Totes les sospites es confirmen. Després d'encadenar rècords de calor un rere altre, previsiblement, a la COP28 s'ha confirmat l'inevitable: 2023 ja és l'any més càlid mesurat a la Terra des del 1850. L'agència meteorològica de l'ONU ha publicat amb vista a la gran cita anual de la COP un informe provisional sobre l'estat del clima que reitera tots els indicis negatius que s'han advertit al llarg d'un any "amb fenòmens extrems que han deixat un rastre de devastació i desesperació".
🟢 Qui és Ahmed Al-Jaber, el sultà i magnat del petroli que presideix la Cimera del Clima?
🟢 Cimera del Clima 2023: les 4 claus per entendre la COP28 a Dubai
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha iniciat la COP28 amb una gran alerta, malgrat que falten dos mesos del 2023, aquest any ja és el més calorós mai registrat, segons més de 170 observacions arreu del món. Fins a l'octubre, la temperatura mitjana de la Terra se situava 1,4 graus per sobre del període preindustrial (1850-1900), ja prop dels 1,5 graus que es van establir com a límit a l'Acord de París. Aquests 1,4 graus estan molt per sobre dels excessos de temperatura registrats en els dos anys més calorosos fins ara, 2016 (quan es va passar d'1,29 graus) i 2020 (1,27 graus).
2023, l'any dels rècord fatídics
No només s'ha batut el rècord d'any més calorós mai registrat, també s'han esmicolat altres rècords de molts negatius. En l'informe provisional presentat per l'ONU els indicis apunten que el 2023 també superarà els rècords històrics de concentració de gasos d'efecte hivernacle mesurats el 2022, que ja era un 150% superior a l'era preindustrial en el cas del diòxid de carboni (CO2). La concentració de metà (CH4) mesurada el 2022 era un 266% superior a la del període 1850-1900, i la d'òxid nitrós (N2O) un 124%, uns nivells que ja s'han superat aquest any en mesuraments en estacions meteorològiques estratègiques com les de Mauna Loa (Hawaii) o Tasmània (Austràlia).
La cosa no acaba aquí: l'Antàrtida va assolir un mínim històric en l'extensió del seu gel marí amb només 1,79 milions de quilòmetres quadrats al febrer, la xifra més baixa des que es van començar a fer mesures satel·litàries el 1979. Dades igualment inquietants es van registrar a l'Àrtic, on el valor mínim d'extensió a l'any (4,23 milions de quilòmetres quadrats al setembre) va ser el sisè més baix mai registrat, o als Alps europeus, on els mesuraments a Suïssa són catastròfics.
Un altre rècord molt preocupant fa referència a l'augment del nivell del mar. Aquest any s'ha patit una pujada del nivell del mar sense precedents, relacionada precisament amb la fosa de glaceres i masses de gel. Entre el 2013 i el 2022 la pujada mitjana dels oceans ha estat de 4,72 mil·límetres per any, més del doble de la que es registrava en els deu anys anteriors, de 2,14 mil·límetres per any. L'any 2023 també ha batut rècords de temperatura de la superfície del mar, superant àmpliament les plusmarques anteriors, amb "valors excepcionalment alts a l'Atlàntic Nord oriental, el golf de Mèxic i el Carib", es detalla a l'informe.
L'OMM recorda que aquests valors de rècord en diferents indicadors han estat acompanyats el 2023 de fenòmens climàtics igualment extrems que han causat grans pèrdues econòmiques i humanes, cas de les inundacions que el cicló Daniel va causar a països com Grècia, Bulgària, Turquia o Líbia.
🌳 Estàs compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.