Sentir ansietat és una cosa intrínsecament humana, una emoció normal que, per exemple, ens alerta d'un perill. Tanmateix, quan aquesta emoció es desborda i arriba a paralitzar-nos, quan ens impedeix realitzar tasques quotidianes o arribem a desenvolupar preocupacions o pors desproporcionades davant de situacions específiques, estem davant d'un trastorn d'ansietat que causa un profund malestar. En aquests casos, sempre és necessari demanar ajuda. Experts de l'Hospital Universitari Dexeus, especialistes en tractament de l'ansietat, ens donen algunes claus per les quals no hauríem mai de subestimar aquest problema.
En les últimes dècades, l'ansietat ha passat de ser una preocupació anecdòtica, un problema gairebé invisibilitzat o tabú, a un desafiament de salut pública global. A Espanya, les dades confirmen aquesta realitat. Segons la Confederació Salut Mental Espanya, més de 2,5 milions de persones pateixen ansietat crònica, sent sens dubte el trastorn mental més prevalent. A més, des de la pandèmia de COVID-19, el nombre de casos de trastorns d'ansietat ha augmentat significativament, afectant ja gairebé el 7% de la població, la qual cosa significa que milions de persones pateixen diàriament l'haver de bregar amb aquesta emoció de forma patològica.
"L'ansietat és una emoció normal que és adaptativa i no hauria de tenir més importància, però quan es fa crònica, quan preocupa excessivament el pacient, llavors ens trobem els trastorns d'ansietat", explica el Dr. Josep María Farré, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Dexeus. Aquesta emoció, en la seva justa mesurada, ens alerta de perills i ens impulsa a actuar. Tanmateix, quan es desborda, pot paralitzar la vida dels qui la pateixen i generar un malestar profund.
El Dr. Borja Farré, cap del Servei de Psicologia de l'Hospital Universitari Dexeus, aclareix que els trastorns d'ansietat es categoritzen en quatre tipus principals: fòbies simples, que són pors intenses i desproporcionades a objectes o situacions específiques, els trastorns d'angoixa, crisi de por intensa i inesperat, sovint acompanyades de símptomes físics, trastorns d'ansietat social, una por intensa de situacions i el trastorn d'ansietat generalitzada (TAG), una preocupació excessiva i persistent per diversos aspectes de la vida.
Sobre el TAG, l'expert explica que "es distingeix fonamentalment pel pànic de la preocupació, pel pànic de la incertesa, i marca absolutament la conducta i l'esdevenir de les persones que el pateixen". Afegeix que és més freqüent en dones, un patró que també es repeteix en altres fòbies.
L'impacte al nostre cos i la nostra ment
Els trastorns d'ansietat comparteixen característiques comunes que afecten profundament la vida del pacient. El Dr. Borja Farré subratlla el "sofriment per la necessitat de control" i la "tendència a la preocupació". A més, l'ansietat es manifesta amb una sèrie de símptomes físics i psicofisiològics que poden ser molt alarmants: "dolors físics i psicofisiològics, taquicàrdies, sudoracions, tremolors, dificultats per respirar."
Aquests símptomes sovint porten els pacients a les urgències hospitalàries, confonent l'ansietat amb altres patologies més greus. El Dr. Jordi Robert, cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Dexeus, ho confirma. "La consulta a urgències d'un pacient ansiós per dolor toràcic és molt habitual. Són pacients que consulten per un dolor que ells expliquen com a opressiu, com una llosa que s'irradia al braç, que són els símptomes clàssics i habituals d'un dolor toràcic que coneix la major part de la població", diu. Encara que proves com l'electrocardiograma i les troponines (marcadors de dany cardíac) ajuden en urgències, les seves limitacions fan que el diagnòstic diferencial sigui un desafiament.
