Mite desmentit. Tenir més estudis i un nivell educatiu alt no protegeix totalment de les demències. Al contrari del que es podria pensar, les persones amb un nivell educatiu més alt no experimenten un deteriorament cognitiu més lent quan envelleixen en comparació amb altres persones amb menys estudis, sinó que, de fet, el deteriorament va al mateix ritme amb estudis o sense. Així ho ha constatat un estudi publicat a la revista Nature Medicine, en el qual han participat investigadors de l'Institut Guttmann —centre barceloní de referència en salut cerebral i neurorehabilitació— i la Universitat de Barcelona (UB).
"Abans es pensava que l'educació et protegia quan envellies i que les trajectòries se separaven: els que no tenien nivell educatiu tenien un deteriorament cognitiu més gran que els que sí que el tenien. Però el que hem vist en l'estudi és que això no és així", ha explicat el director d'investigació de l'Institut Guttmann, el doctor en enginyeria biomèdica Javier Solana, en declaracions a EFE. Així, els científics que han participat han constatat que una educació més avançada dona "una posició de sortida d'avantatge, perquè la persona parteix amb una reserva cognitiva més alta", però que després les trajectòries del deteriorament cognitiu són "paral·leles" amb estudis o sense.
Per a la investigació, els científics, liderats per la Universitat d'Oslo (Noruega), han analitzat dades longitudinals de més de 170.000 persones de 33 països occidentals, per la qual cosa es tracta d'un dels estudis més grans sobre envelliment cognitiu realitzats fins ara. S'han processat més de 420.000 exploracions neuropsicològiques i proves d'imatge d'individus de múltiples països –europeus, americans, asiàtics i australians–. En total, han participat 170.795 persones més grans de 50 anys, pertanyents a 27 cohorts longitudinals i amb seguiment de fins a 28 anys per participant. En concret, la cohort de la Guttmann ha aportat 966 subjectes a l'estudi, mentre que la UB en va aportar 161 més.
Els participants van executar proves de memòria, raonament, velocitat de processament i llenguatge, i 6.472 individus van fer també proves de ressonància magnètica cerebral per analitzar paràmetres com el volum cerebral total i el volum de regions clau per a la memòria (hipocamp i escorça prefrontal).
Els resultats indiquen que un nivell educatiu més alt s'associa amb una millor memòria, un volum intracranial més gran i un volum lleugerament superior de les regions cerebrals sensibles a la memòria. No obstant això, tots els grups analitzats, independentment del seu nivell d'estudis, van mostrar un deteriorament cognitiu i un envelliment de l'estructura cerebral pràcticament paral·lels al llarg del temps. Així doncs, un nivell educatiu alt "no protegeix de manera absoluta" del deteriorament cognitiu, però sí que atorga a la persona "una posició de partida avantatjosa" quan envelleix, segons Solana.
Activitats que suposin un repte mental al llarg de la vida
Solana assenyala que des de la infància és necessària no només una educació rigorosa i profunda, sinó que s'han de desenvolupar hàbits saludables, com ara activitat física, la nutrició, el son o una xarxa social satisfactòria, "per compensar el deteriorament cognitiu associat a l'edat". Això sí, el científic avisa: les activitats cognitives "estimulants" són útils no només de petits, sinó que s'han de fer al llarg de tota la vida, i és important que suposin un repte: "Si toques el piano, continuar tocant-lo de gran no és un repte per al teu cervell, així que el que has de fer és aprendre un altre instrument", ha exemplificat.