobles Vius, qui ha apuntat a una "colonització dels espais agraris i naturals". La manifestació d’aquest diumenge ha servit per reclamar al Govern una moratòria dels projectes que hi ha en marxa actualment, els quals considera que han de ser discutits i planificats, en un procés en el qual Batalla ha instat a "repensar la ruralitat per poder gaudir de la terra i no en funció de capitals que venen a fer els seus negocis especulatius".
La convocatòria de Lleida ha coincidit amb diferents manifestacions arreu de l’estat espanyol amb la mateixa consigna. A Madrid, unes 1.500 persones de 500 organitzacions relacionades amb el món rural han protestat, al crit d’“especuladors”, contra les agressions sofertes pel territori rural, l’exigència d’un canvi en les polítiques que afecten el món rural, i la proposta de mesures que protegeixin els ecosistemes naturals i socials d’aquest. "El món rural està sent agredit per un sistema econòmic depredador dels recursos, imposat per un model de desenvolupament urbà, que busca només l'especulació monetària, la inversió internacional i el malbaratament de recursos", critica el manifest unitari de la manifestació madrilenya. En aquest sentit s’han expressat també les associacions catalanes concentrades a Lleida, on s’ha denunciat que més de 2.000 hectàrees de sòl agrícola “potencialment es poden destruir” amb afectacions en desenes de pobles degut a les plantes de biogàs, que consideren que "estan projectades amb unes dimensions molt més grans de les necessàries".
El biogàs al centre de les queixes
Els motius de les protestes s’han anat ampliant, però al centre s’hi troba el rebuig a les plantes de biogàs, un gas renovable que es genera quan la matèria orgànica es descompon en condicions d’absència d’oxigen i que les plantes de tractament aprofiten per a la generació elèctrica o de biometà, que s’injecta a les xarxes de distribució. La Unió Europea ha impulsat la construcció d’aquest tipus de projectes, i la Generalitat ha llençat una estratègia per facilitar i subvencionar aquests projectes. Segons les últimes dades del departament d’Agricultura, n’hi ha 18 en funcionament i 17 en tramitació, entre les quals la més gran del sud d’Europa, que se situaria al municipi de la Sentiu de Sió, a la Noguera. Aquest projecte, que preveu tractar anualment mig milió de tones de purins i altres residus ramaders o d’escorxadors, es preveu que ocupi sis hectàrees de terreny i l’impulsen un grup de ramaders locals juntament amb un grup inversor de Dinamarca.