Nou cop internacional contra la gestió de la pandèmia espanyola. La revista científica The Lancet ha analitzat les polítiques de salut de nou països diferents que han començat a obrir les restriccions contra la Covid-19. Nou països representatius de les mesures i característiques que s'han aplicat arreu del món i que els situa en dues regions: Àsia i Oceania amb el Japó, Nova Zelanda, Singapur, Corea del Sud i Hong Kong com a regió administrativa especial; i Europa amb Alemanya, Noruega, el Regne Unit i Espanya.
Així doncs, britànics i espanyols es conclou que no han aconseguit establir un sistema efectiu de cerca, testatge, rastreig, aïllament i suport abans de tirar pel dret i alleugerir les restriccions. I ho afirma a través d'indicadors molt concrets: coneixement de l’estat de la infecció, compromís de la comunitat, capacitat de salut pública adequada i controls fronterers. En línies generals, els països de la regió del Pacífic en surten més beneficiats perquè ja tenien sistemes previs, com la implementació de la mascareta, i estaven més ben preparats per donar l'abast necessari.
Però, dins d'Europa, Espanya queda a la cua: "Els països i les regions han variat en la seva capacitat per implementar sistemes eficaços de cerca, testatge, rastreig, aïllament i suport. Algunes ubicacions a l'Àsia, com Corea del Sud i Hong Kong, tenien sistemes que funcionaven bé al començament de la pandèmia i altres països, com Alemanya, van poder redistribuir recursos, mentre altres com el Regne Unit i Espanya, han lluitat".
Sistema de rastreig deficitari
D'altra banda, The Lancet remarca que eliminar les restriccions no consisteix a tornar a "la normalitat prepandèmica, sinó a transitar gradualment i amb precaució a una nova normalitat". Espanya ha perdut en termes de velocitat, escala i intensitat on no s'han fet proves ràpides, rastreig i aïllament necessaris des de l'inici del brot, ni tampoc s'ha reforçat amb "una innovadora tecnologia de vigilància que ha endarrerit considerablement aquests processos". La revista científica també cita exemples ben il·lustratius com els sistemes de rastreig. En el cas d'Espanya, podem veure que és un dels més deficitaris, ja que s'ha limitat a un sistema de trucades i una base de dades informàtica.
Eines de rastreig de contactes / Font: The Lancet
La diversitat de mesures, més enllà de les regions, també en una mateixa ciutat entre barris, confon el ciutadà. A més, també asseguren que un dels grans reptes espanyols és millorar la capacitat del sistema sanitari, deficient i agreujat per "la falta de recursos i equips per protegir els sanitaris davant la primera onada". A tall d'exemple, durant l'abril del 2020, un total de 15.000 sanitaris estaven malalts o confinats, és a dir, un 14% dels casos confirmats a tot l'Estat. I els hospitals tan sols comptaven amb deu llits d'UCI per cada 100.000 habitants.
A Alemanya, per fer una comparativa, n'hi havia 34. Una altra característica és que Espanya ha estat l'únic país que no ha imposat quarantenes o restriccions als viatgers estrangers des de l'1 de juliol. Els experts que ho han analitzat reclamen una avaluació externa a Espanya per saber exactament tot allò que no es pot tornar a repetir.