Des que ens llevem al matí, el nostre sentit de l'olfacte ens proporciona informació de forma contínua. Ens obre la gana, ens atreu, ens recorda coses del nostre passat, ens provoca atracció cap a una altra persona... Ara un nou estudi dut a terme al James Paget University Hospital del Regne Unit revela la gran varietat d'impactes emocionals i pràctics causats per la pèrdua de l'olfacte.
Una de les dades més curioses d'aquesta investigació és que conclou que quan el sentit de l'olfacte desapareix, gairebé tots els aspectes de la vida es veuen alterats, des de les preocupacions quotidianes sobre la higiene personal fins a la pèrdua de la intimitat sexual i la ruptura de les relacions personals.
Els trastorns de l'olfacte afecten un cinc per cent de la població i tenen diferents conseqüències, des de la pèrdua total del sentit fins als canvis en la percepció de les olors. Hi ha moltes causes que poden provocar-ho, des d'infeccions i lesions fins a malalties neurològiques com l'Alzheimer, fins i tot pot produir-se com a conseqüència d'un efecte secundari de medicaments.
Una de les primeres coses que passa és la pèrdua de percepció del sabor, que pot afectar la gana i empitjorar encara més si les distorsions en el sentit de l'olfacte també coexisteixen. A més, en les persones que el pateixen, es dona una incidència més alta de depressió, ansietat, aïllament i dificultats en les relacions.
En l'estudi van participar 71 persones d'entre 31 i 80 anys. Tots van declarar haver patit un impacte emocional negatiu i conseqüències en la salut física. Un gran problema és la percepció del perill: no poder sentir l'olor dels aliments que havien caducat, o no poden percebre el gas o el fum.
Un gran nombre de participants ja no gaudia del menjar, d'altres menjaven més aliments amb baix valor nutricional, alts en greix, sal i sucre, i en conseqüència havien augmentat de pes. Els participants havien perdut interès a cuinar i alguns van reportar que estaven massa avergonyits per la situació per poder oferir menjar a familiars i amics perquè no sabien si estaven cuinats correctament.
La incapacitat de vincular les olors amb els records feliços també va ser una conseqüència molt negativa relatada pels participants en l'estudi, perquè ens vinculen amb persones, llocs i experiències emocionals. I les persones que han perdut el sentit de l'olfacte es perden tots aquests records que l'olor pot evocar.
La higiene personal era una gran causa d'ansietat i vergonya, perquè els participants no podien notar l'olor de si mateixos, i això els aïllava voluntàriament dels altres. En situacions molt quotidianes, com ara els pares de nens petits no sabien quan havien de canviar els bolquers i això va provocar sentiments de fracàs. Fins i tot una mare va assegurar que el fet de no poder sentir l'olor del seu nadó li havia provocat una certa distància.
Les relacions sexuals també es van veure afectades, perquè l'olfacte és important en l'atracció de les persones. Tots aquests problemes van conduir a una àmplia gamma d'emocions negatives que inclouen ansietat, frustració, depressió, aïllament, pèrdua de confiança, penediment i tristesa. I els problemes es van agreujar per la falta de comprensió sobre el trastorn entre els metges.