Un 15,5% dels mitjans digitals a l'Estat espanyol utilitzen la llengua catalana, segons el mapa de mitjans digitals d'Espanya i Portugal de l'observatori ibèric de mitjans digitals IBERIFIER, un projecte amb finançament europeu i coordinat des de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, que ha presentat dues investigacions: un mapa interactiu de mitjans digitals i l'informe sobre desinformació en la indústria. El mapa identifica un total de 5.177 mitjans digitals, 3.948 són a l'estat espanyol, i 1.229 a Portugal. Del total dels portals espanyols, 612, és a dir el 15,5%, són en català. Per províncies, on hi ha més mitjans digitals en català és a Barcelona, amb 381, seguida de Tarragona, amb 74, i Girona, amb 61.
A banda del català, el basc està present en 118 publicacions, seguit del gallec, amb 113, i el Valencià, amb 80.
Distribució territorial de mitjans digitals
L'estudi revela que la distribució territorial dels mitjans digitals no és homogènia. Del total de 3.948 mitjans a Espanya, la Comunitat de Madrid, amb 902, i Catalunya, amb 732, són les que concentren el 41,3% de les publicacions digitals. A l'altra cara de la moneda, se situen les zones més despoblades i amb menor activitat econòmica són les que registren les xifres més baixes. A més, s'observa que els mitjans digitals tendeixen a concentrar-se en els territoris amb major activitat econòmica i major volum de població. En general, els litorals marítims reuneixen una major quantitat de mitjans digitals que l'Espanya interior, excepte a Madrid, la capitalitat de la qual afavoreix una gran concentració de mitjans. Així doncs, també evidencia l'existència de deserts mediàtics digitals a Espanya, en els territoris afectats per la despoblació i l'envelliment.
El catedràtic de Periodisme de la Universitat de Navarra i investigador principal del projecte, Ramón Salaverría, ha destacat que "després de tres dècades de periodisme digital, aquest mapa ofereix la radiografia més detallada sobre l'ecosistema dels mitjans digitals en el territori ibèric". Gràcies al fet que el mapa es publica sota una llicència d'accés lliure, tant la indústria periodística com la comunitat acadèmica podran analitzar les característiques, tendències i oportunitats del periodisme digital a Espanya i Portugal, ha explicat.
Desconfiança ciutadana en els mitjans
A banda, també s'ha presentat l'informe sobre "L'impacte de la desinformació en la indústria mediàtica d'Espanya i Portugal", de la mà de Carolina Castro-Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i integrant de l'observatori IBERIFIER. Aquest informe aporta claus sobre la confiança de les societats espanyola i portuguesa en el periodisme, les condicions laborals dels professionals i els processos de verificació en la indústria mediàtica. L'estudi s'ha elaborat partir d'una enquesta a 1.165 persones, de les quals el 54,5% són d'Espanya i el 45,5% de Portugal. Inclou, a més, els resultats d'una trentena d'entrevistes a directius de mitjans periodístics en tots dos països.
Entre els resultats de l'enquesta a Espanya, destaca que un 80,8% dels enquestats afirma consultar notícies gairebé diàriament. També assenyala la desconfiança dels ciutadans en els mitjans de comunicació; la majoria dels enquestats (75%) afirma que confia "poc", segons el tema de què es tracti. També mostra que Whatsapp és percebuda com la plataforma de missatgeria mòbil en la qual es difonen més mentides (78,6%), seguida de Facebook Messenger (29,5%) i Telegram (28,7%). En relació amb la confiança dels ciutadans espanyols en les institucions, el 89,6% considera als investigadors o experts com els professionals més dignes de confiança, seguits dels periodistes (58,4%) i els professionals sanitaris (38,5%).