Suècia, el primer país d'Europa a declarar-se “lliure de fum”, defensa que la reducció del tabaquisme pot aconseguir-se sense recórrer a prohibicions totals. El ministre suec de Comerç Exterior i Cooperació per al Desenvolupament, Benjamin Dousa, enviava el passat 24 de setembre una carta al ministre espanyol Jordi Hereu, en què advertia de les conseqüències de les mesures proposades per Sanitat. En la missiva, Dousa assenyalava que la proposta espanyola “va més enllà del que és necessari” i demanava reconsiderar el seu enfocament, recordant que “si es permet fumar, s'haurien de permetre també alternatives de menys risc”.
Aquesta mateixa va ser la idea que la cònsol general de Suècia a Barcelona, Sofia Geli Stenhammar, va recollir i transmetre durant un acte organitzat per la Cambra de Comerç Hispano-Sueca, dimecres passat, sobre sostenibilitat i innovació.
“Les transformacions empresarials responsables no són només una aspiració ètica, sinó també una estratègia intel·ligent per afrontar els desafiaments globals”, va afirmar Stenhammar. En la seva intervenció, la diplomàtica va defensar el paper de les empreses sueques en la innovació sostenible i va aprofitar per introduir un debat de plena actualitat: la proposta del govern espanyol per limitar i restringir les bosses de nicotina, un producte d'origen suec.
“Hi ha mitjans menys intrusius o restrictius per assolir el mateix objectiu de salut pública, sense obstaculitzar el lliure comerç ni impedir l’accés a aquests productes, especialment en un context on el consum de cigarrets continua estant permès”, va subratllar Stenhammar.
Un model d'èxit: el cas suec
Suècia s'ha convertit en un referent internacional per la seva estratègia de reducció de danys en matèria de tabaquisme. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), només el 4,5% dels adults al país fuma cigarrets, la taxa més baixa d'Europa. Aquest descens s'ha aconseguit gràcies a l'aposta per productes lliures de fum, com el tradicional snus, un producte de tabac oral que dins de la UE només es comercialitza a Suècia, i les bosses de nicotina, que ofereixen nicotina sense combustió i sense tabac.
Malgrat tenir nivells de consum de nicotina similars als de la mitjana europea (23,6% davant del 25,3% a Espanya), Suècia registra un 41% menys d'incidència de càncer que altres països del continent. A més, l'OCDE preveu que la despesa sanitària per càpita en oncologia augmenti només un 36% fins al 2050, davant d'una mitjana del 59% a la Unió Europea.
Aquestes dades, segons la diplomàtica, demostren que la combinació de regulació amb innovació i responsabilitat pot conduir als objectius de salut pública sense perjudicar la competitivitat i sense limitar l'accés a productes.
La polèmica espanyola: una restricció “més enllà del que és necessari”
El context que va dur Dousa i Stenhammar a referir-se al tema és la proposta de Reial Decret impulsat pel Ministeri de Sanitat espanyol, dins del Pla Nacional de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027. El text planteja fixar un límit màxim de 0,99 mg de nicotina per bosseta, una xifra que, segons les empreses afectades i diversos governs europeus, equivaldria a una prohibició de facto d'aquest producte.
En altres països com Portugal o Grècia, la regulació permet concentracions molt més altes —de 12 mg i 16 mg per bosseta, respectivament—, cosa que ha portat Suècia a expressar oficialment la seva preocupació.
Un debat europeu
Suècia no està sola en la seva postura. Fins a sis països de la Unió Europea —Itàlia, Grècia, Romania, Hongria, Croàcia i la República Txeca— han presentat dictàmens motivats davant la Comissió Europea qüestionant el reial decret espanyol. Aquesta acció va obligar Espanya a suspendre durant tres mesos la tramitació del text i justificar amb evidència científica les seves mesures.
També la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va demanar al govern espanyol que analitzés amb més detall l'impacte econòmic i científic del límit proposat. En el seu informe, la CNMC va subratllar la necessitat de justificar qualsevol restricció que pugui afectar la lliure competència o el comerç intracomunitari.
Un model per observar
La intervenció de la cònsol Stenhammar a la Cambra de Comerç Hispano-Sueca no només va reflectir la postura del govern suec, sinó també la filosofia d'un país que ha fet de la innovació i la proporcionalitat les seves principals eines de política pública.
Suècia defensa que, en comptes d'imposar prohibicions totals, les polítiques de salut s'han de basar en l'evidència científica, diferenciar entre productes i reconèixer el paper de les alternatives menys nocives per als fumadors adults.
Amb el debat sobre la nova llei antitabac encara obert, la reflexió sueca introdueix una perspectiva que convida a reconsiderar l'equilibri entre salut, llibertat i progrés tecnològic. "Suècia ha demostrat que és possible combinar innovació, competitivitat i sostenibilitat", va concloure la cònsol. "Esperem que aquest diàleg contribueixi a proposar solucions equilibrades que beneficiïn tant la societat com l'entorn empresarial".