Però la relació entre ansietat i cos va més enllà de la mera imitació de símptomes. La Dra. Zamira Gómez, especialista en Cardiologia de l'Institut del Cor Quirónsalud Dexeus, adverteix que "una crisi d'ansietat ens pot determinar una quantitat de cascades al cos que ens produiran mal a nivell cardiovascular i no només cardiovascular, sinó a nivell metabòlic també, pujant el sucre o modificant el perfil lipídic". De fet, la Dra. Gómez emfatitza que "l'ansietat és un factor de risc predictor d'un esdeveniment coronari". "Què significa això? Doncs que podem viure un esdeveniment cardíac fatal o no fatal, és a dir, angina o infart en pacients que tenen les artèries coronàries amb lesions obstruïdes", explica.
La influència de l'ansietat no es limita al sistema cardiovascular
El Dr. Borja Farré destaca que la salut mental interfereix negativament en processos de diferent tipus com ara processos de tipus gastrointestinal, processos cardiopàtics i processos oncològics.
En l'àmbit digestiu, el Dr. Javier Nebreda, del Servei d'Aparell Digestiu i Endoscòpia de l'Hospital Universitari Dexeus, observa que "hi ha un percentatge molt important de pacients amb trastorns funcionals digestius com pot ser la dispèpsia, la mala digestió, la digestió lenta, pesada o distensió abdominal". "Són consultes molt freqüents i sempre o gairebé sempre en aquestes patologies hi ha aquest component d'ansietat", indica.
Fins i tot en malalties orgàniques com la malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn, colitis ulcerosa), l'estrès i l'ansietat hi influeixen. "S'ha demostrat que provoquen o desencadenen brots de la malaltia", afirma el doctor nebreda.
El camí cap al benestar
Davant de la complexitat dels trastorns d'ansietat, el tractament ha de ser multifacètic. El Dr. Josep María Farré explica que "en els tractaments dels trastorns d'ansietat és apropiat introduir els antidepressius. Els utilitzem perquè han demostrat millorar l'ansietat i millorar les crisis i després això ha d'associar-se, sens dubte, amb la teràpia cognitiva conductual".
El Dr. Borja Farré detalla la importància de la teràpia cognitiva conductual (TCC). "Conté elements de psicoeducació en els quals s'educa el pacient sobre el seu propi trastorn perquè ho comprengui des de paràmetres científics, perquè l'ajudi a comprendre d'on ha sortit el seu trastorn, com l'ha desenvolupat i com el manté i per què li passen aquests símptomes des del punt de vista físic", assenyala. La TCC també ajuda el pacient a "afrontar situacions en les quals, a causa del trastorn d'ansietat, les està evitant o les està afrontant de forma disfuncional. I se l'ajuda a modificar els pensaments que estan mantenint aquesta relació amb el mitjà, se l'ajuda a desdramatitzar, descatastrofizar, a veure les coses de forma menys amenaçadora", indica.
A més de la teràpia i la medicació, existeixen altres eines terapèutiques demostrades útils. "La pràctica esportiva regular és bona per a la salut en general i també per als trastorns d'ansietat", assenyala el Dr. Borja Farré. També és molt important tenir en compte els hàbits saludables essencials: "ocupar-se dels hàbits com són el dormir, ocupar-se de dormir bé, ocupar-se de menjar bé i també ocupar-se de tenir un lleure de qualitat".
El diagnòstic precoç, un gran repte
El Dr. Josep María Farré emfatitza una veritat universal en medicina: "en totes les malalties el diagnòstic precoç és essencial", encara que reconeix que molts trastorns d'ansietat "comencen en l'adolescència tardana, alguns fins i tot ja en la infantesa" pel que, moltes vegades, realitzar un diagnòstic precoç és difícil.
A vegades els primers símptomes s'associen a emocions pròpies de l'adolescència i no se li dona importància, o es posposa la consulta a l'especialista massa. Tanmateix, reconèixer els signes i buscar ajuda professional a temps és fonamental per evitar que l'ansietat es cronifiqui i afecti greument la qualitat de vida.
L'ansietat és una epidèmia silenciosa, però afortunadament cada vegada més visible. Amb la comprensió adequada, el suport professional i l'adopció d'hàbits saludables, és possible manipular-la i recuperar el control sobre la pròpia vida, transformant-la d'una llosa opressiva al que sempre hauria d'haver sigut: una emoció.