Els mals de cap crònics i el mal d'esquena són dues de les principals cinc causes incapacitants. Malgrat que la majoria dels metges sol tractar ambdues afeccions per separat, hi ha qui assenyala que en algunes persones estan relacionades. Un aspecte que pot apuntar que tractar els dos mals alhora, pot fer que els resultats del tractament millorin.
Quant a les xifres d'incidència, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que un 4% de la població mundial pateix mals de cap durant almenys la meitat dels dies de l'any. Mentre que l'Institut Nacional de Trastorns Neurològics i Accidents Cerebrovasculars dels EUA revela que al voltant del 80% dels adults experimenta mals d'esquena alguna vegada en la seva vida i un 20 per cent d'ells acaben amb dolor lumbar crònic.
Fa uns anys, un equip d'investigadors alemanys van trobar una vinculació entre les migranyes cròniques i els mals de cap crònics per tensió i el dolor lumbar. Però ara, científics de la Universitat de Warwick, a Gran Bretanya, han aconseguit anar més enllà.
En una revisió publicada en el Journal of Headache and Pain, que va incloure 14 estudis diferents, els investigadors van posar el focus en dues malalties concretes: el dolor lumbar persistent i els mals de cap crònics. Per definir ambdues malalties, els experts van exigir que els dolors es donessin gairebé cada dia durant, almenys, tres mesos seguits.
Els investigadors van trobar que tots els estudis que tenien en revisió mostraven una correlació positiva entre totes dues malalties, i van extreure la conclusió que patir-ne una implica el doble de probabilitats de tenir l'altra, en comparació amb els que no tenen ni mal d'esquena ni mal de cap. I a més, per a aquells que pateixen migranya, la relació és encara més forta.
Malgrat que els científics de la Universitat de Warwick creuen que, almenys per a algunes persones, existeix una cosa comuna en què causa el problema, encara no han estat capaços d'assegurar quina seria la possible causa compartida. Creuen, però, que un percentatge de la població és més sensible a les causes físiques dels dolors i que la reacció del cos fa que resulti incapacitant.
Ara el repte que se li presenta a la medicina després d'aquest descobriment passa per trobar un tractament conjunt que aconsegueixi millorar la qualitat de vida dels qui pateixen ambdues malalties i que així no es vegin obligats a prendre tanta quantitat de medicaments, amb les conseqüències físiques i econòmiques que suposa doblar el nombre de fàrmacs.
En aquest sentit, els investigadors conviden els seus col·legues que preguntin als pacients que revelen algun dels dolors si també pateixen l'altre i a pensar en tractaments que poguessin servir per a ambdues malalties en el caso que es presentin.