Què és exactament un holter cardíac?

El holter cardíac és un electrocardiograma (ECG) portàtil que registra de forma contínua l'activitat elèctrica del cor durant un període prolongat, habitualment 24 hores, encara que en alguns casos pot utilitzar-se durant més temps.

A diferència de l'electrocardiograma convencional —que ofereix una “foto” del cor en un moment concret—, el holter permet observar com batega el cor al llarg del dia i la nit, mentre la persona fa la seva vida habitual: camina, treballa, descansa o dorm.

Aquest registre continu és fonamental per detectar alteracions del ritme que apareixen de manera intermitent i que, per tant, poden no manifestar-se durant una prova breu en consulta.

Per a què serveix el holter?

El holter cardíac s'utilitza sobretot per estudiar trastorns del ritme cardíac, coneguts com a arrítmies, i per investigar símptomes que no sempre tenen una causa clara a simple vista.

Entre els motius més freqüents per indicar-ho es troben les palpitacions, els batecs massa ràpids o lents, els marejos, la sensació de desmai, el dolor al pit, la falta d'aire, la inflor de cames o episodis de malestar sense explicació aparent.

Tal com explica Mónica Montañés, auxiliar d'infermeria de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, aquesta prova permet “diagnosticar arrítmies, palpitacions o sensacions que, en un electró normal realitzat a la consulta, no es veurien”. A més, el holter ajuda a una cosa clau: relacionar els símptomes que nota el pacient amb el que està passant realment al seu cor en aquell moment.

Holter i electrocardiograma: són el mateix?

No. Encara que ambdues proves registren l'activitat elèctrica del cor, no se substitueixen, es complementen.

L'electrocardiograma en repòs dura només uns minuts i sol ser la primera prova diagnòstica. El holter, en canvi, analitza el ritme cardíac durant un període prolongat i en condicions reals.

“El holter”, assenyala l’especialista, “permet detectar alteracions que apareixen només en determinats moments del dia o en situacions concretes, com durant l’esforç, el descans o el son”.

Com es col·loca un holter cardíac?

La col·locació és senzilla i no dolorosa. Primer es prepara la pell del pit, que ha d'estar neta i seca, sense cremes ni olis. En alguns casos, si hi ha pèl abundant, es rasura lleugerament la zona per assegurar una bona adherència.

Després es col·loquen petits pegats adhesius anomenats elèctrodes, connectats mitjançant cables a un dispositiu petit que registra l'activitat del cor. L'aparell es guarda en una funda o bossa i es porta subjecte al cos durant tot el temps del registre.

Durant aquest període, la persona pot fer vida normal, amb una única limitació important: no mullar el dispositiu, per la qual cosa no s'ha de dutxar mentre duri la prova.

És una prova molesta?

Aquest és un dels grans mites. El holter no fa mal i sol ser ben tolerat. “Simplement, es col·loquen uns elèctrodes al pit connectats al dispositiu”, explica Montañés. L'única molèstia possible és la incomoditat de portar l'aparell durant el dia.

Perquè la prova sigui realment útil, és important que el pacient mantingui la seva rutina habitual i anoti l'hora exacta si nota algun símptoma. Així, el cardiòleg pot correlacionar el que sent la persona amb el registre del cor

Consells pràctics abans i durant la prova

Per obtenir un registre fiable, els especialistes recomanen:

  • Acudir amb la pell neta i sense productes cosmètics.
  • Usar roba còmoda i folgada.
  • No dutxar-se ni mullar el dispositiu.
  • No manipular els elèctrodes ni l'aparell.
  • Anotar qualsevol símptoma i l'hora en què apareix.

En resum,

El holter cardíac és una prova segura, indolora i molt útil, que permet veure com es comporta el cor en la vida real. Lluny de ser una cosa invasiva o preocupant, és una eina clau per a resoldre dubtes, confirmar diagnòstics i guanyar tranquil·litat, tant per al pacient com per a l'especialista.

Perquè en salut, més que mites, el que necessitem són dades. I el holter, en això, no falla.