Fins a un 15% de tots els pacients amb Covid-19 poden presentar simptomatologia persistent setmanes o fins i tot mesos després de la infecció inicial, segons suggereixen diversos estudis. Així, donada la càrrega de malaltia per Covid-19 acumulada a Catalunya, més de 90.000 pacients en podrien haver sofert o estar sofrint actualment símptomes o seqüeles persistents. Així ho ha explicat a través d'un comunicat el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC) –una plataforma independent de persones expertes de diferents disciplines i trajectòries en recerca–, promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), amb el suport de l'Associació Catalana de Centres de Recerca (ACER).

La informació s'acaba de publicar en l’informe “Síndrome de Covid postaguda (PACS): Definició, impacte i maneig” on proposen un conjunt clar de definicions de cas de síndrome de Covid postagut i dels seus diferents escenaris clínics i recomanen una exploració mèdica integral perquè en millori l’avaluació de les característiques clíniques i complicacions.

Què és la Síndrome de Covid postaguda

El mateix comunicat ressalta que d'entre totes les definicions de Post-Covid-19, els autors de l'informe advoquen per l'ús del terme Síndrome de Covid postaguda (PACS, per les seves sigles en anglès) que inclou dos subgrups o escenaris que no són excloents: 1) Covid prolongat: prolongació de símptomes més enllà de les quatre setmanes que podien estar o no presents des de la fase aguda o aparèixer posteriorment en subjectes asimptomàtics i que no són resultat d'un mal orgànic irreversible, i 2) Seqüela: mal orgànic irreversible després de 12 setmanes des de la infecció i que pot representar diferents graus de disfunció permanent i símptomes relacionats.

A més de proposar l'ús d'una única nomenclatura que sigui clara i d'ús comú, recomanen l'estandardització i codificació adequada d'aquestes definicions de “cas”. “Necessitem un codi CIE específic per a aquesta síndrome i els seus fenotips clínics, per a facilitar la seva identificació, permetre un seguiment adequat i, també, la realització d'estudis comparatius que permetin una avaluació del seu impacte a escala mundial” afirma Gema Lledó, investigadora de l'Hospital Clínic i una de les autores de l'informe.

Quins símptomes hi ha?

De símptomes dins de la PACS n'hi ha molts, però els més freqüents són la fatiga (52%), els símptomes cardiorespiratoris (30-42%) i els símptomes neurològics (40%). D'altra banda, encara que els mecanismes subjacents a la PACS no es coneixen amb claredat, podrien implicar els canvis fisiopatològics generats pel virus, les alteracions immunològiques secundàries a la interacció virus-hoste i el mal inflamatori com a resposta a la infecció aguda, destaca la mateixa nota. Els autors de l'informe recomanen també una exploració mèdica integral per a entendre’n millor les característiques clíniques i atendre’n les complicacions.

“Encara hi ha poques dades sobre la dinàmica d'evolució i de resolució de la PACS” afegeix Jacobo Sellares, pneumòleg de l'Hospital Clínic. “Es necessiten circuits de derivació clars que connectin l'atenció primària i els hospitals per a garantir una gestió adequada d'aquests pacients, amb el desenvolupament d'unitats multidisciplinàries que puguin oferir un maneig integral i complet del pacient”.

Covid persistent

Els símptomes persistents de Covid-19 poden tenir greus repercussions sobre la capacitat de les persones per incorporar-se a la feina, amb conseqüències significatives en l'àmbit psicològic, social i econòmic, tant per a elles mateixes com per a les seves famílies i per a la societat. El GCMSC recorda, en el tercer informe que ha elaborat, que ara és el moment d'establir les estratègies apropiades per a abordar aquesta segona càrrega addicional de Covid-19 amb l'objectiu de minimitzar-ne l’impacte.

I és que la Covid persistent afecta més a les noies joves que als homes grans. Mentre que els homes més grans de 50 anys tendeixen a patir símptomes més aguts del coronavirus, les dones amb una Covid persistent superen als homes. Per cada home, quatre dones el pateixen. Per què? El juny del 2020, quan els primers informes de Covid persistent començaven a filtrar-se a la comunitat mèdica, els metges intentaven esbrinar aquest misteriós malestar que van detectar. Si bé els casos aguts de coronavirus, en particular els hospitalitzats, tendien a ser homes en la seva gran majoria i majors de 50 anys, els que tenien una Covid persistent durant molt de temps, eren dones i relativament joves. 

Els primers informes de coronavirus persistent en un hospital de París, entre maig i juliol del 2020, van suggerir que la mitjana d'edat era de 40 anys i que la proporció d'afectats era de quatre a un, segons recull el The Guardian. 

 

 

Imatge principal: SARS-CoV-2 ampliat / Flickr Niaid