Europa ha experimentat un notable increment a la producció de biogàs i biometà, consolidant-se com una alternativa energètica sostenible que redueix la dependència de combustibles fòssils i contribueix a la descarbonització. Països com Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit lideren aquest desenvolupament, mentre que Espanya, malgrat comptar amb un potencial significatiu, segueix per darrere dels seus veïns europeus en la seva explotació.
Segons dades recentment publicades per l'Associació Europea de Biogàs, Europa compta amb més de 19.000 plantes de biogàs i aproximadament 1.548 plantes de biometà, la qual cosa representa un creixement del 37% en el nombre d'instal·lacions en l'àmbit de la UE-27. Aquestes infraestructures permeten produir més de 3,5 bcm de biometà anualment.
Alemanya encapçala la producció combinada de biogàs i biometà amb 100 TWh el 2023, seguida per Itàlia (33 TWh), el Regne Unit (29 TWh) i França (17 TWh). Aquests països han integrat el biometà a les seves xarxes de gas natural, aprofitant els seus beneficis per reduir la dependència energètica externa i avançar en la descarbonització.
Els experts alerten, tanmateix, que Espanya segueix situada molt lluny encara dels productors europeus més importants de biometà, malgrat anar sumant a poc a poc noves instal·lacions com les projectades en Abellar Vell i Guagalix a Madrid, San Javier i Santomera a Múrcia o Talavera de la Reina, a Toledo, entre altres. Malgrat ser el tercer país d'Europa amb més potencial per a la producció de biometà, aquest recurs roman sense explotar amb tot el seu potencial, segons apunten experts i patronals com Sedigas. Assenyalen que la falta de desenvolupament en aquest sector impedeix que Espanya aprofiti els beneficis d'una energia renovable de proximitat, que podria reduir la seva dependència energètica de l'exterior i contribuiria significativament a la descarbonització de la seva economia.