El glaucoma és una malaltia de l'ull que produeix un augment de la pressió del líquid dins del mateix. El problema és que, si no es tracta adequadament, pot provocar la ceguesa del que el pateix. És relativament comú, especialment en les persones grans, perquè l'edat i els problemes de tiroide augmenten el risc de patir-lo. Però... quins símptomes ens haurien d'alertar de la seva presència?
En primer lloc és necessari distingir entre dos tipus de glaucoma, el d'angle obert i d'angle tancat. El d'angle obert és el més comú, representa almenys el 90% de tots els casos i està provocat per l'obstrucció dels canals de drenatge de l'ull, la qual cosa provoca un augment de la pressió. Es desenvolupa de forma lenta i al principi pot no advertir-se. La visió perifèrica es perd gradualment, gairebé sempre a ambdós ulls. En etapes avançades, produeix visió de túnel.
Al principi, es pot experimentar, per exemple, certes dificultats en baixar escales o per reconèixer obstacles que queden als costats. Però fins i tot això es pot atribuir a altres motius i pot passar desapercebut. Els factors de risc són patir hipertensió ocular, tenir antecedents familiars, tenir molta miopia o tenir malalties com la diabetis, hipertensió arterial, migranyes o malalties reumatològiques.
Per la seva part, el glaucoma d'angle tancat es produeix quan la sortida de l'humor aquós, el líquid que produeix l'ull, està obstruïda. Provoca símptomes més clars que el d'angle tancat. Se sol presentar dolor als ulls, generalment sever, visió borrosa, nàusees i vòmits. Una cosa que ens ha de fer sospitar de la seva presència és el fet que els llums semblen tenir una brillantor extra, similar a un halo al seu voltant. També, un problema de visió sobtat i inesperat, especialment quan la il·luminació és deficient, pot ser un símptoma de la seva aparició.
El tractament sol ser via fàrmacs o amb cirurgia. Els medicaments reductors de pressió s'administren immediatament, però si no es produeixen efectes, es realitza una intervenció. L'objectiu de la cirurgia generalment és reduir la pressió dins de l'ull. Es pot fer mitjançant un raig làser per desbloquejar els canals de drenatge obstruïts, o en alguns casos amb implant de drenatge, sobretot en nens o persones amb glaucoma d'angle tancat.
El problema més important és que no es coneix una manera de prevenir el glaucoma, per això és tan important detectar-ho aviat, perquè així pot tractar-se de manera més efectiva i la pèrdua de visió pot minimitzar-se. Degut a què, sovint no hi ha símptomes, és important que es revisin els ulls regularment; especialment per a persones amb més risc.
Per tant, les persones grans i aquells que pateixin factors de risc, com a hipertensió o diabetis, s'haurien de fer la prova cada any o dos després dels 35 anys. També haurien d'estar alertes aquells pacients que prenguin corticoides a llarg termini, sobretot aquells que s'apliquen amb gotes als ulls. Mai no està de més fer-se una revisió, encara que no s'hagi presentat cap signe d'alerta.